Viquipèdia

Sergi Roberto i Carnicer

jugador de futbol professional

Sergi Roberto i Carnicer (Reus, 7 de febrer de 1992) és un jugador de futbol professional català i actual capità del Futbol Club Barcelona. Juga com a migcampista ofensiu, tot i que també ocupa amb certa regularitat les demarcacions de pivot defensiu i lateral dret.[2][3] Ha estat internacional tant amb la selecció catalana com amb l'espanyola.

Infotaula de personaSergi Roberto

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Sergi Roberto Carnicer Modifica el valor a Wikidata
7 febrer 1992 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Reus (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,78 m[1]
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2009 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaEspanya
Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipLateral dret / Migcampista
Club actualFC Barcelona
Núm. esportiu20
Clubs juvenils
Anys Equip
2000–2004 Santes Creus
2004–2006 Gimnàstic
2006–2009 FC Barcelona
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2009–2013 FC Barcelona B 106 (7)
2010– FC Barcelona 237 (12)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2008–2009 Espanya sub-17 11 (3)
2010–2011 Espanya sub-19 9 (0)
2011 Espanya sub-20 5 (1)
2011–2014 Espanya Espanya sub-21 14 (2)
2016– Espanya Espanya 11 (1)
2011– Catalunya Catalunya 6 (0)
Família
CònjugeCoral Simanovich Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): SergiRoberto10 FIFA: 314273 UEFA: 250006092 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
2009–2013 FC Barcelona Atlètic 106(7)
2010– FC Barcelona 237(12) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
2008–2009   Espanya sub-17 11(3)
2010–2011   Espanya sub-19 9(0)
2011–   Catalunya
2011–2011   Espanya sub-20 5(1)
2011–2014   Espanya sub-21 14(2)
2016–2021   Espanya 11(1) Modifica el valor a Wikidata

Destaca per la seva capacitat associativa a un o dos tocs, així com per la seva arrencada i arribada a l'àrea contrària. Sumat al seu treball en la pressió i la recuperació, es defineix a partir del paradigma de jugador box to box capaç d'ocupar totes les posicions al centre del camp,[4] si bé en les categories inferiors del Barça havia jugat també com a extrem o fals davanter centre.

Carrera modifica

 
Sergi Roberto jugant pel FC Barcelona B el 2012

Sergi Roberto va arribar a la Masia del FC Barcelona als 14 anys, des de Nàstic de Tarragona. L'exresponsable del futbol base culer, Albert Benaiges, va anar a Tarragona a fitxar un altre jugador, però després de veure un partit sense conèixer els noms dels futbolistes va fer-li l'oferta d'entrenar amb el Barça al portador del dorsal 6, que va resultar ser ell.[5] Va començar jugant amb l'entitat barcelonina en la categoria Cadet.

Durant la quarta jornada de la temporada 2009-10, durant la qual militava en el Juvenil A, va debutar amb només disset anys amb l'equip filial en un partit al camp del Gavà per suplir una lesió de Thiago Alcántara. A partir d'aquí es va convertir en una peça fixa de les alineacions de l'entrenador del segon equip, Luis Enrique, essent una peça clau en l'ascens a la Segona Divisió A aquella mateixa temporada. En la següent, 2010-11, ja amb fitxa del Barça B i el dorsal 18, va firmar la millor campanya de la història del filial, quedant en tercera posició a la classificació. A més, en la 20a jornada, contra la U. D. Salamanca, va marcar un gol espectacular des de fora l'àrea arrencant des del cercle central i fent una paret a la frontal.[6] Les dues següents temporades, 2011-12 i 2012-13, va assumir el lideratge del segon equip, ja dirigit per Eusebio Sacristán, portant el dorsal 10.

El mes d'octubre del 2009 va marxar amb la selecció espanyola sub-17 a Nigèria per jugar la Copa del Món sub-17. El 5 de novembre de 2010, abans de ser substituït per Javier Espinosa en el minut 88, Sergi Roberto havia marcat tres gols[7] a Burkina Faso, contribuint així a la victòria final (4 - 1), a l'Estadi Sani Abacha de Kano.

Arribada al primer equip modifica

L'estiu del 2010 va formar part de l'expedició del Barça que va fer la gira futbolística per l'Àsia,[8] i va fer un dels tres gols que l'equip li va marcar al Pequín Guoan FC.[9] El seu debut en partit oficial va arribar el 10 de novembre del 2010, en un partit de Copa del Rei davant del Ceuta, substituint Maxwell i duent el dorsal 28.[10][11]

Va debutar amb el primer equip a la Lliga de Campions el 27 d'abril del 2011, durant la temporada 2010-11. Era l'anada de la semifinal, i va substituir David Villa al camp del R. Madrid.[12]

Poc després, el 21 maig 2011 va debutar a primera divisió en l'última jornada de la Lliga 2010-2011, en un partit disputat a La Rosaleda davant del Málaga Club de Futbol, sent titular i disputant tot l'encontre. Va fer el seu primer gol amb el primer equip del Barça el 6 de desembre del 2011 en l'últim partit de la fase grupal de la Lliga de Campions de la UEFA, inaugurant el marcador davant del BATE Borissov. El seu segon gol amb el primer equip dels blaugrana va ser a la Copa del Rei davant de l'Osasuna.

A la pretemporada de 2012, l'entrenador Tito Vilanova el va convocar per disputar diversos partits per Europa, guanyant diferents trofeus amistosos, com el Trofeu de París davant del PSG o el Super Matchen contra el Manchester United FC a Suècia. En el Trofeu Joan Gamper d'aquell any contra la Sampdòria va ser nominat millor jugador del partit.[13] En acabar-se la temporada, el 29 de maig de 2013, va ser convocat per jugar la final de la Copa Catalunya contra el RCD Espanyol, acabada en empat a 1 i definida pels penals amb els blaugranes com a campions.

En l'inici de la temporada 2013-2014 és ascendit oficialment al primer equip amb el dorsal 24, tot i que la seva continuïtat a les ordres de Gerardo "Tata" Martino serà limitada.[14] El seu contracte fou renovat fins al 2015 amb una clàusula de rescissió de 20 milions d'euros.[15]

 
Sergi Roberto jugant amb la selecció catalana contra Cap Verd el 2013.

L'estiu de 2014, ja sota les ordres del mateix entrenador que el va ascendir al filial, Luis Enrique, se li va assignar el dorsal número 20.[16] El setembre de 2014 el Barça li va renovar el contracte fins a 2019, amb una clàusula de rescissió de 30 milions d'euros.[17][18] Tot i així, va disposar de pocs minuts durant la temporada, essent titular en algunes ocasions per donar descans a Sergio Busquets al pivot defensiu en comptes d'ocupar la seva habitual posició d'interior.[19]

L'11 d'agost de 2015 va jugar, com a titular, al partit de la Supercopa d'Europa 2015, a Tbilissi, en què el Barça va guanyar el Sevilla CF per 5 a 4.[20][21] Poc després, davant de la lesió de Dani Alves durant un partit contra l'Athletic Club, va aconseguir per primer cop continuïtat al primer equip com a lateral dret, posició on no havia jugat mai abans de la pretemporada.[22]

Les lesions dels seus companys Rafinha Alcántara i Andrés Iniesta li van obrir llavors les portes del mig del camp. El 30 de setembre, en un partit de Champions League que el Barça perdia 1-0 contra el Bayer Leverkusen, Sergi Roberto entra des de la banqueta i revoluciona el duel des del mig del camp, marcant el primer gol de l'equip poc abans que Luis Suárez rematés el de la victòria.[23] El jugador va confirmar el seu bon moment a l'octubre amb dues excel·lents actuacions al mig del camp, primer contra el Rayo Vallecano i després contra el Getafe CF, partit en què va donar dues assistències de gol, incloent una espectacular passada d'esperó d'esquena a la porteria.[24][1]. El 21 de novembre de 2015 es consagrà a l'equip amb una exhibició contra el Reial Madrid al Santiago Bernabeu.

La temporada 2015–16 fou reconvertit per Luis Enrique a la posició de lateral dret,[25][26] on va començar a jugar en diversos partits.[27][28] En dos partits consecutius contra l'Athletic Club el gener de 2016, un a la lliga i l'altre a la copa, va jugar a l'altra banda, en el lloc del lesionat Jordi Alba,[29] de manera que va quedar clar que podia jugar en almenys set posicions diferents.

El 20 d'agost de 2016, Roberto, jugant de lateral dret, va donar dues assistències en una victòria a casa per 6–2 contra el Reial Betis al partit inaugural de la lliga 2016-17.[30] El 24 de setembre, en la mateixa posició, va tornar a fer dues assistències en la victòria per 5–0 a fora contra l'Sporting de Gijón.[31]

El 8 de març de 2017, Roberto va marcar el gol final del Barça en la victòria per 6–1 a casa contra el Paris Saint-Germain FC en el partit de tornada dels setzens de final de la Champions, en un partit que significà el primer cop en la història de la competició que un equip remuntava un desavantatge de quatre gols.[32][33]

El 20 d'agost de 2017 va marcar el seu primer gol amb el Barça en lliga, a la primera jornada de la temporada 2017-18 en un partit a casa contra el Betis que acabà 2-0 a favor del FC Barcelona. Era el setè gol del reusenc amb el primer equip, tots els anteriors en Champions i Copa del Rei.[34] El 22 de febrer de 2018, va ampliar contracte amb el Barça fins al 2022.[35]

En el temps afegit de la primera part del Clàssic de 6 de maig de 2018, Roberto va veure targeta vermella després de topar amb Marcelo, en un eventual empat 2–2 a casa.[36] Va ser el lateral dret titular durant la temporada per davant de la nova incorporació Nélson Semedo, i l'equip va acabar guanyant el campionat.[37]

El 25 d'abril de 2021 va arribar als 300 partits amb el Barça, en partit de lliga contra el Vila-real que va acabar en victòria per 1-2 a fora.[11]

El 15 d'agost de 2021, en el primer partit de la lliga 2021-22 al Camp Nou contra la Reial Societat, va marcar el quart gol de l'equip, el definitiu en una victòria per 4-2.[38]

L'estiu de 2023, i després de les sortides de Sergio Busquets i Gerard Piqué la temporada anterior, es va convertir en el primer capità de l'equip.[39]

Vida personal modifica

El 2014, Sergi Roberto va començar a sortir amb la model israeliana Coral Simanovich (filla política de Pnina Rosenblum).[40] Es van comprometre el setembre de 2017,[41][42] i es van casar a Tel Aviv el 30 de maig de 2018.[43] La seva primera filla, Kaia Roberto, va néixer el 8 de novembre del 2019.[44] El seu segon fill, Dylan Roberto,[45] va néixer el 14 de Desembre del 2021.

La mare de Roberto, Maria Rosa Carnicer, va morir el desembre de 2019, un any després d'haver estat diagnosticada d'esclerosi amiotròfica lateral.[46][47] El 2 de desembre de 2020, va donar positiu per COVID-19.[48]

Estadístiques modifica

Clubs modifica

(Actualitzat el 18 de desembre de 2020) Font:[49]

Club Temporada Lliga Copa Nacional Internacional Total
Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols
F. C. Barcelona B
  Catalunya 		2009/10 29 0 - - - - 29 0
2010/11 26 2 - - - - 26 2
2011/12 28 4 - - - - 28 4
2012/13 23 1 - - - - 23 1
Total 106 7 - - - - 106 7
F. C. Barcelona
  Catalunya 		2010/11 1 0 1 0 1 0 3 0
2011/12 1 0 2 1 1 1 4 2
2012/13 1 0 3 0 1 0 5 0
2013/14 17 0 6 0 4 0 27 0
2014/15 12 0 4 2 2 0 18 2
2015/16 31 0 7 0 11 1 49 1
2016/17 32 0 7 0 8 1 47 1
2017/18 30 1 10 0 8 0 48 1
2018/19 29 0 6 1 9 0 44 1
2019/20 30 1 3 0 6 0 39 1
2020/21 7 1 0 0 3 0 10 1
Total 191 3 49 4 54 3 294 10
Total carrera 297 10 49 4 54 3 400 17

Participació en Copes del Món modifica

Mundial Seu Resultat Partits[50] Gols[50]
Copa del Món Sub-17 de 2009   Nigèria Tercer lloc 6 3
Copa del Món Sub-20 de 2011   Colòmbia Quarts de final 3 1

Palmarès modifica

Club modifica

FC Barcelona juvenil
FC Barcelona

Selecció modifica

Espanya Sub-17

Referències modifica

  1. ↑ «S. Roberto». FC Barcelona. Arxivat de l'original el 6 novembre 2015. [Consulta: 13 novembre 2015].
  2. ↑ «Sergi Roberto is 'Mr.Versatile'». FC Barcelona, 19-01-2016. [Consulta: 21 gener 2016].
  3. ↑ «Sergi Roberto». Who Scored. [Consulta: 7 abril 2018].
  4. ↑ Travis, Mark. «Sergi Roberto: The Blaugrana Chameleon». Blaugrana Waves, 22-08-2017. [Consulta: 4 febrer 2018].
  5. ↑ Perarnau, Martí «El Camí dels Campions». Columna, 2011.
  6. ↑ «Sexta derrota consecutiva de la Unión ante un filial que resucita». Marca, 15-01-2011.
  7. ↑ «Sergi Roberto scores a hat trick against Burkina Faso». Sport.es, 05-11-2009.
  8. ↑ Colmena, Dani «La gira dels aspirants». Diari El 9 Esportiu [Barcelona], 01-08-2010, pàg. 7 [Consulta: 28 abril 2011].
  9. ↑ Martín-Llanos, Ramiro «Golejada en un camp lamentable». Diari El 9 Esportiu [Barcelona], 09-08-2010, pàg. 4 [Consulta: 28 abril 2011].
  10. ↑ Martínez, Roman «Thiago apadrina el filial». Diari El 9 Esportiu [Barcelona], 11-11-2010, pàg. 2 [Consulta: 28 abril 2011].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Sergi Roberto, 300 games for Barça». FC Barcelona, 25-04-2021 [Consulta: 27 abril 2021].
  12. ↑ Crosas, Alexis «Debuta Sergi Roberto, el jugador del planter que va dir no al Reial Madrid». Diari Ara [Barcelona], 28-04-2011 [Consulta: 28 abril 2011].
  13. ↑ «Sergi Roberto, MVP del Trofeu Gamper Estrella Damm». Web oficial del FC Barcelona [Barcelona], 21-08-2012.
  14. ↑ Blasco, Esther «Sergi Roberto, renovat fins al 2015». Diari Sport [Barcelona], 18-06-2013.
  15. ↑ «Sergi Roberto, renovat fins al 2015». Web oficial del FC Barcelona [Barcelona], 24-08-2011.
  16. ↑ «El Barça fa oficial els dorsals de Rafinha i Sergi Roberto i només falta el de Deulofeu». 324.cat. [Consulta: 7 agost 2014].
  17. ↑ «Sergi Roberto renova fins al 2019 i la seva clàusula de rescissió puja fins als 30 milions». 324.cat. [Consulta: 27 setembre 2014].
  18. ↑ «Sergi Roberto renueva hasta 2019» (en castellà). Marca, 17-09-2014. [Consulta: 19 setembre 2014].
  19. ↑ «Sergi Roberto se consolida como alternativa al pivote defensivo».
  20. ↑ «Pedro le regala la Supercopa de Europa al Barça» (en castellà). diari Sport, 11-08-2015. [Consulta: 11 agost 2015].
  21. ↑ 21,0 21,1 «El darrer acte de servei de Pedro dona la Supercopa més esbojarrada al Barça (5-4)». diari Ara, 11-08-2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  22. ↑ «Sergi Roberto, el comodín perfecto».
  23. ↑ «Sergi Roberto, Luis Suarez rescue Barcelona in dramatic late win».
  24. ↑ «Barca's future in good hands as Sergi Roberto shines in win over Getafe».
  25. ↑ «El extraño caso de Sergi Roberto» (en castellà). Mundo Deportivo, 02-11-2013. [Consulta: 23 novembre 2015].
  26. ↑ «Sergi Roberto, la decisión más inteligente de Luis Enrique» (en castellà). Eurosport, 02-10-2015. [Consulta: 13 novembre 2015].
  27. ↑ «Revealed: How Luis Enrique convinced Sergi Roberto to switch to right-back». Sport, 02-09-2015. [Consulta: 29 setembre 2015].
  28. ↑ «Eusebio Sacristán: Sergi Roberto será el futuro lateral derecho del Barcelona» (en castellà). Goal.com, 03-10-2015. [Consulta: 13 novembre 2015].
  29. ↑ «Sergi Roberto, el comodín de Luis Enrique» (en castellà). Marca, 20-01-2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  30. ↑ «Barcelona: Suarez and Messi share limelight, but Sergi Roberto subtly emerges as a key». The National, 21-08-2016. Arxivat de l'original el 24 d'octubre 2016. [Consulta: 21 agost 2016].
  31. ↑ «Barcelona coach Luis Enrique praises 'quality' right-back Sergi Roberto». ESPN FC, 24-09-2016 [Consulta: 25 setembre 2016].
  32. ↑ «Barcelona complete stunning six-goal comeback against PSG». ESPN FC, 08-03-2017. [Consulta: 8 març 2017].
  33. ↑ «Barcelona shatter PSG as Roberto caps absurd 6–1 comeback win». The Guardian, 08-03-2017 [Consulta: 9 març 2017].
  34. ↑ «Sergi Roberto reivindica el seu paper en el nou Barça». 324.cat. [Consulta: 21 agost 2017].
  35. ↑ «Sergi Roberto: 'I want to stay as long as I can'». FC Barcelona, 22-02-2018. [Consulta: 22 febrer 2018].
  36. ↑ «Barcelona y Madrid ofrecen una noche de fútbol y tensión» (en castellà). La Opinión de Murcia, 06-05-2018 [Consulta: 7 maig 2018].
  37. ↑ «Valverde elege o melhor lateral-direito do mundo... e não é Nélson Semedo» (en portuguès). A Bola, 23-02-2018 [Consulta: 7 maig 2018]. Arxivat 28 de juny 2022 a Wayback Machine.
  38. ↑ «Un Barça coral se impone ante la Real Sociedad». El País, 15-08-2021 [Consulta: 15 agost 2021].
  39. ↑ «Confirmats els nous capitans del primer equip». FC Barcelona, 21-07-2023. [Consulta: 15 agost 2023].
  40. ↑ «Así es Coral Simanovich, la futura mujer de Sergi Roberto» (en castellà). Marca, 02-09-2017 [Consulta: 20 gener 2021].
  41. ↑ Montes, Silvia «Sergi Roberto y Coral Simanovich anuncian su compromiso» (en castellà). Diari AS, 04-09-2017 [Consulta: 16 octubre 2017].
  42. ↑ «¡El Barça se va de boda! Sergi Roberto y Coral Simanovich anuncian su compromiso» (en castellà). ¡Hola!, 06-09-2017. [Consulta: 16 octubre 2017].
  43. ↑ «A romantic and wild pre-wedding party for Sergi Roberto and Coral Simanovich». Marca, 30-05-2018 [Consulta: 31 maig 2018].
  44. ↑ «Sergi Roberto announces the birth of Kaia, his first daughter». FC Barcelona Sport, 09-11-2019. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2020. [Consulta: 21 gener 2021].
  45. ↑ «Coral Simanovich publica fotos amb el seu fill Dylan». XCatalunya.cat, 26-08-2022. [Consulta: 23 novembre 2022].
  46. ↑ «Sergi Roberto's mother diagnosed with ALS». Marca, 21-06-2018 [Consulta: 22 juny 2018].
  47. ↑ «Barcelona offer condolences to Sergi Roberto following the death of his mother». Marca, 28-12-2019 [Consulta: 30 desembre 2019].
  48. ↑ «Sergi Roberto tests positive for COVID-19». Marca, 02-12-2020 [Consulta: 28 desembre 2020].
  49. ↑ «Sergi Roberto». BDFutbol. Base de Dades Històrica de Futbol. [Consulta: 20 juny 2023].
  50. ↑ 50,0 50,1 FIFA.com. «Estadísticas FIFA de Sergi ROBERTO». Arxivat de l'original el 2014-01-16. [Consulta: 17 agost 2011].
  51. ↑ Carballo, David. «El Barça supera la duresa del River Plate i conquereix el tercer Mundial de Clubs (3-0)». 324.cat, 20-12-2015. [Consulta: 21 desembre 2015].
  52. ↑ «El Barça guanya la seva cinquena Champions (1-3) i toca el cel a Berlín». diari Ara. [Consulta: 6 juny 2015].
  53. ↑ «El Barça es proclama campió de Lliga amb un gol de Messi al Calderón (0-1)». 324.cat, 17-05-2015. [Consulta: 18 maig 2015].
  54. ↑ Fibla, Albert. «El Barça guanya amb claredat a Granada i s'emporta la lliga». El Punt Avui, 14-05-2016. [Consulta: 17 maig 2016].
  55. ↑ «El Barça es proclama campió de Lliga». Nació Digital, 30-04-2018. [Consulta: 5 maig 2018].
  56. ↑ «El Barça es proclama campió de lliga en el derbi barceloní i deixa l'Espanyol amb un peu a segona». Vilaweb, 14-05-2023. [Consulta: 20 juny 2023].
  57. ↑ «El Barça derrota l'Athletic per 1-3 en una final de Copa que es recordarà per sempre gràcies a un gol antològic de Messi». 324.cat. [Consulta: 30 maig 2015].
  58. ↑ «El Barça s'embutxaca la 28a Copa del Rei a la pròrroga en un partit molt accidentat (2-0)». 324.cat, 22-05-2016. [Consulta: 22 maig 2016].
  59. ↑ Ovalle, Santi. «El Barça, campió de la Copa de Messi (3-1)». elmon.cat, 27-05-2017. Arxivat de l'original el 2017-06-04. [Consulta: 29 maig 2017].
  60. ↑ Llach, Oriol «El Barça passa per sobre del Sevilla i es corona campió de la Copa (0-5)». 324.cat, 22-04-2018 [Consulta: 21 abril 2018].
  61. ↑ «El ciclón Barça, campeón de Copa con una goleada espectacular». Mundo Deportivo, 17-04-2021. [Consulta: 17 abril 2021].
  62. ↑ «El Barça de Tata Martino guanya la Supercopa davant l'Atlètic, en empatar al Camp Nou (0-0)». 324.cat, 29-08-2013. [Consulta: 29 agost 2013].
  63. ↑ Besa, Ramon. «Messi levanta la Supercopa de España 2016» (en castellà). El País, 18-08-2016. [Consulta: 18 agost 2016].
  64. ↑ Brugués, Laura «El Barça guanya el Sevilla (1-2) i es proclama campió de la Supercopa d'Espanya per tretzena vegada». 324.cat, 13-08-2018 [Consulta: 21 agost 2018].
  65. ↑ «El Barça balla el Madrid a la final de la Supercopa (1-3)». CCMA, 15-01-2023. [Consulta: 15 gener 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sergi Roberto i Carnicer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sergi_Roberto_i_Carnicer&oldid=33321100»