Viquipèdia

Salomon Jadassohn

compositor alemany

Salomon Jadassohn (Breslau, 13 d'agost de 1831 - Leipzig, 1 de febrer de 1902) va ser un compositor, pianista, teòric musical i pedagog musical alemany.

Infotaula de personaSalomon Jadassohn

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 agost 1831 Modifica el valor a Wikidata
Breslau Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1902 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsL. Lübbenau
Hector Ollivier
Oliver
H. Olivier Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor d'universitat, director de cor, pianista, teòric musical, director d'orquestra, pedagog musical, musicòleg, teòric Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMoritz Hauptmann, Julius Rietz, Franz Liszt i Ernst Friedrich Richter Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRuben Liljefors, Sara Wennerberg-Reuter, Rudolf Cahn-Speyer (en) Tradueix i Luigi Torchi Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 7fqT0ANavD2aEk9DR5utxI Musicbrainz: 2ad7a7bf-8ca2-4cf9-aa6d-bd6785dc0a5a Lieder.net: 15879 Discogs: 3448542 IMSLP: Category:Jadassohn,_Salomon Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Salomon Jadassohn va rebre la seva primera formació musical a Breslau amb Moritz Brosig. Els seus professors van ser Moritz Hauptmann al Conservatori de Leipzig des de 1848 i Franz Liszt a Weimar de 1849 a 1851.

Després d'acabar els seus estudis, Jadassohn va assumir el càrrec de director del Cor de la Sinagoga de Leipzig. A finals de la dècada de 1860 va dirigir els concerts d'Euterpe a Leipzig. El 1871 va entrar al Conservatori de Leipzig, on va ocupar el càrrec de professor de solfeig, piano i composició. Va gaudir d'una excel·lent reputació com a pedagog musical. A la dècada de 1880 va ser director de la "Danzig Concert Society". Quan va ser nomenat director del Cor Filharmònic i de l'Orquestra de l'Òpera de Bremen, va succeir a Martin Traugott. Posteriorment va tornar a Leipzig, on va morir el 1902. El 1887 la Universitat de Leipzig li va concedir un doctorat honoris causa.[1]

 
Tombes de Salomon Jadassohn i la seva dona al cementiri hebreu de Leipzig

La seva obra compositiva és molt diversa. Inclou simfonies, serenates per a orquestra, obertures, concerts per a piano, música de cambra, peces per a piano, cors, cançons, així com duets vocals i obres sagrades. Jadassohn va publicar moltes de les seves obres sota el seu pseudònim "Olivier". També va publicar diversos escrits de teoria musical que van rebre una gran atenció en aquell moment. Les obres i els escrits de Jadassohn s'han oblidat en gran part avui dia.

Salomon Jadassohn estava casat amb la professora de cant Helene Friedländer (1843–1891). El seu fill Alexander Jadassohn (1873–1948) es va convertir en un editor musical; la seva filla Beate (1878 després de 1955) va treballar com a autora de llibres infantils amb els noms de Beate Frederich i Beate Jacoby. La seva filla Bertha Jadassohn (1880–1934) es va casar amb el compositor Leo Fall el 1904.

Salomon Jadassohn i la seva dona van ser enterrats a l'antic cementiri israelita de Leipzig.

Composicions modifica

Música de cambra
  • Streichquartett Nr. 1 c-Moll op. 10.
  • Klaviertrio Nr. 1 F-Dur op. 16 (1859; Violí, violoncel i piano)[2]
  • Klaviertrio Nr. 2 E-Dur op. 20 (1859)[2]
  • Klaviertrio Nr. 3 c-Moll op. 59 (1880)[2]
  • Klavierquintett Nr. 1 op. 70 (ca. 1860; Piano, 2 violins, viola i violoncel)
  • Klavierquintett Nr. 2 op. 76 (1884)
  • Klavierquartett Nr. 1 c-Moll op. 77 (1884; Violí, viola, violoncel i piano)
  • Klaviertrio Nr. 4 c-Moll op. 85; (1887)
  • Klavierquartett Nr. 2 G-Dur op. 86 (1887)
  • Sextett op. 100 (1888) per a 2 violins, viola, violoncel i piano a 4 mans
  • Serenade für Bläser op. 104
  • Klavierquartett Nr. 3 a-Moll op. 109 (1890)
  • Klavierquintett Nr. 3 g-Moll op. 126 (1895)
  • Notturno op. 133 per a flauta i piano.
  • Capriccio op. 137 per a flauta i piano.
Orquestra
  • Symphonie Nr. 1 C-Dur op. 24[3]
  • Symphonie Nr. 2 A-Dur op. 28[3]
  • Symphonie Nr. 3 D-Dur op. 50[3]
  • Symphonie Nr. 4 c-Moll op. 101[3]
  • 1. Klavierkonzert c-Moll op. 89 (1887)[4]
  • 2. Klavierkonzert f-Moll op. 90 (1888)[4]
  • Cavatine Nr. 1 op. 69 per a violí i orquestra[3]
  • Cavatine Nr. 2 op. 120 (1894) per a violoncel i orquestra[3]
  • Serenade Nr. 1 in 4 Canons op. 42[5]
  • Serenade Nr. 2 in D-Dur op. 46[5]
  • Serenade Nr. 3 in A-Dur op. 47[6]
  • Serenade für Flöte und Streicher op. 80[6]
Orgue
  • Fantasie g-Moll, op. 95 (Neuausgabe Berlin 2012: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)
Obres vocals
  • Dues cançons sagrades per a cor i veus solistes op.2. Leipzig 1856 (còpia digital)
  • Gott sei uns gnädig op. 41. Salm 67 per a cor mixt de cinc parts SSATB a capella. (Nou llançament 2014: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)
  • Verheißung op. 55 per a cor i orquestra. Text:?
  • Danklied op. 106 per a cor i orquestra de corda o orgue (nou llançament Berlín 2012: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)
  • Ich hebe meine Augen auf Psalm 121 op. 128 per a cor i orgue. (Nova versió Berlín 2010: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)

Publicacions modifica

  • Lehrbuch des einfachen, doppelten, drei- und vierfachen Contrapuncts. 2. edició. Breitkopf & Härtel, Leipzig 1890.
  • Lehrbuch der Harmonie. 5. edició. Breitkopf & Härtel, Leipzig 1898.
  • Der Generalbass. Eine Anleitung für die Ausführung der Continuo-Stimmen in den Werken der alten Meister. Breitkopf & Härtel, Leipzig 1901.
  • Lehrbuch der Instrumentation. 2. edició. Breitkopf & Härtel, Leipzig 1907.
  • Die Formen in den Werken der Tonkunst. 4. edició. Breitkopf & Härtel, Leipzig 1910.
  • Die Lehre von Canon und Fuge. 3. edició. Breitkopf & Härtel, Leipzig 1913.

Discografia modifica

  • Klaviertrios Nr. 1–3. Syrius Trio. Toccata 0107, 2010[2]
  • Klavierkonzerte 1 i 2. Markus Becker, Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin, Michael Sanderling. Hyperion Records, 2009[5] (in der Reihe ‘The Romantic Piano Concerto’, Vol. 47)[4]
  • Serenaden Nr. 1 & 2. Malta Philharmonic Orchestra, Marius Stravinsky. Cameo, 2014[5]
  • Symphonien Nr. 1–4. Cavatine op. 69 für Violine & Orchester; Cavatine op. 120 für Cello & Orchester. Klaudyna Schulze-Broniewska, Thomas Georgi, Brandenburgisches Staatsorchester Frankfurt, Howard Griffiths. cpo 777 607-2, 2015[3]
  • Symphonie Nr. 1. Serenaden Nr. 1–3; Serenade für Flöte & Streicher op. 80; Klavierkonzert Nr. 1. Valentina Seferinova (Klavier), Rebecca Hall (Flöte), Belarussian State Symphony Orchestra, Malta Philharmonic Orchestra, Karelia State Symphony Orchestra, Marius Strawinsky, Michael Laus, Denis Vlasenko. Cameo, 2018[6]

Selecció d'Estudiants de Salomon Jadassohn modifica

Referències modifica

  1. ↑ Error en arxiuurl o arxiudata.«Verzeichnis der Ehrenpromotionen». Archiv der Universität Leipzig. Ordnung nach Graduierungsjahr
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 jpc
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 jpc
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 jpc
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 jpc
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 jpc

Bibliografia modifica

  • Othmar Wessely: Jadassohn, Solomon. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Volum 10, Duncker & Humblot, Berlin 1974, ISBN 3-428-00191-5, S. 260 f. (Digitalitzat).
  • Beate Hiltner: Salomon Jadassohn. Komponist – Musiktheoretiker – Pianist – Pädagoge. Eine Dokumentation über einen vergessenen Leipziger Musiker des 19. Jahrhunderts. Leipziger Universitäts-Verlag, Leipzig 1995, ISBN 3-929031-63-9.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salomon Jadassohn
  • Obres de Salomon Jadassohn i sobre Salomon al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya-[1] (alemany)
  • Obres de Salomon Jadassohn i sobre Salomon a la Biblioteca digital alemanya-[2] (alemany)
  • Partitures i fitxers d'àudio de Salomon Jadassohn al Projecte International Music Score Library-[3] (alemany)
  • Llista d'obres de Salomon Jadassohn a klasseika.info, les pàgines de música clàssica en llengua alemanya[4] (alemany)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Salomon_Jadassohn&oldid=33244829»