Sarcòfag de Husillos
El Sarcòfag de Husillos, datat a mitjan segle ii, és una peça importada de Roma i trobada a Husillos (província de Palència). Va ser tornat a utilitzar l'any 960 com a sepultura del Comte de Monzón Fernando Ansúrez. Es conserva al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya a Madrid amb el nombre d'inventari 2839, on va ser adquirit el 1870 provinent de la Col·legiata de Santa María de la Devesa Brava, de Husillos. La primera referència que se'n té es remunta al segle xvi, quan Ambrosio de Morales el va estudiar i del qual digué que es trobava «en aquesta església, al costat de l'Evangeli, al costat de l'Altar Major, en un arc antic llis»".[1] Després d'ell el van estudiar Ceán el 1832, Quadrado el 1886 i Aureliano Fernández Guerra el 1872.[2]
 | |
| Tipus | sarcòfag  |
|---|---|
| Creador | Anònim |
| Creació | 126 -175 |
| Moviment | Escultura funerària romana |
| Material | Marbre |
| Mida | 57 ( ) × 66 ( ) × 204 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, Madrid |
Descripció modifica
Està realitzat en marbre i s'hi representen en relleu diferents escenes de la història d'Orestes, en concret el mite de la venjança d'Orestes. En el centre, Orestes, fill d'Agamèmnon, rei de Mecenes, apareix nu i amb l'espasa a la mà després de donar mort a la seva mare i el seu amant Egisto, culpables de l'assassinat d'Agamèmnon. Egist hi apareix amb la boca entreoberta i els braços inerts, i Clitemnestra amb el tors nu. Orestes està acompanyat pel seu amic Pílades i les Fúries (deesses de la ira). En una altra escena Orestes està dret, adormit al costat d'una roca, cansat i amb els remordiments propis de l'assassinat comès, i s'hi observa com són fets presoners i condemnats a mort tant Orestes com el seu amic Pílades. En una altra escena apareix consultant l'Oracle del temple d'Apol·lo. Al lateral esquerre del sarcòfag es representa el judici i el moment en què la deessa Atenea aconsegueix deslliurar Orestes donant-li el seu vot favorable.[3]
Galeria modifica
Referències modifica
- ↑ García y Bellido, 1949, p. 213.
- ↑ «Ficha completa. Sarcófago de Husillos» (en castellà). CERES. [Consulta: 18 desembre 2015].
- ↑ Sánchez, Mª Ángeles. «Sarcófago romano de Husillos» (en castellà). Museo Arqueológico Nacional. Arxivat de l'original el 2015-12-23. [Consulta: 23 desembre 2015].
Bibliografia modifica
- García y Bellido, Antonio. Esculturas romanas de España y Portugal (en castellà). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1949.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarcòfag de Husillos |