San Martín de Valdeiglesias

San Martín de Valdeiglesias és un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb Cadalso de los Vidrios, Pelayos de la Presa, Villa del Prado, Aldea del Fresno, Navas del Rey, Colmenar del Arroyo, El Tiemblo (província d'Àvila) i Almorox (província de Toledo).

Plantilla:Infotaula geografia políticaSan Martín de Valdeiglesias
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 21′ 45″ N, 4° 24′ 29″ O / 40.3625°N,4.4080555555556°O / 40.3625; -4.4080555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaComunitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
CapitalSan Martín de Valdeiglesias Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població9.003 (2023) Modifica el valor a Wikidata (77,95 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície115,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perAlberche Modifica el valor a Wikidata
Altitud681 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Luis García Sánchez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal28680 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE28133 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc websanmartindevaldeiglesias.es Modifica el valor a Wikidata

Població modifica

Evolució demogràfica
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
6.089 6.191 6.348 6.589 6.781 7.059 7.403

Nuclis de població modifica

Història modifica

Àdhuc comptant amb vestigis anteriors, l'entrada de San Martín de Valdeiglesias en la història comença en el segle xiii, quan es va formar un petit llogaret al voltant d'una ermita sota l'advocació de Sant Martí de Tours. Tot això, d'acord amb els interessos del monestir de Santa María de Valdeiglesias (Pelayos de la Presa), que fou el veritable impulsor i aglutinador de la colonització de tots els monjos li van donar el títol de vila, amb fur i privilegis.

En 1430 es va produir una revolta camperola contra els monjos, el que va ser aprofitat per Álvaro de Luna y Jarana, privat de Joan II i Conestable de Castella, per a finalment posar San Martín de Valdeiglesias sota el seu senyoriu (1434), amb el que es van ampliar les propietats que ja posseïa a la comarca (Escalona o Cadalso). El seu castell de la Coracera és del segle xv, sent una mica posterior al moment de possessió de San Martín de Valdeiglesias per part d'Álvaro de Luna. La seva denominació prové d'un dels seus propietaris, Juan Antonio Corcuera. Va ser una errata en un fulletó publicitari dels anys setanta la qual va donar origen a la seva actual denominació.

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: San Martín de Valdeiglesias