Tónio Kröger
Tónio Kröger és una novel·la de Thomas Mann, escrita a principis del 1901, quan tenia 25 anys. Es va publicar per primer cop el 1903.
| Tonio Kröger | |
|---|---|
_Tonio_Kr%C3%B6ger_11.10.2007.jpg) Primera edició | |
| Tipus | obra literària  |
| Fitxa | |
| Autor | Thomas Mann |
| Llengua | alemany |
| Publicació | Reich alemany, 1903 |
| Creació | 1901 ↔ 1903 |
| Editor | Editorial Moll |
| Editorial | Editorial Moll |
| Edició en català | |
| Traductor | Guillem Nadal |
| Publicació | 1955 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la autobiogràfica i novel·la curta |
| Nombre de pàgines | 144 |
| Parts | 9 capítols literaris |
| Altres | |
| OCLC | 3512222 |
 | |
Argument modifica
La narració segueix el curs de la vida d'un home, des de la seva infantesa fins a l'edat adulta. El fill d'un marxant del nord d'Alemanya i d'una mare espanyola (Consuelo) amb especials aptituds per l'art, Tónio hereda qualitats d'ambdós dels seus pares. Com a nen, experimenta sentiments conflictius sobre la gent burgesa del seu voltant. Tant se sent superior a ells en la seva agudesa com els enveja per llur vitalitat innocent. El conflicte continua en l'edat adulta de Tónio, quan esdevé un escriptor famós i viu al sud del país (a la ciutat de Múnic). "Per ser un artista" arriba a creure "hom ha de morir en el dia a dia". Aquests temes només es resolen parcialment quan Tónio viatja a la seva terra, al nord. Un cop allà, el confonen per un delinqüent evadit, i per tant reforcen la seva sospita interior que l'artista ha de ser un estrany en relació a la societat "respectable". Tal com va observar Erich Heller –que coneixia l'escriptor personalment– el tema de Tónio Kröger és el de "l'artista com a exili de la realitat" (juntament amb el Torquato Tasso de Goethe (1790) o amb el Sappho de Grillparzer (1818)).[1] Però va ser també el mateix Erich Heller que, abans, ja havia diagnosticat el tema principal de l'obra era la infatuació i els embolics d'un cor passionat destinat a donar forma, a intel·lectualitzar els seus sentiments en termes artístics.[2]
Relació amb altres obres modifica
Tónio Kröger forma una parella juntament amb la història més famosa, La mort a Venècia (Der Tod en Venedig). Tant l'una com l'altra descriuen la vida d'un artista i la visió que Thomas Mann tenia de l'art. En una de les històries (La mort a Venècia) l'artista viatja de sud a nord, en l'altra de nord a sud. En una acaba el viatge en una reconciliació tènue (Tónio Kröger), i en l'altra l'acaba en la mort. Però, tal com T. J. Reed va assenyalar:
- "A Der Tod in Venedig, Thomas Mann retorna de l'excursió a l'al·legoria i una vegada més escriu directament sobre un autor literari. Però la franquesa no és la de Tónio Kröger. En aquesta última expressava líricament la seva experiència immediata, formulant i arribant a un acord amb allò que ell havia viscut..."[3]
Llavors, la importància de l'obra rau, principalment, en la seva naturalesa autobiogràfica, així com en la seva contribució, a través de la descripció d'una amitié particulière, a la teoria de l'amor.
L'any 1964 Rolf Thiele va adaptar la història al cinema.[4]
Referències modifica
- Erich Heller, The Ironic German: A Study of Thomas Mann (Londres, Secker & Warburg, 1958), pp. 68ff. (sobre la gènesi de l'obra), 286 (en la data de publicació).
- Frank Donald Hirschbach, The Arrow and the Lyre: A Study of the Role of Love in the Works of Thomas Mann (The Hague, M. Nijhoff, 1955), passim (però especialment la secció "Els Amors de Dos Artistes: Tónio Kröger i Mort a Venècia", op. cit., pp. 14ff.).
- Lee Slochower, The Name of Tadzio in Der Tod in Venedig, German Quarterly, vol. 35, No. 1 (gener de 1962).
- Alfred D. Blanc, Tónio Kröger: Anthropology and Creativity, Oxford German Studies, vol. 34, No. 2 (setembre de 2005), pp. 217–223.
Notes modifica
- ↑ Erich Heller, The Disinherited Mind: Essays in Modern German Literature and Thought (Cambridge, Bowes & Bowes, 1952), p. 167.
- ↑ Erich Heller, Flucht aus dem zwanzigsten Jahrhundert: Eine kulturkritische Skizze (Vienna, Saturn-Verlag, 1938), p. 9.
- ↑ T. J. Reed, Thomas Mann: The Uses of Tradition (2nd ed.; Oxford, Clarendon Press, 1996), p. 144.
- ↑
Tonio Kröger a Internet Movie Database (anglès)
