Rudolf Nuréiev

ballarí de dansa clàssica i contemporània, i coreògraf rus

Rudolf Khamétovitx Nuréiev (rus: Рудо́льф Хаме́тович Нуре́ев), habitualment conegut com a Rudolf Nureyev, (Irkutsk, Sibèria, 17 de març de 1938 - París, 6 de gener de 1993) va ser un coreògraf i ballarí de dansa clàssica i dansa contemporània rus, que gaudí de reconeguda fama internacional.[1]

Infotaula de personaRudolf Nuréiev

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Рудо́льф Хаме́тович Нуре́ев Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 març 1938 Modifica el valor a Wikidata
Razdólnoie (Primórie) (Rússia), a prop de Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 1993 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Mort per sida Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Vagànova de Ballet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióballarí de ballet, mestre de dansa, actor, coreògraf, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata –  1992 Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSulamith Messerer i Vera Volkova Modifica el valor a Wikidata
AlumnesManuel Legris Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsMargot Fonteyn: Margot Fonteyn and Rudolf Nureyev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Cronologia
trànsfuga soviètic Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webnureyev.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0638159 Allmovie: p104752 IBDB: 87576 TMDB.org: 235882
Facebook: Rudolf.Nureyev.foundation Twitter (X): RudolfNoureev Instagram: the_rudolf_nureyev_foundation Musicbrainz: 0c7c124e-a107-4fd7-aea7-7a40f5952600 Discogs: 806668 Find a Grave: 4047 Modifica el valor a Wikidata

El 1955 va ingressar a l'escola de dansa del teatre Kirov a Leningrad, on va arribar a ser primer ballarí. Des dels anys 60 visqué exiliat de la Unió Soviètica, treballant al Royal Ballet of London i actuant per tot el món. D'entre les seves produccions destaquen El llac dels cignes (1964) Lucifer (1975) i Manfred (1977), en moltes d'aquesta actuacions tingué per companya de ball la italiana Anna Razzi.[2] També participà en alguns llargmetratges com Romeo and Juliet (basat en l'obra de Prokófiev) (1967), Don Quixote (1973) i Valentino (1977).

Va ser un dels primers famosos dels quals es va saber que tenia la sida, quan hom va descobrir la malaltia. La seva última aparició en un espectacle va ser el 1992, a La Baiadera, a París.[3]

La pel·lícula de 2018 El corb blanc narra la seva vida des de la infantesa fins a la seva defecció de la Unió Soviètica el 1961. És interpretat per Oleg Ivenko.[4]

Carrera modifica

Educació a l'acadèmia Vaganova modifica

Quan la seva mare va dur Nuréiev i les seves germanes a la interpretació de ballet de Cançó de les Grues, s'enamorà de la dansa.[5] Quan era petit va ser encoratjat a ballar a les actuacions folklòriques de Baixkíria i els professors, que se n'adonaren de la seva precocitat, l'animaren a entrenar-se a Leningrad (actualment Sant Petersburg). En una parada d'una gira que feu amb una companyia de ballet local a Moscou, Nuréiev feu una audició per la companyia de ballet Bolxoi i hi fou acceptat. Malgrat això, creia que l'escola del ballet Mariinski era la millor, així que va abandonar la companyia de gires local i va comprar un bitllet a Leningrad.[6]

A causa de la disrupció de la vida cultural soviètica arran de la Segona Guerra Mundial, Nuréiev no va poder inscriure's a cap escola de ballet important fins al 1955, amb 17 anys, quan va ser acceptat a l'Acadèmia Russa de Ballet Vaganova a Leningrad, l'escola associada al ballet Mariinski. El professor del ballet, Alexander Ivànovitx Puixkin, s'interessà per ell professionalment i li permeté viure amb ell i la seva esposa.[7]

Principal amb el ballet Kirov modifica

Després de graduar-se el 1958, Nuréiev es va unir al ballet Kirov (actualment Mariinski). Va passar immediatament del cos a rebre papers de solo com a ballarí principal.[8] Nuréiev era regularment la parella de Natàlia Dudínskaia, la ballarina sènior de la companyia i dona del director, Konstantin Sergeyev. Dudínskaia, que tenia 26 anys més, l'escollí com a parella al ballet Laurencia.[7]

Ben aviat Nuréiev esdevindria un dels ballarins més coneguts de la Unió Soviètica. Del 1958 al 1961, els seus tres anys al Kirov, va ballar 15 papers, sovint amb la seva parella, Ninel Kurgapkina, amb qui estava molt ben emparellat, encara que ella era una dècada més gran.[6] Nuréiev i Kurgapkina van ser invitats a ballar a una reunió a la datxa de Khrusxov,[7] i el 1959 van ser autoritzats a ballar fora de la Unió Soviètica, al Festival Internacional del Jovent a Viena. Al cap de poc, el ministeri de cultura li comunicà que no se li permetria tornar a viatjar a l'estranger.[9] En un incident memorable, Nuréiev interrompé una interpretació de Don Quixot durant 40 minuts ja que insistia en ballar amb mitges i no amb els pantalons reglamentaris. Va acabar cedint però el seu codi de vestimenta s'adoptà per actuacions posteriors.[7]

Deserció a l'aeroport de París modifica

 
Rudolf Nuréiev després de la seva defecció de la Unió Soviètica el 1961.

A finals de la dècada de 1950, Nuréiev s'havia convertit en una sensació a la Unió Soviètica.

Tanmateix, mentre el ballet Kirov es preparava per anar de gira a París i a Londres, el seu caràcter rebel i actitud incoformista feien improbable que anés a la gira, que el govern soviètic considerava crucial en les seves ambicions de demostrar la "supremacia cultural" respecte Occident. A més a més, les tensions entre Nuréiev i el director artístic del Kirov, Konstantin Sergéiev, marit de la seva antiga companya de ball Natalia Dudinskaya.[10] Després que un representant dels organitzadors de la gira francesa el veiés ballar a Leningrad el 1960, els organitzadors francesos van demanar a les autoritats soviètiques que se l'enduguessin a París, cosa que se li va permetre.[7]

A París, les seves actuacions electrificaven el públic i la crítica. Oliver Merlin va escriure a Le Monde,

Mai oblidaré com va arribar corrent al fons de l'escenari, i com es comportava com un felí a l'altra banda de la rampa. Duia una faixa blanca sobre una disfressa d'ultramarí, tenia uns ulls grossos salvatges i unes galtes buides sota un torbà curull de plomes, cuixes protuberants i mitges immaculades. Aquest ja era Nijinski a L'ocell de foc.[11]

Nuréiev va ser vist violant les regles sobre barrejar-se amb estrangers i va freqüentar, presumptament, bars gais a París, cosa que alarmà l'organització del Kirov i els agents del KGB que el vigilaven.[12] El KGB volia enviar-lo de tornada a la Unió Soviètica. El 16 de juny de 1961, quan la companyia Kirov era a l'Aeroport Le Bourget per volar a Londres, Sergeyev li va dir que havia de tornar a Moscou a fer una actuació especial al Kremlin en comptes d'anar a Londres amb la resta. Nuréiev no se'n refià i ho refusà. Aleshores li van dir que la seva mare estava greument malalta i que havia de tornar a casa immediatament a veure-la.[13] Nuréiev s'hi tornà a negar, ja que creia que a la URSS seria probablement engarjolat. Amb l'ajuda de la policia francesa i una amiga socialite parisina, Clara Saint, que havia estat promesa amb el fill del ministre de Cultura francès, André Malraux,[14] Nuréiev escapà dels agents del KGB i demanà asil. Sergeyev i el KGB intentaren dissuadir-l'en però decidí quedar-se a París.

Al cap d'una setmana va ser contractat pel Grand Ballet du Marquis de Cuevas i va interpretar La Bella Dorment amb Nina Vyroubova. En una gira a Dinamarca va conèixer Erik Bruhn, solista al Ballet Reial Danès[a] que n'esdevingué amant, amic més íntim i protector fins a la mort de Bruhn el 1986.[15]

Les autoritats soviètiques ordenaren als seus pares i al professor de dansa Puixkin que li escrivissin per fer-lo tornar però fou endebades. Encara que Nuréiev demanà durant anys al govern soviètic que li permetés visitar la seva mare, no se li va permetre fins al 1987, quan la seva mare s'estava morint i Mikhaiï Gorbatxov ho consentí. El 1989, va ser invitat a ballar interpretant James a La Sílfide amb el ballet Mariinski al Teatre Mariinski a Leningrad.[16] La visita li donà la oportunitat de veure molts dels professors i col·legues que no veia des de la deserció.[17]

Notes modifica

  1. Quan Nuréiev conegué Bruhn, solista era la categoria més alta del Ballet Reial Danès

Referències modifica

  1. «Rudolf Nuréiev». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1174. (ISBN|84-7291-226-4)
  3. Watson, Peter, 1943-. Nureyev: a biography. Londres: Hodder & Stoughton, 1994, p. 441. ISBN 0340596155. 
  4. Oltra, Xavi. «The white crow». La República, 10-05-2019. [Consulta: 3 abril 2020].
  5. «Rudolf Nureyev’s biography» (en anglès). The Rudolf Nureyev Foundation. [Consulta: 3 abril 2020].
  6. 6,0 6,1 «Nureyev dancing at the Kirov Theatre» (en anglès). The Rudolf Nureyev Foundation. [Consulta: 3 abril 2020].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 John Bridcut (2007). Nureyev: From Russia With Love (Pel·lícula). BBC.
  8. Anderson, Jack «Rudolf Nureyev, Charismatic Dancer Who Gave Fire to Ballet's Image, Dies at 54» (en anglès). The New York Times, 07-01-1993. ISSN: 0362-4331.
  9. Watson, Peter. Nureyev: a biography (en anglès). Londres: Hodder & Stoughton, 1994, p. 147. ISBN 978-0-340-59615-9. 
  10. Richard Curson Smith (productor/director) (2015). Rudolf Nureyev - Dance To Freedom (Pel·lícula). BBC Two.
  11. Watson, Peter. Nureyev: a biography (en anglès). Londres: Hodder & Stoughton, 1994, p. 152. ISBN 978-0-340-59615-9. 
  12. Watson, Peter. Nureyev: a biography (en anglès). Londres: Hodder & Stoughton, 1994, p. 151. ISBN 978-0-340-59615-9. 
  13. Watson, Peter. Nureyev: a biography (en anglès). Londres: Hodder & Stoughton, 1994, p. 161. ISBN 978-0-340-59615-9. 
  14. «The girl who led Nureyev to defect» (en anglès). The Australian, 14-12-2015. [Consulta: 3 abril 2020].
  15. Soutar, Carolyn. The real Nureyev (en anglès). 1a edició. Nova York: Thomas Dunne Books, 2006. ISBN 978-0-312-34097-1. 
  16. Watson, Peter. Nureyev: a biography (en anglès). Londres: Hodder & Stoughton, 1994, p. 426. ISBN 978-0-340-59615-9. 
  17. Watson, Peter. Nureyev: a biography (en anglès). Londres: Hodder & Stoughton, 1994, p. 429. ISBN 978-0-340-59615-9. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rudolf Nuréiev