Spiralia
Els espirals (Spiralia) són un clade d'animals morfològicament divers, que inclou, entre d'altres fílums, els mol·luscs, els anèl·lids i els platihelmints. Els animals espirals han estat comunament coneguts com a Lophotrochozoa (sensu lato), per bé que avui es considera que Lophotrochozoa (sensu stricto) està inclòs en Spiralia, com s'assenyalarà més endavant. Més específicament, el terme Spiralia s'aplica per designar el grup d'animals que presenta segmentació espiral de l'ou.
 | |
| Període | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Superfílum | Spiralia  Waldemar Schleip, 1929 |
| Embrancaments | |
Característiques modifica
En general, aquests animals posseeixen segmentació determinada, és a dir, el destí de cada blastòmer està establert des del moment en què aquest s'origina per divisió mitòtica.
Aquesta segmentació espiral, de la qual aquest clade pren el seu nom, és un patró de desenvolupament embrionari que es troba en la majoria dels Lophotrochozoa, però no en tots.
Anteriorment, es pensava que la segmentació espiral corresponia als animals espirals en el sentit més estricte, com els mol·luscs i els anèl·lids que presenten segmentació espiral clàssica en el seu desenvolupament embrionari. La presència de segmentació espiral en animals com ara els platihelmints podria fer difícil la correlació amb algunes filogènies.
L'evidència de la relació entre els mol·luscs, anèl·lids i lofoforats es va trobar mitjançant proves genètiques en 1995.[2] La investigació més recent ha establert fermament als Lophotrochozoa com superfílum dins dels metazous.
Amb aquesta nova comprensió de la filogènia animal, la presència de segmentació espiral al policlade dels platihelmints i els gnatostomúlids, així com la més tradicional en els espirals, ha portat a la hipòtesi que la segmentació espiral en els embrions d'aquests animals era present ancestralment als Lophotrochozoa i Spiralia com un tot. Com a conseqüència d'aquesta hipòtesi, Spiralia s'utilitza ocasionalment com a sinònim de Lophotrochozoa, tot i que la veracitat d'aquesta asseveració no s'ha establert universalment.
Filogènia modifica
Aquesta és la filogènia d'acord amb les anàlisis genètiques:[3][4][5][6][7][1]
| Spiralia |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Marlétaz, Ferdinand; Peijnenburg, Katja T. C. A.; Goto, Taichiro; Satoh, Noriyuki; Rokhsar, Daniel S. «A new spiralian phylogeny places the enigmatic arrow worms among gnathiferans». Current Biology, 29, 2, 2019, pàg. 312–318.e3. DOI: 10.1016/j.cub.2018.11.042.
- ↑ Halanych, K. M.; Bacheller, J. D.; Aguinaldo, A. M.; Liva, S. M.; Hillis, D. M. «Evidence from 18S ribosomal DNA that the lophophorates are protostome animals» (en anglès). Science, 267, 5204, 17-03-1995, pàg. 1641–1643. DOI: 10.1126/science.7886451. ISSN: 0036-8075. PMID: 7886451.
- ↑ Edgecombe, Gregory D.; Giribet, Gonzalo; Dunn, Casey W.; Hejnol, Andreas; Kristensen, Reinhardt M.; Neves, Ricardo C.; Rouse, Greg W.; Worsaae, Katrine; Sørensen, Martin V. «Higher-level metazoan relationships: recent progress and remaining questions». Organisms, Diversity & Evolution, 11, 2, juny 2011, pàg. 151–172. DOI: 10.1007/s13127-011-0044-4.
- ↑ Fröbius, Andreas C.; Funch, Peter «Rotiferan Hox genes give new insights into the evolution of metazoan bodyplans». Nature Communications, 8, 1, 04-04-2017. Bibcode: 2017NatCo...8....9F. DOI: 10.1038/s41467-017-00020-w. PMC: 5431905.
- ↑ Smith, Martin R.; Ortega-Hernández, Javier «Hallucigenia’s onychophoran-like claws and the case for Tactopoda». Nature, 514, 7522, 2014, pàg. 363-366. Bibcode: 2014Natur.514..363S. DOI: 10.1038/nature13576.
- ↑ «Palaeos Metazoa: Ecdysozoa».
- ↑ Yamasaki, Hiroshi; Fujimoto, Shinta; Miyazaki, Katsumi «Phylogenetic position of Loricifera inferred from nearly complete 18S and 28S rRNA gene sequences». Zoological Letters, 1, juny 2015, pàg. 18. DOI: 10.1186/s40851-015-0017-0. PMC: 4657359.