Rjana Łužica (baix sòrab Rědna Łužyca) (Lusàcia bella) és l'himne nacional dels sòrabs, basat en un poema d'Handrij Zejler publicat dins Na sersku Łužicu (La Lusàcia sòrab), que fou publicat per primer cop a Serbska Nowina de Leipzig el 24 d'agost de 1827. La música fou composta a començaments de 1845 per Korla Awgust Kocor i fou cantat per primer cop en públic en un festival de música popular a Bautzen el 17 d'octubre de 1845.

Infotaula obra musicalRjana Łužica

Text del poema de Zejler Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalhimne nacional sòrabs Modifica el valor a Wikidata
CompositorKorla Awgust Kocor Modifica el valor a Wikidata
Lletra deHandrij Zejler Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalt sòrab Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1827 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 1318b06d-88cf-4326-a5f5-2f011512858c Modifica el valor a Wikidata

Actualment les constitucions de Saxònia i Brandenburg reconeixen el dret als sòrabs a utilitzar el seu himne, que és esmentat de manera explícita als texts.

Lletra modifica

Alt sòrab Baix sòrab Català
Rjana Łužica,
sprawna, přećelna,
mojich serbskich wótcow kraj,
mojich zbóžnych sonow raj,
swjate su mi twoje hona!
Časo přichodny,
zakćěj radostny!
Ow, zo bychu z twojeho
klina wušli mužojo,
hódni wěčnoh wopomnjeća!
Rědna Łužyca,
spšawna, pśijazna,
mojich serbskich woścow kraj,
mojich glucnych myslow raj,
swěte su mě twoje strony.
Cas ty pśichodny,
zakwiś radostny!
Och, gab muže stanuli,
za swoj narod źěłali,
godne nimjer wobspomnjeśa!
Lusàcia, bella,
Compassiva, obedient
Terra dels avantpassats sòrabs,
Terra de somnis, sòl resplandent,
Són sagrades per a mi les teves pastures.
Que sigui el teu futur
força joiós!
Oh, del teu vendre poden aparèixer
La gent que sosté el món,
Dignes de memòria eterna!

Hi ha dos versos de Handrij Zejler que han estat exclosos de la versió oficial.

Baix sòrab Català
Bitwu bijachu,
horcu, železnu,
něhdy serbscy wótcojo,
wójnske spěwy spěwajo.
Štó nam pójda waše spěwy?
Boha čorneho,
stare kralestwo
rapak nětko wobydli,
stary moch so zeleni,
na skale, kiž wołtar běše.
Batalles força lluitades,
Guerres de ferro forjat,
Els nostres avantpassats cantaven amb orgull
Paraules de guerra, cançons en alta veu.
Qui ens explica ara les seves històries?
Una vegada el déu negre de la terra,
última posició d'antigues creences,
ara la perca d'un corb és aquí,
molsa a les roques antigues un cop descoberta,
Altars per al culte als nostres avantpassats.

Enllaços externx modifica