Sulpícia (segle I aC)

Sulpícia
Biografia
Naixement	segle I aC
Mort	valor desconegut
Activitat
Camp de treball	Poesia
Ocupació	poetessa, escriptora, elegista
Període	República Romana tardana
Família
Família	Sulpicii Rufi (en)
Pares	Servi Sulpici Rufus i Valeria (en)
Parents	Marc Valeri Messal·la Corví (oncle matern)

Aquest article tracta sobre la poeta del segle I aC. Vegeu-ne altres significats a «Sulpícia».

Sulpícia, en llatí Sulpicia, va ser una poeta que va viure durant el regnat d'August. Va ser la filla de Servi Sulpici Rufus; el seu oncle i guardià va ser Messal·la Corví, un important mecenes de la literatura.^[1]

Els seus versos es van conservar amb els de Tibul en el tercer llibre d'elegies, l'apèndix tibul·lià,^[2] que se li va atribuir durant molt de temps. Consisteixen en sis poemes elegíacs (3.13-18) dirigits a un amant anomenat Cerint (Cerinthus). Cerint va ser probablement un pseudònim. Cerint, de vegades s'ha pensat que es refereix a Cornutus, dirigit per Tibul en dues de les seves elegies, probablement l'aristòcrata Caecilius Cornutus. Unes investigacions recents s'han allunyat d'intentar identificar Cerint amb una figura històrica i intenten buscar les implicacions literàries del pseudònim.^[3]

Durant molt de temps molts acadèmics van considerar Sulpícia una autora aficionada, només destacada pel seu gènere. Aquesta visió va ser desafiada per Santirocco en un article publicat el 1979,^[4] i posteriorment s'ha investigat més a fons el mèrit literari d'aquesta col·lecció de poemes.^[5]

Alguns crítics^[6]^[7] han intentat canviar l'opinió que els poemes atribuïts a Sulpícia eren escrits per una dona; Hubbard suggereix que el contingut dels poemes és massa arriscat per haver estat pensat per una aristòcrata de l'antiga Roma, mentre que Habinek i Holzberg suggereixen que els poemes són massa sofisticats per haver estat escrits per una dona.^[8] En una visió general de la crítica de Sulpícia, Alison Keith va descriure la lògica de l'article de Hubbard com "tortuosa" i també posa en relleu els problemes en els intents de Holzberg i Habinek d'esborrar l'autoria femenina.^[9] En canvi, Hallett argumenta per augmentar el nombre de poemes atribuïts a Sulpícia, i incloure els poemes 8-12 del Corpus Tibullianum, que anteriorment s'havia atribuït a l'amic de Sulpícia ("amicus Sulpiciae").^[10]

Vegeu també modifica

Referències modifica

↑ Mahoney, Anne. «Sulpicia, Carmina Omnia».
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.thelatinlibrary.com/tibullus3.html
↑ Pearcy, L.T., “Erasing Cerinthus: Sulpicia and her audience”, The Classical World, v.100, n.1 (Fall 2006) 31-36.
↑ Santirocco, M. S. 1979. "Sulpicia Reconsidered." CJ 74.3: 229-39.
↑ An overview of Sulpician criticism until 2006 can be found in Keith, Alison - "Critical trends in Interpreting Sulpicia", The Classical World, Vol. 100, No. 1 (Fall, 2006), pp. 3-10
↑ Thomas K. Hubbard «The Invention of Sulpicia». The Classical Journal, 100, 2, 2004, pàg. 177–194. JSTOR: 4132992.
↑ Niklas Holzberg «Four Poets and a Poetess or a Portrait of the Poet as a Young Man? Thoughts on Book 3 of the Corpus Tibullanium». The Classical Journal, 94, 2, 1998, pàg. 169–191. JSTOR: 3298209.
↑ T. Habinek, The Politics of Latin Literature (Princeton 1998); N. Holzberg, "Four Poets and a Poetess or A Portrait of the Poet as a Young Man? Thoughts on Book 3 of the Corpus TibullianumT CJ 94 (1999).
↑ Keith, Alison - "Critical trends in Interpreting Sulpicia", The Classical World, Vol. 100, No. 1 (Fall, 2006), pp. 3-10
↑ Hallett, J., “The eleven elegies of the Augustan Poet Sulpicia”, Churchill, L.J., and Brown, P.R., Women writing Latin: From Roman Antiquity to Early Modern Europe, vol. 1 (New York, 2002) 45-65.

Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
Stevenson, Jane: Women Latin Poets. Language, Gender, and Authority, from Antiquity to the Eighteenth Century (Oxford, 2005), especially ch. 1: "Classical Latin Women Poets" (31-48).

Enllaços externs modifica

Poemes de Sulpícia:

Diotima Text Arxivat 2011-03-07 a Wayback Machine.
Perseus Project Text
Traduccions a l'anglès
- Poems of Sulpicia I^{[Enllaç no actiu]} translated, with an Introduction, Notes, and Glossary by Jon Corelis.

[1] Mahoney, Anne. «Sulpicia, Carmina Omnia».

[2] {[enllaç sense format]} http://www.thelatinlibrary.com/tibullus3.html

[3] Pearcy, L.T., “Erasing Cerinthus: Sulpicia and her audience”, The Classical World, v.100, n.1 (Fall 2006) 31-36.

[4] Santirocco, M. S. 1979. "Sulpicia Reconsidered." CJ 74.3: 229-39.

[5] An overview of Sulpician criticism until 2006 can be found in Keith, Alison - "Critical trends in Interpreting Sulpicia", The Classical World, Vol. 100, No. 1 (Fall, 2006), pp. 3-10

[6] Thomas K. Hubbard «The Invention of Sulpicia». The Classical Journal, 100, 2, 2004, pàg. 177–194. JSTOR: 4132992.

[7] Niklas Holzberg «Four Poets and a Poetess or a Portrait of the Poet as a Young Man? Thoughts on Book 3 of the Corpus Tibullanium». The Classical Journal, 94, 2, 1998, pàg. 169–191. JSTOR: 3298209.

[8] T. Habinek, The Politics of Latin Literature (Princeton 1998); N. Holzberg, "Four Poets and a Poetess or A Portrait of the Poet as a Young Man? Thoughts on Book 3 of the Corpus TibullianumT CJ 94 (1999).

[9] Keith, Alison - "Critical trends in Interpreting Sulpicia", The Classical World, Vol. 100, No. 1 (Fall, 2006), pp. 3-10

[10] Hallett, J., “The eleven elegies of the Augustan Poet Sulpicia”, Churchill, L.J., and Brown, P.R., Women writing Latin: From Roman Antiquity to Early Modern Europe, vol. 1 (New York, 2002) 45-65.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]