Sunset Boulevard (pel·lícula)

Sunset Boulevard
	;
Fitxa
Direcció	Billy Wilder
Protagonistes	William Holden; Gloria Swanson; Erich von Stroheim; Nancy Olson; Fred Clark; Jack Webb; Hedda Hopper; Buster Keaton; Anna Q. Nilsson; H. B. Warner; Ray Evans; Jay Livingston; Gertrude Astor; Julia Faye; Creighton Hale; E. Mason Hopper; Henry Wilcoxon; Cecil B. DeMille; Lloyd Gough; Franklyn Farnum; Larry J. Blake; Yvette Vickers; Harold Miller; Archie R. Dalzell; Eddie Dew; Frank O'Connor; Bert Moorhouse; Fred Aldrich; Al Ferguson; Robert Emmett O'Connor
Producció	Charles Brackett
Dissenyador de producció	Hans Dreier
Guió	Charles Brackett, Billy Wilder i D. M. Marshman, Jr.
Música	Franz Waxman
Fotografia	John F. Seitz
Muntatge	Arthur P. Schmidt
Vestuari	Edith Head
Productora	Paramount Pictures
Distribuïdor	Paramount Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1950
Durada	110 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Pressupost	1.750.000 $
Recaptació	5.000.000 $ (mundial)
Descripció
Gènere	drama, pel·lícula amb salt enrere i cinema negre
Tema	cinema dels Estats Units, indústria cinematogràfica, envelliment humà, estrella, final de carrera, deliri, fracàs i soledat
Lloc de la narració	Los Angeles
Època d'ambientació	dècada del 1940
Representa l'entitat	Sunset Boulevard
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1951); Oscar al millor actor secundari (1951); Oscar al millor actor (1951); Oscar a la millor actriu (1951); Oscar a la millor direcció (1951); Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1951); Oscar al millor muntatge (1951); Oscar al millor guió original (1951); Oscar a la millor pel·lícula (1951); Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1951); Òscar a la millor música (comèdia o drama) (1951) ;
Premis	Oscar al millor guió original (1949); Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1949); Òscar a la millor música (comèdia o drama) (1949); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ; National Board of Review Award a la millor pel·lícula ;
Lloc web	paramount.com…

Pel musical d'Andrew Lloyd Webber basat en la pel·lícula, vegeu Sunset Boulevard (musical)

Sunset Boulevard és una pel·lícula estatunidenca de cinema negre estrenada el 1950 que conté elements de drama, thriller i humor negre dirigida i amb guió de Billy Wilder.

Argument modifica

Joe Gillis, un guionista vingut a menys a Hollywood visitarà al seu cap a la Paramount amb un nou guió. La cosa no prospera i Gillis es queda sense el seu contracte. Els pinxos d'un concessionari el persegueixen perquè pagui el seu deute amb un cotxe i en la fugida punxa una roda i entra en una mansió abandonada. Gillis guarda el seu cotxe i quan intenta entrar a la mansió desgavellada, el majordom, Max von Mayerling li demana que passi, que la senyora l'està esperant.La senyora és Norma Desmond, antiga estrella del cinema mut i ara oblidada. Desmond insta a Gillis que llegeixi un guió que ella ha escrit basat en "Salomé".^[1]

Desmond li ofereix una enorme quantitat de diners per això, ja que pensa que rellançarà la seva carrera. Desmond obliga Joe a quedar-se a la seva mansió i progressivament es va enamorant d'ell. Li compra roba cara i li regala magnífiques coses. Però Joe està enamorat de Betty Schaefer, una correctora de guions de la Paramount i que té un xicot anomenat Artie. Desmond va a la Paramount per parlar amb Cecil B. De Mille, sobre el seu projecte de "Salomé", que rebutja per ser molt dolent el guió.

A partir d'aquí, la bogeria de Desmond anirà augmentant fins al punt de matar Joe Gillis quan aquest li explica que vol marxar de casa seva. Norma, en estat de xoc després de matar el seu amor, és portada a la presó, però li han de fer creure que està rodant una pel·lícula perquè baixi fins als cotxes de policia que la hi duran.^[2]

Repartiment modifica

La interpretació de Gloria Swanson

William Holden: Joe Gillis
Gloria Swanson: Norma Desmond
Erich von Stroheim: Max von Mayerling
Nancy Olson: Betty Schaefer
Fred Clark: Sheldrake
Lloyd Gough: Morino
Jack Webb: Artie Green
Franklyn Farnum: El de la funerària
En els seus propis papers: Cecil B. DeMille, Hedda Hopper, Buster Keaton, Anna Q. Nilsson, H.B. Warner, Ray Evans, Jay Livingston

Premis i nominacions modifica

títol de la pel·lícula

Premis^[3] modifica

1951: Oscar a la millor direcció artística per Hans Dreier
1951: Oscar a la millor banda sonora per Franz Waxman
1951: Oscar al millor guió original per Charles Brackett, Billy Wilder i D. M. Marshman JR.
1951: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
1951: Globus d'Or al millor director per Billy Wilder
1951: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Gloria Swanson
1951: Globus d'Or a la millor banda sonora original per Franz Waxman

Wilder i Brackett van guanyar el Writer's Guild of America pel seu guió.

Nominacions^[3] modifica

1951: Oscar a la millor pel·lícula
1951: Oscar al millor director per Billy Wilder
1951: Oscar a la millor actriu per Gloria Swanson
1951: Oscar al millor actor per William Holden
1951: Oscar al millor actor secundari per Erich Von Stronheim
1951: Oscar a la millor actriu secundària per Nancy Olson.
1951: Globus d'Or al millor actor secundari per Erich von Stroheim
1951: Globus d'Or al millor guió per Charles Brackett, D.M. Marshman Jr. i Billy Wilder
1951: Globus d'Or a la millor fotografia (blanc i negre) per John F. Seitz

Adaptació musical modifica

imatge de la pel·lícula

Andrew Lloyd Webber a la producció, Christopher Hampton en el guió i Don Black en la música, van estrenar el 1993 a Londres l'adaptació de la pel·lícula al musical. Un any després, va arribar a Broadway amb Glenn Close al paper de Norma Desmond. El musical es va representar simultàniament a Londres amb Patti Lupone com a Desmond i a Broadway amb Glen Close.

Referències modifica

↑ Newman, Kim. 1001 películas que hay que ver antes de morir (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2003, p. 261-262. ISBN 84-253-3984-7.
↑ Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.
↑ ^3,0 ^3,1 «The 23rd Academy Awards» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences.. [Consulta: 10 desembre 2023].

[1] Newman, Kim. 1001 películas que hay que ver antes de morir (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2003, p. 261-262. ISBN 84-253-3984-7.

[2] Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.

[:0-3] 3,0 ^3,1 «The 23rd Academy Awards» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences.. [Consulta: 10 desembre 2023].

[1]

[2]

[3]