Setanta deixebles
Els Setanta deixebles són els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.[1] Segons aquest text, l'únic del cànon de la Bíblia on apareixen, Jesús els escollí i els envià en parelles a diferents regions per tal d'anunciar els evangelis. La tradició cristiana occidental els designa sovint amb el nom de «deixebles» mentre que els cristians orientals els anomenen «apòstols». De fet, la paraula grega «apòstol» indica algú que és enviat en missió, mentre que «deixeble» és un alumne, algú que aprèn d'altri. El passatge de Lluc, capítol 10, 1-24, diu:
 Icona amb els Setanta Deixebles  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de personatges bíblics organització |
| Història | |
| Data de dissolució o abolició | valor desconegut |
| « | ¹ Després d'això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. ² Els deia:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. ³ Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. ⁴ No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. ⁵ Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” ⁶ Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres. ⁷ Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. ⁸ »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, ⁹ cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” ¹⁰ Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: ¹¹ “Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!” ¹² Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població. ¹³ »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment, s'haurien assegut a la cendra, s'haurien posat vestits de sac i s'haurien convertit. ¹⁴ Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. ¹⁵ I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! ¹⁶ »Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi. Qui no fa cas de vosaltres, no fa cas de mi, i qui no fa cas de mi, no fa cas del qui m'ha enviat. ¹⁷ Els setanta-dos van tornar plens d'alegria i deien: —Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del teu nom. ¹⁸ Jesús els digué: —Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. ¹⁹ Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l'enemic, i res no us farà mal. ²⁰ Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel. ²¹ En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué: —T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho. ²² »El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar. ²³ Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué: —Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! ²⁴ Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. |
» |
| — Lluc 10:1-24 | ||
L'evangeli diu «setanta» als manuscrits de la tradició bíblica d'Alexandria, com el Codex Sinaiticus. En la traducció llatina de la Vulgata de sant Jeroni es dona el nombre de setanta-dos, que ha passat a la tradició occidental. El nombre pot remetre a les setanta nacions del Gènesi o a altres llistes de setanta noms que es troben a la Bíblia.
Culte modifica
A l'Església Ortodoxa es commemoren els Setanta Deixebles el dia de la Synaxis dels Setanta Apòstols, que se celebra el 4 de gener. A més, cada deixeble compta amb un dia dedicat al calendari litúrgic ortodox.
Noms modifica
La tradició ortodoxa que enumera els setanta deixebles, els noms dels quals «són inscrits al cel» remet al bisbe del segle iii Doroteu de Tir, a qui s'atribueix un ofici litúrgic dedicat als Setanta, conegut per una còpia del segle viii. A partir d'aquesta llista, se'n donen altres al Chronicon Paschale i a l'obra dels Pseudo-Doroteu.[2] No obstant això, els estudiosos catòlics consideren que la majoria de noms no tenen cap prova que testimoniï la seva historicitat.
Eusebi de Cesarea afirmava que no hi havia cap llista d'aquests deixebles a la seva època, i que els únics que podien anomenar-se eren: Bernabé, Sòstenes, Cefes, Maties, Tadeu d'Edessa i Jaume el Just.[3]
La majoria dels noms citats es poden identificar a partir del títol que els acompanya. Tot i que existeixen algunes variants, el llistat segueix el cànon religiós habitual a l'ortodòxia:[4]
- Acaic
- Àgab el Profeta
- Ampliat, bisbe d'Odessa
- Ananies, bisbe de Damasc
- Andrònic, bisbe de Pannònia
- Apel·les, bisbe d'Heraclea de Perint
- Apol·ló, bisbe de Cesarea
- Àquila
- Aristarc, bisbe d'Apamea de Síria
- Aristòbul, bisbe de Britànnia
- Arquip
- Àrtemes, bisbe de Listra
- Asíncrit, bisbe d'Hircània
- Bernabé, bisbe de Milà
- Carp, bisbe de Berea de Tràcia
- Climent, bisbe de Sardes
- Clopas
- Crescent
- Crisp, bisbe de Calcedònia a Galilea
- Èpafres, bisbe d'Andriaca
- Epafrodit de Filipos
- Epènet de Cartago, bisbe de Cartago
- Erast, bisbe de Paneas
- Estaqui, patriarca de Bizanci
- Esteve, un dels Set Diaques i primer màrtir
- Evodi d'Antioquia, patriarca d'Antioquia
- Felip l'Evangelista, un dels Set Diaques, bisbe de Tràlia a l'Àsia Menor
- Filèmon, bisbe de Gaza
- Filòleg, bisbe de Sinope
- Flegó, bisbe de Marató
- Fortunat
- Gai, bisbe d'Efes
- Hermes, bisbe de Dalmàcia
- Hermes, bisbe de Filipòpolis
- Herodió, bisbe de Patras
- Jàson, bisbe de Tars
- Jaume, germà del Senyor, presumpte autor de l'Epístola de Sant Jaume, primer bisbe de Jerusalem
- Joan Marc (sovint identificat com a Marc l'evangelista), bisbe de Biblos
- Just, bisbe d'Eleuteròpolis
- Lli I, successor de Sant Pere com a Bisbe de Roma
- Lluc, autor de l'Evangeli segons Lluc
- Lluci de Cirene, bisbe de Laodicea[5]
- Sant Marc, autor de l'Evangeli segons Marc i patriarca d'Alexandria
- Marc, bisbe d'Apol·lònia
- Narcís, bisbe d'Atenes
- Nicanor el Diaca, un dels Set Diaques
- Olimpes
- Onesífor, bisbe de Cirene
- Onèsim de Bizanci (o potser un altre Onèsim diferent de l'esmentat a la Carta a Filèmon)
- Pàrmenes, un dels Set Diaques
- Pàtrobes de Puteoli, bisbe de Puteoli o de Nàpols
- Pròcor, un dels Set Diaques, bisbe de Nicomèdia a Bitínia
- Púdens
- Quadrat d'Atenes
- Quart, bisbe de Beirut
- Ruf, bisbe de Tebes
- Timoteu, bisbe d'Efes
- Titus, bisbe de Creta
- Silas, bisbe de Corint
- Silvà
- Simeó, fill de Clopas, segon bisbe de Jerusalem
- Sosípatre, bisbe d'Iconi
- Sòstenes, bisbe de Colofó
- Tadeu d'Edessa també anomenat Sant Addaï
- Terci, bisbe d'Iconi, transcriptor de l'Epístola als Romans
- Timó el Diaca, un dels Set Diaques
- Tíquic, bisbe de Colofó
- Tròfim
- Urbà, bisbe de Macedònia
- Zenes l'advocat, bisbe de Diòspolis
L'apòstol Maties, que prengué el lloc de Judes Iscariot entre els Apòstols, sovint es compta entre els Setanta.
Notes modifica
- ↑ Lc 10:1-24
- ↑ Migne, Jacques Paul. Patrologia Graeca. XCII, p. 521-524, 543-545, 1061-1065.
- ↑ Historia Ecclesiae, llibre I, cap. xii
- ↑ Goodhugh, William; Taylor, William Cooke. The Bible cyclopædia: or, Illustrations of the civil and natural history of the sacred writings (en anglès), 1843, p. 1225.
- ↑ Walsh, Michael A New Dictionary of Saints: East and West London: Burns & Oats 2007, p.372 ISBN 0-86012-438-X
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setanta deixebles |