Stanford Robert Ovshinsky
Stanford Robert Ovshinsky (24 novembre de 1922, Akron (Ohio)– 17 d'octubre de 2012) fou un inventor i científic estatunidenc que durant cinquanta anys li van ser concedides més de quatre-centes patents, la majoria relacionades amb l'àmbit de l'energia i la informació.[1][2] Moltes de les seues invencions han tingut aplicacions molt amplis. Entre els més prominents es troben: una pila de níquel i hidrur metàl·lic respectuosa amb el medi ambient, utilitzada per ordinadors portàtils, càmeres digitals, telèfons mòbils i cotxes elèctrics i híbrids; panells i lamines solars flexibles i fines; pantalles de cristall líquid; CD-RW i DVD-RW; cel·les de combustible d'hidrogen; i memòries de canvi de fase no volàtils.[3][4]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 novembre 1922 Akron (Ohio) |
| Mort | 17 octubre 2012 (89 anys) Bloomfield Hills (Michigan) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de pròstata ) |
| Dades personals | |
| Formació | Buchtel High School (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | inventor, emprenedor, físic |
| Família | |
| Cònjuge | Iris M. Ovshinsky (1959–2006) |
Premis | |
 | |
Ovshinsky va obrir el camp científic dels materials sòlids amorfs mentre que investigava durant les dècades del 1940 i 1950 en neurofisiologia, malalties neuronals, la natura de la intel·ligència dels mamífers i les màquines i les cibernètica.[3][5] Els semiconductors del silici amorf s'han convertit en la base de moltes tecnologies i indústries. Ovshinsky també és notable per ser una persona autodidacta, sense formació formal en universitat o similars. Al llarg de la seua vida, la seua estima per la ciència i les seues conviccions socials han sigut les principals motivacions per a la seua feina d'inventor.[5]
L'1 de gener de 1960, Ovshinsky va cofundar amb Iris Miroy Dibner, amb qui es va casar poc després del divorci amb Norma Rifkin, Energy Conversion Laboratory per a desenvolupar els seus invents per a solucionar problemes de la societat, especialment aquells que identificava en l'àmbit de la informació i energia (per exemple, la pol·lució i les guerres al voltant del petroli).[6]
Referències modifica
- ↑ Hoddeson, Lillian; Garrett, Peter. «The Most Important Inventor You've Never Heard of». Observations, 18-05-2018. [Consulta: 19 maig 2018].
- ↑ Cohn, Avery «A Revolution Fueled by the Sun». Berkeley Review of Latin American Studies, 2008, pàg. 22.
- ↑ 3,0 3,1 «The Edison of our Age?». The Economist, 02-12-2006, p. 33-34.
- ↑ Fritzsche i Schwartz, 2008, p. 1.
- ↑ 5,0 5,1 Fritzsche i Schwartz, 2008, p. 3, 5, 51.
- ↑ Vaitheeswaran, Vijay V. «Invent». The New York Times Magazine, 20-04-2008.
Bibliografia modifica
- Fritzsche, Hellmut; Schwartz, Brian. Stanford R. Ovshinsky: The Science and Technology of an American Genius. Singapur: World Scientific, 2008. ISBN 9789812818393.