Sofia Ianóvskaia
Sofia Ianóvskaia (Prujani, 19 de gener de 1896 (Julià) - Moscou, 24 d'octubre de 1966), a vegades transcrit Janovskaja, cognom de soltera Neimark, rus: Неймарк, va ser una matemàtica i historiadora, especialitzada en la història de les matemàtiques, la lògica matemàtica i la filosofia de les matemàtiques. És coneguda habitualment pels seus esforços en restaurar la investigació de la lògica matemàtica a la Unió Soviètica i publicar i editar les obres matemàtiques de Karl Marx.
Biografia modifica
Ianóvskaia va néixer a la ciutat jueva de Prujani (actualment situada a la província de Brest, Belarús), al sí de la família del comptable Aleksandr Neimark.
En 1914, en acabar el seus estudis al gymnasium núm. 2 d'Odessa, va accedir als cursos superiors per a dones de la Universitat d'Odessa. Els èxits que va mostrar en matemàtiques van impulsar els professors a oferir-li un trasllat al departament de matemàtiques. El 1917 va interrompre els estudis i es va unir a la lluita revolucionària.[1]
Durant la Guerra Civil i la intervenció de les forces de la Triple Entesa, va participar en el moviment clandestí bolxevic d'Odessa i en els treballs de la Creu Roja clandestina. El novembre de 1918 va ingressar al Partit Comunista. Com a secretària del diari Kommunist (un òrgan del comitè dels bolxevics d'Odessa), va participar en el transport de la literatura il·legal a primera línia del front. Durant la retirada de la Guàrdia Blanca d'Odessa, va ser capturada amb un grup de soldats de l'Exèrcit Roig i amb prou feines va escapar de la mort: durant l'execució va aconseguir sobreviure caient al riu i nedant.
El 1918 es va casar amb Issaac Ilitx Ianovski, que també era un actiu bolxevic. El 1919, havent arribat a Elisavetgrad, es va incorporar a l'Exèrcit Roig, on primer fou soldat polític i, a continuació, ajudant de redacció del periòdic "Exèrcit Roig", rus: Красная армия a l'administració política del 12è Exèrcit.
De 1920 a 1923 va treballar al Comitè Provincial del partit d'Odessa. El 1923, va ser enviada a l'Institut de Professors Rojos, on va començar a assistir al seminari de Dmitri Iegórov. Excepte els anys de guerra (1941-1943), va treballar a la Universitat Estatal de Moscou fins a la seva jubilació.
Engels havia assenyalat en els seus escrits que Karl Marx havia escrit alguna cosa de matemàtiques. Ianóvskaia va trobar els "Manuscrits matemàtics" de Marx i va organitzar-ne la seva primera publicació el 1933 en rus.[2]
El 1931, a Ianóvskaia se li va concedir el títol de professora, va ser elegida membre de la Societat de Matemàtiques de Moscou i el 1935 va obtenir el títol de Doctora en Física i Matemàtiques sense defensar una tesi.
El 1935, durant la visita de Ludwig Wittgenstein a l'URSS, el va acompanyar a Moscou i va aconsellar al filòsof que abandonés la idea de quedar-se a la Unió Soviètica.[3][4][5]
El seu treball sobre els manuscrits matemàtics de Karl Marx es va iniciar el 1930 i podria haver tingut alguna influència en l'estudi d'anàlisi no estàndard a la Xina.[6] En el món acadèmic és especialment recordada pels seus treballs sobre història i filosofia de les matemàtiques, així com per la seva influència sobre una jove generació d'investigadors.
El 1968 Ianóvskaia va preparar una publicació millorada de l'obra de Marx.[2]
Per la seva tasca, Ianóvskaia va rebre l'Orde de Lenin i altres medalles.
Notes modifica
- ↑ «Janovskaja biography» (en anglès). www-groups.dcs.st-and.ac.uk. [Consulta: 12 gener 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «DOCUMENTA MATHEMATICA, Extra Vol. ICM III (1998), 799-809» (en anglès). www.emis.ams.org. Arxivat de l'original el 2019-01-30. [Consulta: 12 gener 2018].
- ↑ «Московские адреса Витгенштейна, или где собраться аналитическим философам?» (en rus). HardProblem. Centre d'Estudis de Consciència de Moscou, 11-12-2016. [Consulta: 11 desembre 2016].
- ↑ B. V. Biriukov; L. G. Biriukova. Людвиг Витгенштейн и Софья Александровна Яновская. «Кембриджский гений» знакомится с советскими математиками 30-х годов (en rus). volum 11. Логические исследования, 2004, p. 46—95. ISBN 5-02-033542-8.
- ↑ (anglès) John Moran, Wittgenstein and Russia, New Left Review maig–juny 1972.
- ↑ (anglès) J.W. Dauben, Marx, Mao and mathematics: the politics of infinitesimals Arxivat 2019-01-30 a Wayback Machine., Actes del Congrés Internacional de Matemàtics, Vol. III (Berlín, 1998), Doc. Mat. 1998, Vol. Addicional. III, 799-809.
Referències modifica
- (anglès) I.H. Anellis: The heritage of S.A. Janovskaja. History and Philosophy of Logic 8 (1987), 45-56.
- (anglès) B.A. Kushner: Sof'ja Aleksandrovna Janovskaja: a few reminiscences, Modern Logic, vol.6 (1996), 67-72.
- (rus) V.A. Bajànov: История логики в России и СССР. Мoscou: Канон+ 2007 (capítol 2.6 Путь С. А. Яновской в логике: закономерность или чудо прозрения?)
- (rus) Biriukov B. V.; Boríssova O. A. «С. А. Яновская – мыслитель, исследователь, педагог» (en rus). Voprossi Filossofii, núm.5, 2004. Arxivat de l'[ original] el 2009-07-06.
- Левин, Виталий Ильич «Софья Александровна Яновская - жизнь и судьба» (en rus). Современное образование, Vol. 2, 2012, pàg. 72-125. DOI: 10.7256/2306-4188.2012.2.296. ISSN: 2409-8736.
Enllaços externs modifica
- (anglès) "Sof'ya Aleksandrovna Janovskaja", Biographies of Women Mathematicians, Agnes Scott College
- (rus) Memòries Arxivat 2019-08-26 a Wayback Machine. i més records of S.A. Ianóvskaia, per Borís A. Kuixner.
- (rus) Una revisió de la monografia de Ianóskaia problemes metodològics a la ciència – un article de B.V. Biriukov i O.A. Boríssova.
- (anglès) Restoration: S. A. Yanovskaya's path in logic – un article de Valentín Bajànov, History and Philosophy of Logic, volum 22, número 3, 2001, 129-133.
- (rus) Entrevista a Moscou amb Sofya Yanovskaya (1965), Eugene Dynkin. Collection of Mathematics Interviews, Cornell University Library.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Sof'ja Aleksandrovna Janovskaja» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.