Samuel Plimsoll
Samuel Plimsoll (10 de febrer de 1824, 3 de juny de 1898) va ser un polític britànic, membre del parlament anglès i reformista social. Avui dia és recordat per haver enginyat la línia Plimsoll, clarament inspirada en la definició catalana contoval del s.XIII (una línia en el buc d'un vaixell indicant el nivell segur màxim, i per tant el mínim francbord pel vaixell en diverses condicions operatives).[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 febrer 1824 Sheffield (Anglaterra) |
| Mort | 3 juny 1898 (74 anys) Folkestone (Anglaterra) |
| Sepultura | Kent |
| Membre del 22è Parlament del Regne Unit | |
| 31 març 1880 – maig 1880 (dimissió) Circumscripció electoral: Derby (en)  | |
| Membre del 21è Parlament del Regne Unit | |
| 31 gener 1874 – 24 març 1880 (dissolució parlamentària) Circumscripció electoral: Derby (en) | |
| Membre del 20è Parlament del Regne Unit | |
| 18 novembre 1868 – 26 gener 1874 (dissolució parlamentària) Legislatura: vintena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Derby (en) | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Londres |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Liberal |
Biografia modifica
Plimsoll va néixer a Bristol, però va créixer a Sheffield i Penrith. El 1853 va intentar convertir-se en comerciant de carbó a Londres, però va fracassar.
En 1868 va ser elegit membre de la Cambra dels comuns pel Partit liberal, on aviat va ser conegut per la seva lluita contra els propietaris de vaixells que explotaven els mariners en condicions infrahumanes. El seu moviment va fallar al principi, però el 1872 va publicar amb gran èxit de vendes el llibre Our Seamen (Els nostres mariners), el que significava que la qüestió havia rebut molta atenció a tot el país.[2]
D'acord amb una proposta de Plimsolls, el 1873 es va nomenar una Comissió Reial i el 1875 es va introduir un projecte de llei del govern que, tot i que Plimsoll va considerar que era insuficient, va decidir acceptar.
El 22 de juliol de 1875, el primer ministre Benjamin Disraeli va dir que el govern hauria de retirar el projecte de llei. Plimsoll llavors va originar un escàndol a la Cambra dels Comuns, quan va perdre el seu auto-control, aplicant el terme "villains" als membres de Cambra, arribant a colpejar amb el puny la cara del president.[2]
Plimsoll va haver de disculpar-se, però tenia l'opinió pública al seu costat, fet que va obligar el govern a aprovar un projecte de llei que l'any següent va modificar la "Llei de transports mercantils" (Merchant Shipping Act).
Plimsoll finalment va passar a donar nom a l'anomenada línia Plimsoll que designa el mínim francbord d'un vaixell.
Referències modifica
- Atribució
Aquest article incorpora text d'una publicació ara en el domini públic: Orme, Eliza (1901)."Plimsoll, Samuel". Part de Sidney Lee. Diccionari de Biografia Nacional, 1901 suplement. London: Smith, Major & Co.
Bibliografia modifica
- "Our Seamen: An Appeal" by Samuel Plimsoll, 1873, a The Internet Archive.
Enllaços externs modifica
- "The sailor's friend" (book review), The Economist, Jul 6th 2006
- "The Plimsoll Sensation" (podcast), The British Library, Jul 7th 2006#
- "The Bottom Line About Mr. Plimsoll", The Observer, 25 juny 2006
- Review of "The Plimsoll Sensation" in Bookworm on the Net, 2 juliol 2006
- Re: Monument in Whitehall Garden. London Parks & Gardens Trust, London Gardens Online. Cap. 'Fuller Information', 'The south-western sections..'." Arxivat 2012-03-18 a Wayback Machine.
- Plimsoll-länge en suec) Nordisk familjebok (segona edició, 1915)