Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.[1] Es produeix durant l'emissió del segon membre tancat d'un diftong. És un so similar a una vocal però que no forma el nucli d'una síl·laba o mora, de tal forma que no és la part més prominent de la síl·laba. En el codi IPA les semivocals es representen amb el símbol [ ̯ ] afegit a la vocal. Sovint però, s'escriu la vocal sense aquest símbol per simplificar. El desenvolupament de la semivocal -u dels diftongs -eu, -iu, etc. en català, es considera el fenomen més característic de la història fonètica catalana.[2]
Exemples modifica
En Samoà
- Samoà ’ai [ʔai̯] ('probablement')
- Samoà ’ae [ʔae̯] ('però')
- Samoà ’auro [ʔau̯ɾo] ('or')
- Samoà ao [ao̯] ('un núvol')
Referències modifica
- ↑ «Semivocal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Joseph Gulsoy, Estudis de gramàtica històrica, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, ISBN 978-84-782-6428-5
Bibliografia modifica
- Ohala, John; Lorentz, James. «The story of [w]: An exercise in the phonetic explanation for sound patterns». A: Proceedings of the 3rd Annual Meeting of the Berkeley Linguistics Society. Berkeley Linguistic Society, p. 577–599.