Serventes de Jesús de la Caritat

L'Institut de les Serventes de Jesús de la Caritat, en espanyol Siervas de Jesús de la Caridad, són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa. Les seves germanes posposen al seu nom les sigles S.d.J.

Infotaula d'ordeServentes de Jesús
TipusCongregació religiosa femenina
Nom oficialInstitut de les Serventes de Jesús de la Caritat
Nom oficial llatíSiervas de Jesús de la Caridad
SiglesS.d.J.
HàbitTúnica i vel negres; pitet de vora rodona i toca blanques
LemaCor Iesu, salus infirmorun (Cor de Jesús, salut dels malalts)
ObjectiuCura de malalts i ancians, a domicili i establiments
Fundació25 de juliol de 1871, Bilbao per santa María Josefa Sancho de Guerra
Aprovat perLleó XIII (decretum laudis: 31 d'agost de 1880; aprovació episcopal: 9 de juny de 1874, pel bisbe de Vitòria), en 8 de gener de 1886
Constitucions1937
PatronsJesucrist
Primera fundacióBilbao, 1871
Fundacions destacadesCastro Urdiales (1875), Burgos (1879), Vitòria i Lleó (1880), Gijón (1882), Logronyo (1884), Irun (1884)
Fundacions a terres de parla catalanaAlacant (1886), Castelló (1887), Tortosa (1896), Barcelona (1909), València (1947), Mallorca (1978)
Lloc webhttp://www.siervasdejesus.com

Història modifica

La congregació fou fundada a Bilbao per María Josefa Sancho de Guerra (1842-1912). Aquesta, religiosa de les Serventes de Maria Ministres dels Malalts, volia una vida amb un recolliment major i en 1871 deixà la congregació per fundar-ne una de nova, centrada en la vida en comunitat i contemplativa, a banda de l'assistència als malalts.

Començà el 25 de juliol de 1871 i fou aprovada pel bisbe de Vitòria el 9 de juny de 1874. Obtingué el decretum laudis el 31 d'agost de 1880 i l'aprovació definitiva de la Santa Seu arribà el 8 de gener de 1886. Les constitucions religioses s'aprovaren el 1937).

Activitat i difusió modifica

Les Serventes de Jesús de la Caritat es dediquen sobretot a la cura de malalts i ancians, tant a domicili com en hospitals.

Són presenta a: Espanya (44 cases), Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, Equador, Filipines, França, Itàlia, Mèxic, Paraguai, Perú, Portugal, República Dominicana i els EUA. En acabar el 2005 tenia 971 religioses en 97 cases.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica