Sasha Waltz
Sasha Alexandra Waltz (8 de març de 1963, Karlsruhe) és una coreògrafa, ballarina i directora d'òpera alemanya, una de les coreògrafes més innovadores del panorama europeu, líder de la companyia de dansa Sasha Waltz & Guests i co-directora artística del Berlin State Ballet.
SebastianBolesch_2007.jpg) Sasha Waltz el 2007  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Sasha Waltz 8 març 1963 (61 anys)Karlsruhe (Alemanya) |
| Dades personals | |
| Residència | Berlín |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Activitat | |
| Ocupació | coreògrafa, escenògrafa, directora de teatre, dramaturga, ballarina |
| Membre de | |
| Art | ballarina i coreògrafa de dansa contemporània |
| Influències | |
| Participà en | |
| Festival d'Atenes |
|
| Obra | |
Obres destacables Travelogues I-Twenty to Eight, Dido i Eneas | |
Premis Orde de les Arts i de les Lletres; Premi Europa Noves Realitats Teatrals | |
| Obres destacables | |
 Dido i Enees | |
| Lloc web | sashawaltz.de |
  | |
Biografia modifica
Sasha Waltz començà a ballar als cinc anys amb Waltraud Kornhaas, alumna de Mary Wigman, a Karlsruhe. De 1983 a 1986, estudià a la School for New Dance Development a Amsterdam,[1] a continuació marxa a Nova York on treballà amb Pooh Kaye, Yoshiko Chuma i Lisa Kraus. Durant aquest període col·laborà igualment amb Tristan Honsinger, Frans Poelstra i Mark Tompkins.[1] De retorn a Berlín, va crear la seva primera coreografia important amb Dialoge, el 1992. L'any següent fundà, amb Jochen Sandig, la seva pròpia companyia, Sasha Waltz & Guests, ubicada a Berlín i crea una obra fundadora, Travelogue I - Twenty to Eight, que ballà amb Nasser Martin-Gousset i que marcaria el començament de la seva primera trilogia de post-dansa-teatre.[2] El 1996 funda la Sophiensæle, un centre cultural, a Berlín (Mitte), avui espai de referència europeu. Són d'aquells anys les produccions Na Zemlje (1998), Dialoge 99/I i Dialoge 99/II, per al museu jueu de Berlín.[3][4]
Ha codirigit, de 1999 a 2004, la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín, amb Jens Hillje i el director d'escena Thomas Ostermeier.[5] El seu gran reconeixement internacional data d'aquests anys, amb la seva segona trilogia composta al voltant del tema del cos amb les peces Körper, S, i noBody,[6] l'última peça de les quals es va presentar en el pati del Palau dels Papes en el Festival d'Avinyó de 2002.[3]
A partir del 2005 estrena la seva primera òpera, Dido & Aeneas, amb l'Akademie für Alte Musik de l'Staatsoper Unter den Linden i continua la col·laboració amb la Schaubühne com a companyia independent, on estrenà Gezeiten el 2006.[3] Va coreografiar Romeu i Julieta d'Hèctor Berlioz per al Ballet de l'Òpera de París el 2007, any en què va ser designada «coreògrafa de l'any» per la revista Ballet-Tanz.
El març de 2009, la companyia Sasha Waltz & Guests presentà Dialoge 09 - Neues Museum al Neues Museum de Berlín, alguns mesos abans la seva reobertura després de 10 anys d'obres.
El 2012 presentà a El Mercat de les Flors, amb la companyia Sasha Waltz, la peça ‘casi’, creada per Juan Kruz de Garaio Esnaola, ballarí i estret col·laborador artístic de la companyia.[7]
El 2017, coincidint amb el seu imminent 25è aniversari, va presentar al Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, la seva peça Kreatur, un espectacle amb 14 ballarins, que significa el retorn als orígens de la coreògrafa, quan buscava el diàleg amb altres formes artístiques: moviment, paraula, música, arts plàstiques, escenografia, etc. Intervenen en l'espectacle la dissenyadora Iris van Herpen, l'il·luminador Urs Schönebaum i el grup musical Soundwalk Collective.[8][9]
Des de 2019 dirigeix el Ballet Nacional de Berlín, amb Johannes Öhman, i succeint Nacho Duato.[10]
Principals coreografies modifica
|
|
Premis i recompenses modifica
Notes i referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Pourquoi le tombeau de Juliette est une boîte à musique dans le Journal de l'opéra de Paris, núm.16 sept-oct 2007, p.15.
- ↑ Llibret de l'espectacle Travelogue - Twenty to Eight presentat al Théâtre de la Ville el 20 de maig de 2008.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Sasha Waltz & Guests. körper». Teatre Lliure, desembre 2006. Arxivat de l'original el 2019-12-24. [Consulta: desembre 2019].
- ↑ Mannoni, Gérard. Les Grands chorégraphes du XXe siècle. Buchet/Chastel, 10 de setembre 2015. ISBN 9782283029268.
- ↑ Panorama de la danse contemporaine. 90 chorégraphes, per Rosita Boisseau, Edicions Textuel, París, 2006, p. 599. (en francès)
- ↑ Article sobre noBody dins l'Humanité (en francès)
- ↑ «El Mercat coprodueix, amb la companyia Sasha Waltz, la peça ‘casi’», 13-02-2012. Arxivat de l'original el 2023-04-12. [Consulta: 6 gener 2020].
- ↑ «Sasha Waltz torna al TNC amb ‘Kreatur’, una peça sobre l'abús del poder». teatralnet. Revista digital d'Arts Escèniques, 27-09-2017. [Consulta: desembre 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Guntín, Ester. «Les criatures de Sasha». Núvol. L'apuntador. [Consulta: desembre 2019].
- ↑ Marimon, Sílvia «La societat pertorbada de Sasha Waltz arriba al TNC». ara.cat, 28-09-2017.
- ↑ «Körper». Teatre Lliure. [Consulta: 15 desembre 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Impromtus». Sonograma Magazine. [Consulta: 15 desembre 2015].
- ↑ «Dido i Enees». Teatre Nacional de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2015].
- ↑ «La dansa més abstracta de Sasha Waltz, al Grec». TV3, 28-06-2011. [Consulta: 13 desembre 2015].
- ↑ «Palmares» (en italià). [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑ «Discours de Christine Albanel prononcé à l'occasion de la remise des insignes d'Officier dans l'ordre des Arts et des Lettres à Sasha Waltz.» (en francès). Govern Francès Ministeri de Cultura, 27-04-2009. [Consulta: 14 desembre 2015].
Enllaços externs modifica
- Lloc oficial de Sasha Waltz Arxivat 2007-07-12 a Wayback Machine.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sasha Waltz |