Sulayman ibn Abd-al-Màlik

califa omeia

Sulayman ibn Abd-al-Màlik (àrab: سليمان بن عبد الملك, Sulaymān ibn ʿAbd al-Malik) o, simplement, Sulayman (c. 674-717) fou califa omeia marwànida de Damasc (715-717). Era fill del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan i de Wal·lada bint al-Abbàs.

Infotaula de personaSulayman ibn Abd-al-Màlik
Nom original(ar) سُليمان بن عبد الملك بن مروان بن الحكم الأُموي القُرشي
(ar) سلیمان بن عبدالملك Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement675 Modifica el valor a Wikidata
Damasc Modifica el valor a Wikidata
Mort24 setembre 717 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Dabiq Modifica el valor a Wikidata
Califa omeia
23 febrer 715 – 24 setembre 717
← al-Walid IÚmar ibn Abd-al-Aziz → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar, governador, polític, califa Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaOmeies Modifica el valor a Wikidata
FillsAbd al-Wahid ibn Sulayman (en) Tradueix, Ayub bin Suleiman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareAbd-al-Màlik ibn Marwan Modifica el valor a Wikidata
GermansHixam ibn Abd-al-Màlik, al-Walid I, Yazid II, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Fatima bint Abd al-Malik (en) Tradueix, Marwan ibn Abd al-Malik (en) Tradueix, Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik i Sa'id ibn Abd al-Malik Modifica el valor a Wikidata

La seva vida és força desconeguda en els primers tres decennis. Hauria nascut i viscut a Medina i s'hauria tralladat a Síria durant la segona guerra civil (680-692) amb altres membres de la branca marwànida. El 701 va dirigir la peregrinació a la Meca. El 704 va morir Abd-al-Aziz ibn Marwan, germà del califa regnant Abd-al-Màlik ibn Marwan (685-705) i hereu designat ja pel pare Marwan I, i el califa va designar llavors hereu als seus propis fills al-Walid I i successivament Sulayman.

El seu germà va pujar al tron el 705 i va a Sulayman nomenar governador del djund de Filistin on va traslladar la capital a Ramla. El 710 va donar asil a alguns membres de la família dels Muhallàbides que havien caigut en desgràcia, però havien pogut fugir de la presó, entre els quals Yazid ibn al-Muhal·lab (després governador de l'Iraq). Sembla que les relacions amb el seu germà no eren molt bones perquè aquest intentava imposar com a successor al seu propi fill Abd-al-Aziz i tenia el suport del general al-Hajjaj ibn Yússuf, l'enemic principal dels muhallàbides. Tot i els plans del seu germà, a la mort d'aquest el 24 de febrer del 715 Sulayman, tal com havia estat establert, va pujar al tron sense oposició coneguda. El nou califa va tenir residència principal a Jerusalem. Sota el seu govern es van conquerir el Gurgan i el Tabaristan.

El 716 va tornar a dirigir el pelegrinatge i el mateix any va anar a Dabik, al nord de Síria, que li va fer de quarter general en la campanya contra els romans d'Orient (716-718) que va dirigir per terra Màslama ibn Abd-al-Malik i per mar Umar ibn Hubayra al-Fazari. L'estiu del 717 es va iniciar el setge de Constantinoble (que va fracassar el 718).[1] Va morir a Dabik el 24 de setembre del 717. El seu fill i hereu designat, Ayyub, havia mort poc abans que el seu pare i es diu que sota influència del conseller espiritual Radja ibn Haywa fou designat successor el seu besnebot Úmar ibn Abd-al-Aziz (Umar II), però sembla que era el successor natural per dret de senioritat, per legitimat i per tradició.

Referències modifica

  1. Rogers, Clifford J. The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology (en anglès). vol.1. Oxford University Press, 2010, p. 418. ISBN 0195334035. 

Bibliografia modifica