Sonata per a piano núm. 6 (Beethoven)

La Sonata per a piano núm. 6 en fa major, op. 10, núm. 2, és la segona de les tres sonates op. 10 de Ludwig van Beethoven dedicades a Anna Margarete von Browne, la dona del comte Johann von Browne (1767-1827), un diplomàtic rus resident a Viena que era un dels mecenes de Beethoven.[1] La comtessa també va rebre les dedicatòries de les Variacions, WoO 76 i WoO 71. Les primeres crítiques van elogiar les Sonates op. 10, assenyalant que van ser compostes en "un estil viril i seriós."[2] Aquesta és una composició del primer període creatiu, anticipant obres en do menor més notables, com la Sonata Patètica i la Cinquena simfonia.

Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 6

Fragment de la Sonata per a piano núm. 6
Forma musicalsonata per a piano Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatfa major Modifica el valor a Wikidata
CompositorLudwig van Beethoven Modifica el valor a Wikidata
Creació1796
Data de publicació1798 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 10, núm. 2
Durada14'
Opus10 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Moviments
  • Allegro
  • Allegretto
  • Presto
Musicbrainz: 5f914810-c6ef-47d1-b7fc-a0e61d5d98f5 IMSLP: Piano_Sonata_No.6,_Op.10_No.2_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002402906 Modifica el valor a Wikidata

Les tres obres de l'opus 10 estan en do menor, fa major i re major. Les va escriure entre 1795 i el juliol de 1798 i les va publicar el mateix any per Eder.[2]

La Sonata núm. 6 dura uns 14 minuts.

Estructura modifica

L'Opus 10 núm. 2 consta de tres moviments:

  • I. Allegro, en fa major
  • II. Allegretto, en fa menor
  • III. Presto, en fa major

I. Allegro modifica

El primer moviment és un allegro en forma sonata; cal destacar que en el desenvolupament no es fa un ús clar dels temes de l'exposició.

 

II. Allegretto modifica

El segon moviment és un allegretto amb estructura ternària, AB-A', amb un tema principal en fa menor al que li segueix la secció central en re major. El moviment conclou amb la repetició ornamentada del primer tema. Encara que pel tempo i l'estructura podria ser catalogat com un minuet amb trio, el caràcter malenconiós d'aquest allegretto no coincideix amb l'esperit lleuger i dansaire del minuet.

 

III. Presto modifica

L'últim moviment és en fa major, en forma sonata, en el que destaca l'exposició amb un fugat.

 

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonata per a piano núm. 6