Robert Nozick (16 de novembre de 1938 - 22 de gener de 2002) fou un filòsof i professor de la Universitat Harvard. Nozick, va ensenyar a Columbia, Oxford i Princeton, va ser un prominent filòsof polític nord-americà en els anys 70 i 80, i teòric de la Filosofia del Dret. Va realitzar un addicional però menys influent treball en altres matèries tals com teoria de la decisió i epistemologia. La seva Anarquia, estat i utopia (1974) va ser una resposta liberal-llibertària a la Una teoria de la justícia de John Rawls, publicat en 1971.

Infotaula de personaRobert Nozick

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 novembre 1938 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 2002 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Cambridge (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri del Mount Auburn Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Princeton
Universitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat, politòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralTamar Gendler i Elijah Millgram (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

iTunes: 497270818 Goodreads author: 43159 Find a Grave: 42435235 Modifica el valor a Wikidata

Nozick va aconseguir que la filosofia política llibertària fos respectada entre els acadèmics, amb la publicació en 1974 de l'ara clàssic Anarquia, estat i utopia. Nozick parteix d'una de les principals conclusions de Rawls, segons la qual les desigualtats es justifiquen moralment mitjançant la consecució que els més desfavorits arribin a la seva millor situació possible. Per a Nozick, la distribució de béns serà positiva solament quan es basi en el consentiment de cada individu, fins i tot en cas de desigualtat. Per a articular aquest argument, apel·la a la idea kantiana que les persones no han de ser tractades de forma instrumental, sinó com un fi en si mateixes. No obstant això, la redistribució forçosa veu l'individu com una font d'ingressos (instrument).

Fonts modifica