Sus
Sus és un gènere d'ungulats de la família dels súids. N'hi ha aproximadament 2.000 milions a tot el planeta, dels quals els porcs en són la gran majoria.[3][4] Són animals omnívors, que tenen fama de goluts, però normalment són intel·ligents i sociables.
 Senglar | |
| Enregistrament | |
|---|---|
 | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Suidae |
| Subfamília | Suinae |
| Gènere | Sus Linnaeus, 1758 |
| Espècies | |
| |
Descripció i comportament modifica
Els sus tenen un musell, ulls petits i una cua petita, que pot ser arrissada, enroscada o recta. Tenen un cos gruixut, potes curtes i pèl bast. Tenen quatre dits a cada pota, i utilitzen els dos dits grossos del centre per caminar.[5]
Són omnívors, és a dir, s'alimenten tant de plantes com d'animals. Els porcs poden ser carronyaires i se sap que mengen qualsevol mena d'aliment, incloent-hi insectes morts, cucs, escorça d'arbre, cadàvers en putrefacció, deixalles i fins i tot altres porcs. En estat salvatge, són animals que mengen fulles, herba, arrels, fruits i flors. A vegades, en captivitat, alguns porcs s'han menjat les seves pròpies cries després d'estar sotmesos a un gran estrès. El sus típic té un cap gran amb un musell llarg reforçat per un os prenasal especial i per un disc de cartílag situat a l'extrem.[6] El musell és utilitzat per excavar a terra per buscar menjar i és un òrgan sensorial molt sensible.
Les espècies de Sus tenen un conjunt complet de 44 dents. Les dents canines, anomenades ullals, creixen contínuament i són afilades pel fregament de les de dalt amb les de baix.[6]
Els Sus als quals se'ls permet pasturar poden ser vigilats per porquerols. A causa de les seves capacitats de buscar aliment i el seu excel·lent sentit de l'olfacte, en molts països europeus se'ls fa servir per trobar tòfones. Els porcs són criats habitualment com a bestiar per la seva carn (carn de porc) i la seva pell. El seu pèl setaci també es fa servir per elaborar raspalls. Algunes races de porc, com el porc vietnamita d'Àsia, són criades com a animals de companyia.
La reproducció té lloc al llarg de tot l'any als tròpics, però els pics es produeixen al voltant de les estacions plujoses. Les femelles poden quedar prenyades a partir de 8-18 mesos d'edat. Si no crien, entren en estre cada tres setmanes. Els mascles esdevenen sexualment actius als 8-10 mesos d'edat.[6] Una ventrada de cries sol contenir entre 6 i 12 cries.[7] Un cop les cries són deslletades, dues o més famílies poden reunir-se fins a la propera temporada d'aparellament.
Evolució i fòssils modifica
Sus és el gènere que dona nom a la família dels súids (Suidae). El primer indici d'aquesta família data de l'Oligocè inferior del Congo-Kinshasa, al jaciment de Malembe.[8] registre fòssil del gènere Sus es remunta al Serraval·lià, un estatge de l'època del Miocè.
| Registre fòssil[1] | |||
|---|---|---|---|
| Localitat | País | Antiguitat | Espècie/s |
| Chi-din | Taiwan | Neogen | Sus sp.[9] |
| Tiraspol | Moldàvia | Serraval·lià | Sus erymanthius[10] |
| Grossulovo | Ucraïna | Serraval·lià | Sus erymanthius[11] |
| Dzhaparidze | Ucraïna | Serraval·lià | Sus sp.[11] |
| Mont Kutsai | Rússia | Serraval·lià | Sus sp.[11] |
| Yozgat | Turquia | Miocè superior | Sus erymanthius |
| Bekaa | Líban | Miocè superior | Sus erymanthius |
| Gura Galbena | Moldàvia | Miocè superior | Sus major |
| - | Pakistan | Miocè superior | Sus advena, Sus gomphotherioides |
| Muğla | Turquia | Miocè superior | Sus erymanthius |
| Tudorovo | Moldàvia | Tortonià | Sus erymanthius, Sus major |
| Novo-Yelizavetovka | Ucraïna | Tortonià | Sus erymanthius, Sus major |
| Grebnicki | Ucraïna | Tortonià | Sus erymanthius |
| El'Dar | Geòrgia | NM 10 | Sus erymanthius |
| Senèze | França | Pliocè | Sus strozzii |
| Orosei | Itàlia | Pliocè | Sus sondaari, Sus sp. |
| Matassino | Itàlia | Pliocè | Sus strozzii, Sus sp. |
| Montecastrilli | Itàlia | Pliocè | Sus strozzii |
| Yuanmou | República Popular de la Xina | Pliocè | Sus sp. |
| Vassiloudi | Grècia | Pliocè | Sus strozzii |
Aspecte sanitari modifica
Les espècies de Sus són portadores d'una sèrie de paràsits i malalties que es poden transmetre als humans. Inclouen la triquinosi, Taenia solium, la cisticercosi i la brucel·losi. També se sap que els Sus allotgen grans concentracions de cucs ascàrides paràsits al seu tracte digestiu.[12] La presència d'aquestes malalties i paràsits és un dels motius pels quals la carn de porc sempre s'ha de consumir ben cuita o curada. Alguns grups religiosos que consideren el porc impur es refereixen a aquests fets per donar suport al seu punt de vista.[13][14]
Els Sus són susceptibles a la bronquitis i la pneumònia. Tenen pulmons petits en relació a la seva mida corporal; per aquest motiu, qualsevol d'aquestes dues malalties poden matar ràpidament un porc.[15] Hi ha preocupació que els Sus puguin permetre que virus animals com per exemple grips o Reston ebolavirus infectin els humans més fàcilment. Algunes soques de grip són endèmics en Sus (vegeu grip porcina),[16] i els porcs també poden contraure la grip.
Els Sus poden ser agressius, i les lesions causades per Sus són relativament comunes en àrees en què es crien porcs o on els Sus formen part de la fauna salvatge o feral.[17]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil.
- ↑ Mayor, Adrienne. The First Fossil Hunters: Paleontology in Greek and Roman Times (en anglès). Princeton University Press, 2001, p. 319. ISBN 978-0691089775.
- ↑ Production, Supply and Distribution Online Query Arxivat 2010-10-18 a Wayback Machine., United States Department of Agriculture, Foreign Agricultural Service
- ↑ Swine Summary Selected Countries Arxivat 2012-03-29 a Wayback Machine., United States Department of Agriculture, Foreign Agricultural Service
- ↑ Feral Pig / Hog / Pig / Wild Boar Hunting
- ↑ 6,0 6,1 6,2 ADW: Sus scrofa: Information
- ↑ «Pigs (2006)». Arxivat de l'original el 2010-09-29. [Consulta: 12 abril 2009].
- ↑ E. Dartevelle. 1935. Les premiers restes de mammifères du Tertiaire du Congo: La faune Miocene de Malembe. Comptes - rendus du Congres National des Sciences (Brussel·les) 1:715-720El.
- ↑ K. Ting-Pong. 1956. Summary on the fossil vertebrates in Taiwan (Formosa). Proceedings of the Eight Pacific Science Congress 2:530-535
- ↑ I. Koretsky. 2001. Morphology and systematics of Miocene Phocinae (Mammalia: Carnivora) from Paratethys and the North Atlantic region. Geologica Hungarica Series Palaeontologica 54:1-109
- ↑ 11,0 11,1 11,2 E. I. Beliaeva. 1948. Catalogue of Tertiary Fossil Sites of the Land Mammals in the U.S.S.R.
- ↑ «Pig Health». Arxivat de l'original el 2018-09-03. [Consulta: 11 juny 2009].
- ↑ Marie Parsons. "Pigs in Ancient Egypt"
- ↑ «Sus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Pros and Cons of Potbellied Pigs». Arxivat de l'original el 2014-03-17. [Consulta: 11 juny 2009].
- ↑ «Swine influenza». The Merck Veterinary Manual, 2008 [Consulta: 30 abril 2009].
- ↑ McClung, Robert M., "The New Book of Knowledge: Pigs"
Bibliografia modifica
- Funk, Stephan M., Sunil Kumar Verma, Greger Larson, Kasturi Prasad, Lalji Singh, Goutam Narayan i John E. Fa (2007). "The pygmy hog is a unique genus: 19th century taxonomists got it right first time round". Molecular Phylogenetics and Evolution, volum 45, pàgines 427-436
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sus |
- El porc negre, una raça autòctona de porc de les Illes Balears
- Races de porc, amb imatges (anglès)
- Imatges d'animals del gènere Sus