Sergi Beser i Ortí
Sergi Beser i Ortí (Morella, els Ports, 16 de desembre de 1934 — Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 de gener de 2010) va ser un catedràtic i crític literari, cofundador de la revista Hidra.[1]
| Nom original | (es) Sergio Beser (ca) Sergi Beser i Ortí  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 16 desembre 1934 Morella (els Ports) |
| Mort | 22 gener 2010 (75 anys) Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg, professor d'universitat, escriptor |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona (1970–2006) Universitat de Barcelona |
| Interessat en | Leopoldo Alas i Benito Pérez Galdós |
| Professors | Martí de Riquer i Morera |
Des del 1952 l'aleshores Universitat Central de Barcelona, amb Salvador Giner, Pere Ramírez Molas, Feliu Formosa, Josep Maria Carandell i molts altres van formar un grup de resistència que «feia coses sorprenents en un ambient de monges i capellans».[2] Pels Fets del Paranimf, una primera revolta estudiantí contra el franquisme, va perdre un any, i es va graduar el 1958 en filosofia i lletres.[3]
Des del 1970 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, d'on esdevingué catedràtic el 1988, i el 2006 fou nomenat professor emèrit.[1] Va ser un dels millors coneixedors de la literatura del segle xix.[3] Destacat especialista en Leopoldo Alas «Clarín», els seus estudis sobre Pío Baroja, Pedro Antonio de Alarcón, Benito Pérez Galdós, Antonio Ros de Olano, Narcís Oller o Rafael Sánchez Ferlosio van ser reconeguts.[1] Va ser protagonista en la novel·la Los mares del Sur de Manuel Vázquez Montalbán.[4][5]
L'agost de 2007 Morella, el seu poble natal, li va atorgar la Creu de Santa Llúcia, per la seva tasca infatigable arreu de Morella, els Ports i les terres de l'Ebre.[5] S'hi organitza igualment des del 2013 el «Concurs de micro-relats Sergi Beser».[6]
| « | Era una persona de fortes conviccions però també dialogant. La seva virtut era la tolerància i humilitat que el feia ser molt estimat. | » |
| — Ximo Puig, [7] | ||
- Obres destacades
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sergi Beser i Ortí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Valls i Vila, Jaume. «Notícia de Feliu Formosa». A: Feliu Formosa (pdf). Ajuntament de Terrassa, 1995 (col·lecció «Homenatges»).
- ↑ 3,0 3,1 Marco, 2011, p. 591.
- ↑ «El escritor estuvo invitado por el profesor morellano Sergi Beser». El Periódico Mediterráneo, 12-04-2009.
- ↑ 5,0 5,1 «Sergi Beser». Projecte TRACES, febrer 2010/setembre2014. [Consulta: 18 gener 2019].
- ↑ Moreno, C. «Morella tanca la celebració dels aniversaris de “Nord” “Els Ports Ràdio” i “Notícies”». El Punt Avui, 30-12-2013. «En l'acte de dissabte es van fer públics els guanyadors del concurs de micro-relats Sergi Beser, que ha comptat en el jurat amb periodistes com Rosa Regàs o Josep Martí Gómez»
- ↑ «Morella recorda el santcugatenc Sergi Beser». Cugat.cat [Sant Cugat], 20-10-2010.
- ↑ Kronik, John W. «Leopoldo Alas, critico literario» (en anglès). Hispanic Review, 39, 3, 1971-07, pàg. 329. DOI: 10.2307/471591. ISSN: 0018-2176.
- ↑ Beser, Sergi. Verba manent : estudios y ensayos literarios (en castellà). Vigo: Academia del Hispanismo, 2010, p. 553. ISBN 9788496915817.
Bibliografia modifica
- Vilarasu, Dolors «Sergi Beser: Quan se'n van els millors». Cugat.cat [Sant Cugat], 27-01-2010.
- Marco, Joaquim «Sergi Beser Ortí (1934-2010)» (pdf). Estudis Romànics. Instiut d'Estudis Catalans, 33, 2011, pàg. 555-598.
- Meseguer, Lluís «Sergi Beser, amb un llibre a la mà». Comarques Nord, 23-01-2010.