Sobolevita
La sobolevita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la murmanita. Rep el nom en honor de Vladimir Stepanovich Sobolev (Владимира Степановича Соболева) (17 de maig – 1 de setembre de 1982), acadèmic de l'Acadèmia de Ciències de la URSS i director del Museu Mineralògic de l'AE Fersmann entre els anys 1980 i 1982). Va estudiar la mineralogia dels silicats, el magmatisme i el metamorfisme de les roques, i la mineralogia i la petrologia de la plataforma siberiana.
 Sobolevita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na13Ca₂Mn₂Ti₃(Si₂O₇)₂(PO₄)₄O₃F₃ |
| Epònim | Vladimir Sobolev (en)  |
| Localitat tipus | Mont Al·luaiv, Districte de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.37 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.37 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.14 |
| Dana | 56.4.1.4 |
| Heys | 17.6.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,0755(5) Å; b = 5,4106(4) Å; c = 40,623(3) Å; α = 90°; β = 94,42(1)°; γ = 90° |
| Grup puntual | m - domàtica |
| Grup espacial | pb |
| Color | marró |
| Exfoliació | perfecta en (001), distingible en (110) |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Lluïssor | resinosa, nacrada, metàl·lica |
| Densitat | 3,03 g/cm³ (mesurada); 3,00 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,627 nβ = 1,686 nγ = 1,690 |
| Birefringència | δ = 0,063 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 25° a 33°, calculat: 28° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Impureses comunes | Fe, Nb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-042 |
| Any d'aprovació | 1982 |
| Símbol | Sob |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La sobolevita és un silicat de fórmula química Na13Ca₂Mn₂Ti₃(Si₂O₇)₂(PO₄)₄O₃F₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sobolevita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia Russa de les Ciències, a Moscou (Rússia).
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta al mont al·luaiv, dins el districte de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita al proper mont Karnasurt. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sobolevita |
- ↑ «Sobolevite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].