En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia. La seva equivalent en la mitologia romana era la deessa Luna, qui tenia un temple al mont Aventí construït el segle vi aC, que fou destruït en el gran incendi de Roma en temps de Neró.

Infotaula personatgeSelene
Σελήνη Modifica el valor a Wikidata

Estàtua romana de la deessa Selene. Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeessa
deïtat grega
divinitat lunar Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaEndimió, Hèlios i Zeus Modifica el valor a Wikidata
MareTia i Basileia Modifica el valor a Wikidata
PareHiperíon Modifica el valor a Wikidata
FillsErsa, Lleó de Nemea, Nemea, Pàndia, Narcís i Menae (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansEos i Hèlios Modifica el valor a Wikidata
Altres
DominiLluna Modifica el valor a Wikidata
EquivalentLuna, Diana i Lluna Modifica el valor a Wikidata
Selene (Museu de Pèrgam)

El paper de la deessa lunar és principal. Si el nom és grec, està connectat amb selas (llum).[1] Selene acabà essent reemplaçada per Àrtemis, així que els escriptors posteriors la descrivien com una filla de Zeus o de Pal·las. En l'himne homèric a Hermes, amb la seva patrilinealitat característicament insistent, és la «brillant Selene, filla de Pal·las, fill de Megamedes».

En la genealogia divina tradicional, Hèlios és el seu germà: després que ell acabés el seu viatge pel cel, Selene comença el seu quan la nit cau sobre la terra. Llur germana, Eos, és la deessa de l'alba, qui també va tenir un amant humà: Cèfal.[2]

Endimió modifica

Apol·loni de Rodes narra com va estimar un formós pastor de Cària (o en la versió de Pausànies, un rei d'Elis, o un caçador) anomenat Endimió.[3] Narra la llegenda que Selene veié Endimió adormit en una cova del mont Lamos, prop de Milet, on s'havia refugiat per descansar, i ambdós s'enamoraren. Selene va demanar a Zeus que concedís a Endimió la vida eterna perquè així poguessin estar sempre junts. Endimió, d'altra banda, va prendre la decisió de dormir en un somni perpetu, i només es despertaria per estar amb Selene.[4]

Cada nit, Selene baixava a la cova del mont Lamos per visitar el seu amant adormit. D'aquest amor nasqueren cinquanta filles, i en diverses versions, també Naxo, l'heroi de l'illa de Naxos. El santuari d'Endimió al vessant sud d'Heracleia és una cambra amb forma de ferradura, un vestíbul d'entrada i un pati amb columnes.

 
La deessa Selene acompanyada pels Dioscurs, o Fòsfor (l'estel de l'alba) i Hèsper (l'estel del vespre). Altar de marbre romà, segle ii, procedent d'Itàlia.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selene

Referències modifica

  1. Kerényi p. 197.
  2. Burkert p. 176.
  3. Apol·loni de Rodes iv.57.
  4. Ciceró, Tusculanae Disputationes.

Bibliografia modifica