Salomon Bochner

matemàtic americà d'origen europeu

Salomon Bochner (Podgórze, Cracòvia, 20 d'agost de 1899 - Houston, 2 de maig de 1982) va ser un matemàtic europeu emigrat als Estats Units.

Infotaula de personaSalomon Bochner

Salomon Bochner (vers 1970) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 agost 1899 Modifica el valor a Wikidata
Podgórze, Cracòvia (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 maig 1982 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Houston (Texas) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWoodbridge, Beth Israel Cemetery 40° 33′ 21″ N, 74° 18′ 24″ O / 40.555924°N,74.306719°O / 40.555924; -74.306719 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Frederic Guillem de Berlín - Philosophiæ doctor (1918–1921) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber orthogonale Systeme analytischer Funktionen  (1921 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiErhard Schmidt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica, teoria de la probabilitat, geometria diferencial, anàlisi harmònica i història Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín
Princeton
Múnic
Houston Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, historiador de la ciència, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Rice (1968–1982)
Universitat de Princeton (1933–1968)
Universitat de Múnic (1924–1933)
Universitat Rice Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesK. S. Chandrasekharan i Robert Langlands Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralGilbert Hunt, Eugenio Calabi, Hillel Furstenberg, Richard Askey, Jeff Cheeger, Min-Teh Cheng, Robert Gunning, Israel Halperin, Sigurdur Helgason, Samuel Karlin, Anthony W. Knapp, Paco Lagerstrom, Lynn Harold Loomis, Harry Rauch, Herbert Scarf, Gerard Washnitzer, Carl S. Herz, William Veech, Bernard Russell Gelbaum, Martin Regensburger, Félix Recillas Juárez, Melvin Hausner, Charles L. Dolph, Fritz Joachim Weyl, Oscar Rothaus, Solomon Leader, Newton Hawley, John Landes Barnes, Robert Greenwood, Jr., John Olmsted, Walter Gilbert, Joseph Sampson, Jr., Arthur Allen, John W. Woll, Burton Randol, Stephen Scheinberg, Roger Lee Cooke i Donald May, Jr. Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeNaomi Weinberg
ParesJoseph Bochner i Rude Haber
Premis

Find a Grave: 127610203 Modifica el valor a Wikidata

Vida i Obra modifica

Bochner va néixer a l'antiga ciutat de Podgórze (avui un barri de Cracòvia, aleshores Imperi Austrohongarès) en una família jueva modesta.[1] En esclatar la Primera Guerra Mundial la família es va traslladar a Berlín fugint de les hostilitats. A Berlín, Bochner va tenir l'oportunitat de fer els estudis secundaris en un bon institut, on va adquirir una afició per la història i les humanitats que li van perdurar tota la vida.[2] El 1918 va ingressar a la universitat de Berlín per estudiar matemàtiques i el 1921 obtenia el doctorat amb una tesi supervisada per Erhard Schmidt sobre els sistemes ortogonals de funcions analítiques. Durant els quatre anys següents va estar treballant al negoci familiar d'importació i exportació, estudiant només de forma recreativa. Malgrat el seu èxit comercial, la família sabia que el seu interès real estava en les matemàtiques i el van encoratjar a posar-s'hi.

Des de 1925 va estar a la universitat de Copenhaguen, treballant amb Harald Bohr en un tema relativament nou: les funcions quasi-periòdiques.[3] El 1927 va ser nomenat professor de la universitat de Múnic, però el 1933, amb la victòria electoral nazi, va ser desposseït del càrrec i va esdevenir, novament, un refugiat a Anglaterra,[4] abans de marxar als Estats Units, on va ser contractat per la universitat de Princeton el 1933. Va ser professor a Princeton fins a la seva jubilació el 1968.[5] Després de la jubilació, i com que no se sentia ben rebut a Princeton,[6] va acceptar una plaça docent a la universitat de Rice a Houston (Texas) que va exercir fins a la seva mort el 1982 en aquesta ciutat.[7]

Les seves recerques més influents van ser en els camps de la teoria de la probabilitat, de l'anàlisi de Fourier, funcions de varies variables complexes i geometria diferencial.[8] En fer-se gran, va retornar als seus antics interessos històrics i filosòfics i, a partir de 1962, va publicar dos llibres i una vintena d'articles d'història de les matemàtiques i de la ciència.[9]

Bochner tenia les seves peculiaritats de caràcter que el podien portar a situacions o comentaris estranys. Quan en una classe a Princeton començava a definir el concepte de varietat, s'embolicava de forma irremediable i acabava dient: Bé!. Tots nosaltres sabem el que és una varietat.[10] O quan justificava la seva aversió per pícnics i barbacoes dient: A la humanitat li va costar milions d'anys aprendre a cuinar i menjar a casa, i no veig cap motiu per a revertir el procés.[11] El 1969, en un banquet en el seu honor, en el qual va ser convidat a parlar, només va dir que la pena més gran de la seva vida era no haver pujat mai en el tramvia que cobria el recorregut entre Princeton i Trenton en els anys trenta.[12]

Referències modifica

  1. Knapp, 2004, p. 12.
  2. Knapp, 2004, p. 13.
  3. Purckert, 2012, p. 138.
  4. Knapp, 2004, p. 13-14.
  5. van Helden, 1983, p. 565.
  6. Krantz, 2009, p. 231.
  7. Knapp, 2004, p. 14.
  8. Knapp, 2004, p. 15.
  9. Gillispie, 1989, p. 322-323.
  10. Nasar, 1998, p. 128.
  11. Knapp, 2004, p. 16.
  12. Knapp, 2004, p. 17.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Salomon Bochner» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Gunning, R.C. «Bochner, Salomon». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 març 2021]. (anglès)
  • «Salomon Bochner». Encyclopaedia Britannica, 2000. [Consulta: 11 març 2021]. (anglès)
  • Kean, Melissa. «Salomon Bochner, 1899-1982». Rice History Corner - Rice University, 2015. [Consulta: 11 març 2021]. (anglès)