Viquipèdia

Sabine Devieilhe

Sabine Devieilhe (Ifs, 12 de desembre de 1985) és una soprano francesa de coloratura.

Infotaula de personaSabine Devieilhe

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 desembre 1985 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Ifs (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
Conservatoire de Rennes (en) Tradueix
conservatoire à rayonnement régional de Caen (fr) Tradueix
Lycée Malherbe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÒpera i cant Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat2006 Modifica el valor a Wikidata –
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficErato Records (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRaphaël Pichon Modifica el valor a Wikidata
Lloc websabinedevieilhe.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm8107457 Facebook: SabineDevieilhe Twitter (X): sabinedevieilhe Musicbrainz: a03e1999-0b9b-4e9d-922b-33aca11e32f7 Songkick: 4727823 Discogs: 1272612 Allmusic: mn0002386585 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Devieilhe va néixer a Ifs, municipi proper a Caen en una família sense tradició musical: els seus pares són educadors especialitzats, només la seva germana gran ensenya cant i el violí.[1]

Formació modifica

Va començar la seva formació musical a l'escola de música d'Ifs, abans d'entrar a l'edat de dotze anys al conservatori de Caen per estudiar violoncel.[2] Influenciada successivament per la directora Valérie Fayet i les professores de cant Jocelyne Chamonin (conservatori de Caen), Martine Surais (conservatori de Rennes), Pierre Mervant, Malcolm Walker i Elène Golgevit (conservatori superior de música i dansa de París) va decidir especialitzar-se com a cantant lírica.[3]

Després d'obtenir el batxillerat a l'escola secundària de Malherbe,[4] va obtenir un grau en musicologia i etnomusicologia a la Universitat de Rennes-2. A més dels seus estudis, es va incorporar al cor de l'Òpera de Rennes.[5] Va participar com a corista en una producció de L'holandès errant de Richard Wagner el 2002.[6] Poc després va començar a actuar com a solista.[7] El 2008, va ingressar al Conservatori Nacional de Música i Dansa de París a la classe de cant de Pierre Mervant,[8] on va obtenir per unanimitat el primer premi, amb recomanació del jurat, el 2011.

Carrera modifica

El 2013 va signar un contracte d'exclusivitat amb el segell musical Erato. El 2013, amb el conjunt Les Ambassadeurs dirigit per Alexis Kossenko, va enregistrar el seu primer disc, dedicat a Jean-Philippe Rameau.[9] El 2013-2014, va cantar el paper de la Reina de la Nit a La flauta màgica de Mozart[5] a l'Òpera Nacional de Lió i a l'Òpera Nacional de París.[10] El 2014 va cantar Lakmé, de Léo Delibes, a l'Opéra-Comique.[11] El 2016, amb l'orquestra de cambra de París dirigida per Christopher Franklin va interpretar Amina a l'òpera La Sonnambula de Vincenzo Bellini, al Théâtre des Champs-Elysées de París.[12] Les crítiques de les seves interpretacions han estat sovint elogioses.[13][14][15][16]

El 25 de febrer de 2013 va ser nomenada «Artista Lírica Revelació» [17] als premis Victoires de la musique classique. El 2 de febrer de 2015 va ser elegida «Artista Lírica Revelació»[18] també als premis Victoires de la musique classique. El 23 de febrer de 2018, Sabine Devieilhe guanya dos dels premis Victoires de la musique classique:artista lírica de l'any i gravació de l'any pel seu àlbum Mirages, produït amb Alexandre Tharaud, François-Xavier Roth i Les Siècles.[19]

Discografia modifica

Notes i referències modifica

  1. ↑ Thierry Hillériteau, « Sabine Devieilhe, la soprano qui rêvait d'ailleurs », Le Figaro, encart « Le Figaro et vous », samedi 16 / dimanche 17 décembre 2017, page 38.
  2. ↑ «La Caennaise Sabine Devieilhe récompensée aux Victoires» (en francès). Côté Caen, 26-02-2013. Arxivat de l'original el 2016-06-07. [Consulta: 23 maig 2016].
  3. ↑ ; Il Tenero Momento«Entretien avec … Sabine Devieilhe». www.ilteneromomento.com, 25-01-2013. Arxivat de l'original el 2016-05-23. [Consulta: 23 maig 2016].
  4. ↑ «Ifs (14) : La soprano Sabine Devieilhe nominée aux Victoires de la musique classique - France 3 Basse-Normandie». France 3 Basse-Normandie, 23-12-2014. [Consulta: 23 maig 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 Roux, Marie-Aude «Sabine Devieilhe, dompteuse d'aigus» (en francès). Le Monde.fr, 03-12-2015. ISSN: 1950-6244 [Consulta: 23 maig 2016].
  6. ↑ ; Radio France«Sabine Devieilhe». France Musique. [Consulta: 23 maig 2016].
  7. ↑ «Sabine Devieilhe, l'étoile montante de l'art lyrique, en concert à La Borie». Culturebox, 25-04-2014. [Consulta: 23 maig 2016].
  8. ↑ «Sabine Devieilhe, la soprano caennaise, nommée aux Victoires de la musique classique - France 3 Basse-Normandie». France 3 Basse-Normandie, 11-02-2013. [Consulta: 23 maig 2016].
  9. ↑ «Sabine Devieilhe chante Rameau : le Grand Théâtre de l'amour, coup de cœur de la semaine pour Emilie Munera». France Musique, 04-11-2013. [Consulta: 23 maig 2016].
  10. ↑ «Die Zauberflöte». Opéra national de Paris. Arxivat de l'original el 2013-07-07. [Consulta: 7 març 2013].
  11. ↑ «"Lakmé" sacre Sabine Devieilhe superstar». Culturebox, 13-01-2014. [Consulta: 23 maig 2016].
  12. ↑ «"La Somnambule" de Vincenzo Bellini». France Musique, 21-05-2016. [Consulta: 23 maig 2016].
  13. ↑ «Rameau : Le Grand Théâtre de l'amour | Jean-Philippe Rameau par Sabine Devieilhe». Qobuz. [Consulta: 23 maig 2016].
  14. ↑ ; Diapason«Victoires 2015 : Erato écrase les prix». www.diapasonmag.fr, 03-02-2015. Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 27 maig 2016].
  15. ↑ Naugrette, Jean-Pierre. Revue des Deux Mondes mars 2014: Drieu la Rochelle inédit (en francès). Revue des Deux Mondes, 2014-03-04. ISBN 9782356500908. 
  16. ↑ «Sabine Devieilhe, une Somnambule qui fait rêver « Concert « La Scène « ResMusica», 17-04-2016. [Consulta: 23 maig 2016].
  17. ↑ ; Diapason«20e Victoires : Tézier, Angelich, Sabine Devieilhe au palmarès». www.diapasonmag.fr, 26-02-2013. Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 27 maig 2016].
  18. ↑ ; France Musique«Palmarès 2015 des Victoires de la Musique Classique». www.francemusique.fr. [Consulta: 27 maig 2016].
  19. ↑ «Palmarès des Victoires de la Musique Classique 2018» (en francès). France Musique, 23-02-2018 [Consulta: 24 febrer 2018].
  20. ↑ «Dans l'air du soir : Gustave Charpentier». France Musique, 18-02-2016. [Consulta: 23 maig 2016].
  21. ↑ ; Erato Warner Classics«Sabine Devieilhe's Biography» (en anglès). www.warnerclassics.com. [Consulta: 27 maig 2016].
  22. ↑ ; Télérama«Köthener Trauermusik BWV 244a». www.telerama.fr, 27-10-2014. [Consulta: 27 maig 2016].
  23. ↑ Naugrette, Jean-Pierre. Revue des Deux Mondes septembre 2015: Poutine est-il notre ennemi ? (en francès). Revue des Deux Mondes, 2015-09-01. ISBN 9782356501172. 
  24. ↑ «Mozart - The Weber Sisters | Wolfgang Amadeus Mozart par Sabine Devieilhe». Qobuz. [Consulta: 23 maig 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sabine_Devieilhe&oldid=32643735»