Un selenur és un compost químic que resulta de la combinació del seleni amb elements menys electronegatius que ell.

Estructura cristal·lina del selenur de sodi, Na₂Se, amb els cations representats en lila i els anions en groc

Hom els obté generalment per combinació directa de llurs elements i presenten propietats molt semblants a les dels sulfurs.[1]

Estat natural modifica

 
Cristalls de tiemannita (centre) del Districte Marysvale, Comtat de Piute, Utah, Estats Units

A la natura hom hi troba un bon grapat de minerals que químicament són selenurs. Alguns exemples són: l'athabascaïta és tetraselenur de pentacoure,  ; la umangita és el diselenur de tricoure,  ; la berzelianita és selenur de dicoure,  ; la clausthalita és un selenur de plom(II),  ; la tiemannita és selenur de mercuri(II),  ; l'eucairita és un selenur doble, el selenur d'argent i coure,  ; i també la fischesserita, que és un diselenur de triargent i or,  ; com també la jacutingaïta que és el triselenur de mercuri i diplatí,  .

Aplicacions modifica

 
Cristall de selenur de zinc, ZnSe

Els selenurs han trobat aplicacions en el camp de noves tecnologies (electrònica i òptica). El selenur de zinc,  , és el material preferit per a la fabricació de lents, finestres, acobladors de sortida i expansors de feix per la seva baixa capacitat d'absorció en longituds d'ona infraroges i la seva transmissió visible,[2] i en la fabricació de LED blancs. N'hi ha que tenen propietats de superconductors: diselenur de vanadi,  ; diselenur de platí,  ; diselenur de titani,  ; diselenur de niobi,  ; o el selenur de ferro,  . Altres tenen característiques de semiconductors: diselenur d'hafni,  ; diselenur de molibdè,  ; diselenur de tungstè,  ; diselenur de reni,  ; diselenur d'estany,  ; diselenur de tàntal,  ; selenur de gal·lii,  ; selenur de germani,  ; triselenur de diindi,  ; o triselenur de dibismut,  .[3] El selenur de coure, gal·li i indi,  , conegut com a CIGS, ha trobat aplicació en la fabricació de capes per a panells solars.[4] El selenur de plom(II),  , s'ha utilitzat comunament com un fotodetector d'infrarojos en múltiples aplicacions, com espectròmetres de gas, flames de detecció d'infrarojos, espoletes per a municions d'artilleria o sistemes d'orientació d'infrarojos passius.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selenur
  1. «Selenur». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «II-IV Infrared». Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2015. [Consulta: 15 octubre 2015].
  3. «2D Semiconductors». [Consulta: 15 octubre 2015].
  4. «Best Thin Film Solar Panels – Amorphous, Cadmium Telluride or CIGS?». Energy Informative.