Robert Terradas i Via
Robert Terradas i Via (Barcelona, 1 de novembre de 1916 - 20 de juny de 1976) fou un arquitecte racionalista català,[1] director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona entre 1960 i 1967.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1916  Barcelona |
| Mort | 20 juny 1976 (59/60 anys) Barcelona |
| Director de l'ETSAB Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona | |
| 1960 – 1967 ← Amadeu Llopart i Vilalta – Manuel de Solà-Morales i de Rosselló → | |
| Activitat | |
| Ocupació | catedràtic, arquitecte |
| Ocupador | Universitat Politècnica de Catalunya |
Premis | |
Biografia modifica
Fill de l'enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas i Illa i de Maria Lluïsa Via Freixas (1887-1977), l'any 1942 Robert Terradas obtingué el títol a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i inicià la seva activitat com a professor.[2] Dominà idiomes com l'alemany, el francès i l'anglès, fet que li va permetre ampliar coneixements en els seus viatges, i que posteriorment transmeté als seus alumnes.[1] L'any 1954 fou nomenat catedràtic de projectes arquitectònics.[2] Fou director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona entre 1960 i 1967, en l'etapa que ell qualificà com la més feliç de la seva vida.[1] També va ser vicepresident de l'Institut Politècnic Superior de Barcelona (1969), vicerector de la UPC, director de l'Institut de Ciències de l'Educació[2] i conseller nacional d'educació entre 1961 i 1967.[3]
Entre les seves obres hi ha, a Barcelona, els edificis del Reial Club de Polo, l'Escola Suïssa, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (1964), el Col·legi de Metges (1975)[1] i la Facultat de Filosofia i Lletres.[2] També fou autor de la torre de control de l'aeroport de Barcelona,[2] del Reial Club de Golf El Prat i de l'església de Sant Pere i Sant Pau al Prat de Llobregat (1966) i de moltes cases particulars.[2] A Igualada fou autor de les fàbriques de Punto Blanco i Thoisa,[1][4] de l'Escola Emili Vallès i de l'Escola Sant Jordi (1972), actualment Hospital de Dia Sant Jordi.[3]
Casat amb Carme Muntañola, tingué dues filles, Glòria i Helena, i dos fills, els arquitectes Robert (1944) i Esteve Terradas i Muntañola (1950).[5][6] Va morir sobtadament el juny de 1976 mentre explicava en què consistia la professió d'arquitecte a uns alumnes de batxillerat de l'IES de Falset.[3] L'any 2000 el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya li va dedicar una exposició.[7]
-
Antiga torre de control de l'Aeroport de Barcelona, T2 -
-
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona -
Fàbrica Punto Blanco (Igualada)
.JPG)
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Terradas i Via |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Robert Terradas Vía». [Consulta: 17 desembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Robert Terradas i Via». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Llibre "Una escola, una il·lusió. Escola Sant Jordi (1972-1994)", Igualada
- ↑ COAC, TERRADAS I VIA, Robert 1916-1976
- ↑ La Vanguardia, 22/06/1976, Esquela de Robert Terradas i Via
- ↑ «Terradas Arquitectes». [Consulta: 17 desembre 2017].
- ↑ El País, 31/01/2000, El Colegio de Arquitectos exhibe la obra racionalista de Robert Terrades