Sørensenita
La sørensenita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per Henning Sørensen (Frederiksberg, Dinamarca, 20 d'abril de 1926), mineralogista i petrògraf, professor de geologia de la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca).
 Sørensenita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₄SnBe₂Si₆O16(OH)₄ |
| Epònim | Henning Sørensen (en)  |
| Localitat tipus | Kvanefjeld (en) i Taseq area (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DG.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DG.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.20 |
| Dana | 65.2.4.1 |
| Heys | 14.3.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 20,698 Å; b = 7,442 Å; c = 12,037 Å; β = 117,28° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/b |
| Color | incolor a rosa, blanc lletós; incolor en llum transmesa |
| Macles | complexes i poc comunes |
| Exfoliació | bona en {101¯} i {100} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,9 g/cm³ (mesurada); 2,92 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,576 a 1,579 nβ = 1,581 a 1,585 nγ = 1,584 a 1,586 |
| Birefringència | δ = 0,008 |
| Dispersió òptica | molt feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1965-006 |
| Any d'aprovació | 1965 |
| Símbol | Sør |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La sørensenita és un silicat de fórmula química Na₄SnBe₂Si₆O16(OH)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1965. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sørensenita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descrita a partir de mostres obtingudes en dos indrets del complex d'Ilímaussaq: l'altiplà de Kvanefjeld i Nakkaalaaq. El complex intrusiu està situat a la municipalitat de Kujalleq, a Groenlàndia. Aquests dos indrets i algun altre punt proper són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sørensenita |
- ↑ «Sørensenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 gener 2020].