Nota: L'article pot necessitar alguna petita correcció

El rumb és la direcció considerada en el pla de l'horitzó i, principalment, qualsevol de les 32 parts compreses en la rosa dels vents, també anomenades quartes. Precisament la paraula rumb prové del llatí rhombus ("rombe"), que és la forma geomètrica els vèrtexs de la qual assenyalen les diferents direccions possibles en la rosa dels vents.

Esquema de rumbs RVP, Rm i Rc.

En navegació es defineix com a rumb l'angle mesurat en el pla horitzontal entre el nord i la direcció d'avanç (mesurat de 0° a 360°). Segons quin sigui l'origen, es distingeixen el rumb veritable de la proa (origen nord vertader o geogràfic), el rumb magnètic (origen al nord magnètic) i el rumb d'agulla (origen al nord d'agulla o compàs).

En les cartes de navegació el rumb es representa per 32 rombes (deformats) units per un extrem, i l'altre extrem assenyala el rumb sobre el cercle de l'horitzó. Sobre aquest cercle se situa la flor de lis amb què se sol representar el nord (documentat a partir del segle xvi). També es representa la intensitat mitjana del vent en els diferents sectors en què es divideix el cercle de l'horitzó. Així mateix, i a causa de l'efecte del vent i corrent, es distingeix entre rumb veritable de la proa (RVP) i rumb veritable o rumb sobre el fons ' (RV).

Per convenció, el rumb s'expressa sempre amb tres dígits i, si és necessari, s'afegeixen zeros a l'esquerra de les xifres significatives; així, en dir rumb = 028° s'elimina la dualitat d'interpretació i possibles errors quan se li indica verbalment al timoner (evitant així confusió amb rumb = 128º o rumb = 228º).

Vegeu també modifica

Expressions relacionades modifica

  • Rumb d'agulla : cada un dels trenta-dos assenyalats en la rosa nàutica i també el que segons ella o sense corregir de variació ha seguit la nau o es dona per arrumbar d'una costa o entre dos objectes.
  • Rumb global: qualsevol dels que es consideren en el globus cap als quatre punts cardinals i els seus intermedis.
  • Rumb corregit o veritable : el que suposa fet per qualsevol dels del món o el corregit de la variació de l'agulla i de l'abatiment de la nau.
  • Rumb directe: el que hi ha directament entre el punt de partida i el d'arribada prescindint dels diferents intermedis que hagi estat forçós fer en la travessia a causa de la varietat dels vents o com si aquell només s'hagués seguit. Es diu estimat quan la seva deducció o indagació prové del compte d'estima. El que segueix la corba ortodròmica és un rumb directe.
  • Rumb oblic: qualsevol dels intermedis entre els que segueixen la direcció dels quatre punts cardinals o el que fa l'embarcació que navega per la loxodromia. També es diu del que pren la que persegueix a una altra en certes circumstàncies sense dirigir-se a ella per aconseguir més aviat.
  • Rumb fals: el que s'aparta de la derrota convenient i s'adopta a la vista d'un altre vaixell a qui es vol enganyar.
  • Rumb de bolina: qualsevol dels dos que formen amb la direcció del vent un angle de sis quartes o seixanta-set i mig graus per cada costat.
  • Rumb franc: el que condueix al vaixell lliure de qualsevol sota o un altre perill.
  • Donar el rumb: servir de guia en tots els moviments o alteracions en la derrota a les altres embarcacions que van en conserva i també exercir el que mana l'acció de la seva autoritat i indicar o assenyalar el rumb que ha de seguir.
  • Fer rumb: posar-se per descomptat a navegar amb direcció al punt determinat i fer tal rumb és anomenar el que es porta en el moment o determinar el que hagi de seguir.
  • Estar, anar, navegar, governar o posar-se a rumb : seguir el que convé a la derrota o posar-se a ell.
  • Esmenar el rumb : corregir un rumb equivocat.
  • Corregir el rumb : reduir a veritable el que s'ha fet per la indicació de l'agulla, sumant o restant-li la variació d'aquesta segons els casos i en combinació cou l'abatiment quan n'hi ha.
  • Posar-se a rumb : dirigir la proa cap al proposat orsant o arribant el necessari encara que en aquest cas el ficar s'entén més generalment per orsar o per tancar l'angle del rumb amb la direcció que demora algun objecte.
  • Obrir el rumb : fer més gran l'angle que aquest forma amb la visual a un objecte i també el que el mateix rumb val o el que fins ell es compta des de la línia nord-sud. Les operacions contràries es signifiquen amb la frase de tancar el rumb . En un altre sentit i amb una altra expressió, com és la d'obrir un rumb, s'entén aixecar un tauler al buc del vaixell.
  • Abatre el rumb : fer declinar la seva direcció cap a sotavent arribant per a això el necessari o suficient per fi proposat.
  • Travessar, creuar o tallar el rumb . Prendre i seguir un rumb que s'aproximi tot el possible a què s'ha de fer i proporcioni al mateix temps una posició que defensi contra la molta mar i vent. La frase de tallar entre mar i mar , expressa la mateixa maniobra però aprofitant per executar els intervals entre cop i cop de mar per tal de guanyar més cap al rumb convenient.
  • Perdre el rumb: extraviar de la derrota i ignorar el paratge en què es troba la nau.
  • Furtar el rumb: prendre o posar-se un vaixell durant la nit a un altre rumb diferent del que ha seguit en el dia per evadir-se de l'enemic superior que el persegueix.
  • Tirar o agafar un rumb : ajustar, col·locar i clavar en el seu lloc el tauler o tros de tauler aixecat al buc del vaixell amb qualsevol motiu.
  • A rumb!: veu de comandament al timoner perquè governi a qui se li ha assenyalat.
  • A rumb de pipa: mod. adv. amb què es denota una volta o curvidad semblant a la de les dogues de les pipes.

[1]

Referències modifica

  1. de Lorenzo, José; de Murga, Gonzalo; Ferreiro y Peralto, Martín. Diccionario Marítimo Español (en castellà), 1864, p. 632. ISBN 978-1173791681.