Viquipèdia

Sabine Azéma

actriu francesa

Sabine Azéma (15è districte de París, 20 de setembre de 1949) és una actriu i directora francesa de cinema, nascuda a París el 20 de setembre de 1949, del nom complet Sabine Florence Azema.

Infotaula de personaSabine Azéma

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Sabine Florence Azéma Modifica el valor a Wikidata
20 setembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire national supérieur d'art dramatique
Lycée Carnot
Conservatoire de Paris
Cours Florent Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, directora de cinema, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1973 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeAlain Resnais (1998–2014)
Michel Lengliney (1998–2014) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0044535 Allocine: 325 Allmovie: p3060 TMDB.org: 20851
Discogs: 1522158 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Filla d'un advocat, després del batxillerat, segueix cursos de teatre amb Jean Périmony; als vint anys, entra al Conservatori[1] amb Antoine Vitez com a professor. També és estudiant del Cours Florent.[2] Va fer els seus estudis al Lycée Racine (París).[3]

Al principi al teatre li donaven papers de noia entremaliada, però coneix Claude Sainval, director del Teatre dels Champs-Élysées, que li confia el seu primer gran paper a La Valse des toréadors (1974), de Jean Anouilh,on és la filla de Louis de Funès.

Gràcies a aquest paper, les propostes es multipliquen i comença a la televisió el 1975, després al cinema el 1976 amb una comèdia de Georges Lautner: On aura tout vu, al costat de Pierre Richard i Jean-Pierre Marielle.

Després d'una fina interpretació a la Dentellière (1977), té l'oportunitat de filmar amb Alain Resnais, fet que li donarà un punt d'inflexió en la seva carrera. De fet, en els últims vint-i-cinc anys, el reconegut cineasta francès li va encarregar la interpretació de la majoria de les pel·lícules que va dirigir en aquest període i va acabar convertint-se en la parella de la seva vida.[4]

Li confiarà una galeria excepcional de personatges al llarg d'una col·laboració que s'estén més de dos decennis: institutriu apassionada a La Vie est un roman el 1983; heroïna tràgica en la fosca L'amour à mort el 1984, després a Mélo el 1987; sis personatges molt diferents, del més cultivat al més rústec, del riure a les llàgrimes, a Smoking / No Smoking el 1993; la viva i enèrgica Odile en el multipremiat als César On connait la chanson el 1997; cantant, a la pel·lícula-opereta Pas sur la bouche el 2003; tan virtuosa com viciosa a Coeurs el 2006.

Va ser amiga del fotògraf Robert Doisneau (1912-1994), a qui va consagrar una pel·lícula-homenatge el 1992.

El 17 de juliol de 2015, la ministra de Cultura i Comunicació Fleur Pellerin la va promoure al costat de l'actriu Dominique Blanc al rang de Comandant de l'Orde de les Arts i les Lletres.[5]

Filmografia modifica

Com a actriu modifica

com a directora modifica

  • 1992: Bonjour Monsieur Doisneau
  • 1997: Quand le chat sourit (TV)

Teatre modifica

Televisió modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

  • 1985:César a la millor actriu per Un dimanche à la campagne.
  • 1987:César a la millor actriu per Mélo.

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Utilisateur» (en francès). [Consulta: 19 maig 2020].
  2. ↑ . , coursflorent.fr.
  3. ↑ « Sabine Azéma », gala.fr, consulté le 17 février 2021.
  4. ↑ «Alain Resnais réunit le monde du cinéma à ses obsèques» (en francès). RTL.fr. [Consulta: 29 juliol 2019].
  5. ↑ «Nomination dans l'ordre des Arts et des Lettres juillet 2015 - Ministère de la Culture» (en francès). Arxivat de l'original el 2018-03-22. [Consulta: 16 agost 2018].
  6. ↑ «On aura tout vu». .
  7. ↑ «Cast and crew». .

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sabine Azéma
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sabine_Azéma&oldid=30999641»