San Juan de Duero, conegut també com a Arcos de San Juan de Duero, forma un conjunt d'arquitectura romànica castellana amb evidents influències mudèjars, situat als afores de la ciutat de Sòria (Espanya). En una evocadora situació, entre el Duero i el Monte de la Almas (recordada per la llegenda de Bécquer), del que avui queda del monestir, l'element més destacat és el màgic conjunt d'arcs que forma el claustre a cel descobert, exemplar únic en l'arquitectura cristiana medieval. Com a particularitat absoluta, hi ha intercalats tres arcs consecutius sense columna de suport, únics en el seu gènere. Se suposa que els seus constructors eren d'origen mudèjar.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
San Juan de Duero
Imatge
EpònimJoan Baptista Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia, convent i monument Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aJoan Baptista Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSòria (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 46′ 06″ N, 2° 27′ 15″ O / 41.7684°N,2.4543°O / 41.7684; -2.4543
Bé d'interès cultural
Data25 agost 1882
IdentificadorRI-51-0000032
Activitat
Diòcesibisbat d'Osma-Sòria Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

El que avui es veu, l'església i el claustre, no són sinó les restes d'un monestir de l'orde militar dels Hospitalers de Sant Juan d'Acre o cavallers sanjuanistas aixecat la primera meitat del segle xii a vores del riu Duero i que es va mantenir habitat fins al segle xviii.

Detall dels dos templets de l'interior

L'església és molt senzilla, d'una sola nau amb presbiteri, amb volta de mig canó apuntat, i absis, semicircular amb volta de forn. Crida l'atenció els dos templets disposats un en cada costat del presbiteri a tall d'iconòstasi, de manera que podia tancar-se l'espai que quedava entre ambdós i ocultar el sacerdot en el moment de la consagració, seguint les normes del ritu greco-ortodox. Es tracta de dos baldaquins, de cúpula esfèrica, l'un, i cònic, l'altre, però en ambdós casos esquifades i muntades sobre columnes de quàdruple fust i capitell. Els capitells ostenten meritoris relleus figuratius que escenifiquen passatges evangèlics i al·legòrics.

Per molt originals que siguin aquests dos templets, encara ho és més el claustre construït el segle xiii. Forma un quadrilàter irregular. L'angle nord-occidental, anterior als altres, és típicament romànic, amb arcs de mig punt i basament corregut. El nord-oriental no té basament, sent les seves columnes de fusts quàdruples disposats en forma de creu, i els seus arcs túmids. El vèrtex sud-est té columnes acanalades de secció quadrada i arcs túmids que es creuen entre si. L'altre angle, el sud-oest, té columnes de doble fust circular i capitells ornamentats, sobre els quals recolzen els arcs apuntats que es creuen de forma semblant als de l'angle anterior però amb major simplicitat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: San Juan de Duero