Shubun

pel·lícula de 1950 dirigida per Akira Kurosawa

Shūbun (醜聞, Sukyandaru, Escàndal)[1] és una pel·lícula japonesa de 1950 del gènere comèdia dramàtica, escrita i dirigida per Akira Kurosawa. Fou protagonitzada per Toshirō Mifune, Takashi Shimura i Shirley Yamaguchi.

Infotaula de pel·lículaShubun
醜聞 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAkira Kurosawa Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióAkira Kurosawa Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFumio Hayasaka Modifica el valor a Wikidata
ProductoraShochiku Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorShochiku i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenJapó Modifica el valor a Wikidata
Estrena1950 Modifica el valor a Wikidata
Durada104 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaljaponès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0042958 Filmaffinity: 673796 Allocine: 76178 Rottentomatoes: m/1072404-scandal Letterboxd: scandal Allmovie: v120094 TCM: 89158 TMDB.org: 32690 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Ichiro Aoye (Toshirō Mifune), un artista, coneix a una famosa i jove cantant de música clàssica, Miyako Saijo (Shirley Yamaguchi) mentre es troba pintant a les muntanyes. Després de descobrir que tots dos van cap al mateix lloc, li ofereix portar-la amb motocicleta a on s'allotgen. En el camí, són descoberts pels paparazzi de la revista sensacionalista Amour, que els segueix. Com Saijo es nega a concedir una entrevista als fotògrafs, aquests planegen la seva venjança fent una foto de la parella menjant al balcó i afegint a sota el titular "La història d'amor de Miyako Saijo".

Aoye s'indigna amb aquest fals escàndol i planeja demandar a la revista. Durant el circ mediàtic posterior, Aoye contacta amb un advocat sense escrúpols, Hiruta (Takashi Shimura), que li diu que comparteix el sentiment contra la premsa. Aoye el contracta com el seu advocat però Hiruta, desesperat per aconseguir diners per guarir a la seva filla Masako (Yôko Katsuragi), amb tuberculosi terminal, accepta un suborn de l'editor de la revista perquè perdi el judici. I així passa, i va malament per als demandants. Hiruta té mala consciència tant per l'amabilitat d'Aoye i Saijo cap a la seva filla Masako, com pel disgust de Masako cap a ell per la forma en què porta el cas. Quan el judici arriba està arribant al final, Masako mor, convençuda que Aoye i Saijo guanyaran el cas. L'últim dia del judici, Hiruta, empès per la situació, ho confessa tot i la revista Amour perd el cas.

Repartiment modifica

La pel·lícula va comptar amb el següent repartiment:[2]

  • Toshiro Mifune - Ichirō Aoye
  • Takashi Shimura - l'advocat Hiruta
  • Shirley Yamaguchi - Miyako Saijo
  • Noriko Sengoku - Sumie
  • Yoko Katsuragi - Masako Hiruta
  • Eitaro Ozawa - Hori
  • Shinichi Himori - l'editor Asai
  • Ichiro Shimizu - Arai
  • Fumiko Okamura - mare de Miyako
  • Masao Shimizu - jutge
  • Kokuten Kōdō - ancià
  • Bokuzen Hidari - borratxo

Comentari modifica

Escàndol va ser descrit per Kurosawa com una pel·lícula de protesta per "l'augment de la premsa al Japó i una habitual confusió sobre la llibertat. La intimitat personal mai és respectada i les revistes d'escàndol són les més infractores."[3]

Les reaccions de la crítica van ser generalment positives, encara que el film no va aconseguir el mateix renom que obres posteriors de Kurosawa. El 1980, Vincent Canby, va escriure una ressenya a The New York Times durant l'estrena internacional de la pel·lícula: «'Escàndol' no és una gran pel·lícula, però és molt més que una curiositat, i molt més divertida que una sinopsi argumental podria suggerir.»[4]

En un article sobre la pel·lícula a The Criterion Collection, Michael Koresky va qualificar ''Escàndol'' com una reacció de Kurosawa a la occidentalización del Japó. Va dir: «En cert sentit, Escàndol, amb el seu enfocament en una cultura recentment litigiosa i obsessionada amb les celebritats, era la pel·lícula més 'occidental" de Kurosawa fins al moment. Encara que essencialment és una pel·lícula de segona sobre advocats i estilística i estructuralment és més restringida que altres pel·lícules de Kurosawa. Escàndol indaga encara més sobre la relació d'amor i odi del Japó i, en concret, Kurosawa, amb els Estats Units i la modernització.»[5]

Referències i notes modifica

  1. El títol en japonès "醜聞" és una paraula en kanji que es pronuncia "Shūbun". Però la grafia furigana "スキャンダル sukyandaru" va ser afegida al títol en japonès en la seva distribució original. Shochiku official web site Arxivat 2017-11-13 a Wayback Machine.
  2. «Elenco de "Escándalo" en IMDb». [Consulta: 12 novembre 2017].
  3. Richie, Donald. The Films of Akira Kurosawa, 1999, p. 65. 
  4. Canby, Vincent «FROM KUROSAWA». The New York Times, 26-08-1980 [Consulta: 12 novembre 2017].
  5. Koresky, Michael. «Eclipse Series 7: Postwar Kurosawa». The Criterion Collection, 24-01-2008. [Consulta: 12 novembre 2017].

Enllaços externs modifica