Sorgina
Sorgina és el nom basc per a la bruixa.[1] La mitologia basca situa les "sorginak" com a assistents de la deessa Mari en la seua lluita per fer pagar cara la mentida. Com a personatges històrics, les sorginak es reunien les nits dels divendres en un prat anomenat en basc akelarre ("prat del boc") o eperlanda ("camp de la perdiu") per a celebrar rituals magico-eròtics hui foscos,[2] que han passat tristament a la història a causa de la cruel persecució amb què la Inquisició cristiana va sotmetre els seus participants.[3] Cal no confondre la sorgina (bruixa) amb l'azti (mag o endeví).
_-_Midjourney_AI_bertsioa.png)  | |
| Tipus | maga personatge mitològic |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia basca i bruixeria |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Ocupació | bruixeria |
| Altres | |
| Equivalent | bruixa |
Pel que fa a l'etimologia, Joxemiel Barandiaran proposa que deriva de sorte + -gin, significant per tant "llançadora de sorts". No obstant és més probable que derive de sor- + -gin: creador(a). També es pot interpretar com la comare actual.
Referències modifica
- ↑ «SORGIN 'bruja’ - Mitología de Vasconia». [Consulta: 13 juliol 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Bruja :: Auñamendi Entziklopedia :: Euskomedia», 09-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-09. [Consulta: 13 juliol 2019].
- ↑ «Buber's Basque Page: Basque Mythology: Witchcraft». [Consulta: 13 juliol 2019].