Sonata per a oboè en fa major (HWV 363a)
Sonata de G. F. Händel
La Sonata per a oboè en fa major (HWV 363a) fou composta per Georg Friedrich Händel entre 1711 i 1716. Està escrita per a oboè i teclat (clavicèmbal). L'obra també és referenciada com a HHA iv/18,36. No apareix en el catàleg Händel-Gesellschaft (HG).[1]
| Forma musical | oboe sonata (en)   |
|---|---|
| Tonalitat | fa major |
| Compositor | Georg Friedrich Händel |
| Creació | dècada del 1710 |
| Catalogació | HWV HWV 363a |
| Instrumentació | oboè |
  | |
Més tard, la sonata va ser revisada i escrita com a Sonata per a flauta en sol major (HWV 363b).
Una interpretació típica dura aproximadament vuit minuts.
Moviments modifica
La sonata consta de cinc moviments:
| Núm. | Tipus | Notes |
|---|---|---|
| 1 | Adagio | Un adagio típicament händelià. |
| 2 | Allegro | El tema és introduït per l'oboè; posteriorment entra el teclat i evoluciona cap a una petita fanfara. Händel destaca el moment culminant del moviment amb l'oboè fent la nota més aguda possible. |
| 3 | Adagio | Més planyívol que el primer adagio. |
| 4 | Bourrée | Una dansa alegre que prepara la segona secció amb música de "L'Arribada de la Reina de Sheba" |
| 5 | Minuet | El minuet es caracteritza per petits salts melòdics ascendents. |
Referències modifica
- ↑ Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). London: Macmillan. p. 802.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
- Sonata per a oboè en fa major (HWV 363a): Partitura lliure a l'IMSLP.