Soul
La música soul («ànima» en anglès)[1] és un estil de música de mitjan anys cinquanta que va aparèixer als Estats Units i que prové de la fusió del gòspel amb el rhythm and blues (R&B).[2]
 | |
| Origen | Estats Units d'Amèrica  |
|---|---|
| Creació | 1955 |
| Part de | rhythm and blues |
Deriven del soul els estils funk, disco i el rhythm and blues contemporani. El so del soul clàssic són les accions de ritme a l'estil rock, vibrants arranjaments de metalls, ensambles sincronitzats d'instrumentació i vocals. Segons el crític musical Peter Guralnick: «El soul és l'expressió de la solidaritat negra, de l'orgull d'una nació que volia acabar amb els segles de segregació i que va trobar en aquests cants els fins pràctics per reclamar la seva identitat i espiritualitat.»[3] Aquest gènere musical utilitza generalment la guitarra, el baix elèctric, la bateria i la veu. La influència del gospel s'evidencia en les veus i les harmonies de caràcter jubilós i emocional.
Història modifica
La música soul neix durant els temps de lluita pels drets civils, marcada per líders com Martin Luther King, en els quals estava naixent la consciència racial i estaven a l'ordre del dia els motins del carrer. Durant aquest temps és quan la música soul adquireix un valor simbòlic dins del context social. Es descobreix l'R&B a Europa, cosa que fa possible l'aparició de fenòmens de fans com The Beatles o The Rolling Stones.
El 1967 va arribar la revolució del soul, que va créixer per la reivindicació dels drets racials i l'aparició de l'àlbum d'Aretha Franklin "I never loved a man the way I love you" ('mai no vaig estimar cap home com t'estimo a tu'), i singles de tal impacte com "Respect". Es consideren aquests moments com els de màxim apogeu del soul. El 1968, alguns artistes com James Brown i Sly & The Family Stone comencen a donar un nou sentit al soul, conseqüència de la mort de Martin Luther King, a l'abril del 1968, i de la pèrdua d'aquells ideals de la revolució del soul.
Amb l'arribada de la dècada dels ’70 el soul comença a decaure i a renovar-se; a conseqüència van sorgir-ne nous estils derivats. Cada vegada començava a tenir menys de l'essència del gospel, que només conservaven alguns artistes com The Staple Singers. Per aquest temps també va sortir el retro soul i el soul pscicodèlic, a la vegada que d'aquí deriven estils com el disco amb artistes com Donna Summer.
Les noves tendències (a partir dels 80) modifica
Una de les afirmacions més usuals és que amb l'assassinat de Marvin Gaye el 1984 s'acabava una era.
En aquella època, la música negra era mainstream absolut, entre una "marabunta" de música pop i un mercat en el que quasi tot val, la música negra es va convertir en un segell de qualitat fent triomfar a artistes com Michael Jackson i Whitney Houston.
A l'entrada dels anys 80 la música disco començà a decaure i el soul va reviscolar sota la forma de retro soul i quiet storm abans de conèixer una altra metamorfosi. A mitjans de la dècada es va transformar en urbà per la influència del hip-hop i el disco.
En la dècada dels 1990, l'urban va derivar en l'R&B contemporani, que cap a la fi del segle va agafar un gir cap a les seves arrels i donar lloc al hip-hop soul i més actualment, al neo soul, amb un so més pur i una influència molt escassa del hip-hop. Artistes com Lauryn Hill, India Arie, Joss Stone, Macy Gray o Alicia Keys representen aquest moviment.
Principals intèrprets de soul modifica
- James Brown
- Aretha Franklin
- Gladys Knight
- Marvin Gaye
- Etta James
- Randy Crawford
- Mary Wells
- Otis Redding
- Ray Charles
- Wilson Pickett
- Joe Tex
- The Temptations
- Smokey Robinson
- Jackie Wilson
- Solomon Burke
- Sam Cooke
- The Four Tops
- Al Green
- The Impressions
- Curtis Mayfield
- Isaac Hayes
- Stevie Wonder
- Amy Winehouse
- Adele
- Tina Turner
Referències modifica
- ↑ «Soul». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Soul». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Guralnick, Peter. Sweet Soul Music. Berlín: Bosworth-Ed, 2009. ISBN 9783865433213.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Soul |
- Amado, Ferran «Les claus del soul'n'funk a la catalana: Una guia de tots els colors de la música negra de Barcelona». Enderrock, 06-11-2013.
- «All Black» (en castellà). Arxivat de l'original el 2014-12-16. [Consulta: 1r març 2013]. Magazine online dedicat a la música negra: Soul, Urban, R&B, Jazz, Funk i Blues
- «SoulSpain» (en castellà). Revista digital sobre soul, funk i R&B especialitzada en artistes espanyols i llatinoamericans
- «Blues, Soul and Reggae: Essential Guide to Soul» (en anglès). BBC. Arxivat de l'original el 2007-02-03. [Consulta: 1r març 2013].
- «Alma de Soul» (en castellà). Música soul, funk, 80s
- Gulla, Bob. Icons of R & B and soul : an encyclopedia of the artists who revolutionized rhythm (en anglès). Westport, Conn.: Greenwood Press, 2008, p. 170. ISBN 978-0-313-08807-0.