Talau

Talau ([tə'law]) és un poble de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord. Fins al 1983 mantingué comuna pròpia.

Talau

Localització
42° 33′ 51″ N, 2° 11′ 44″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Comarca	Conflent
Municipi	Aiguatèbia i Talau
Geografia
Superfície	10,8 km²
Dades històriques
Dissolució	31 desembre 1982
Següent	Aiguatèbia i Talau

L'antic terme de Talau és situat a la zona sud-est i est de l'actual terme al qual pertany. Representa el 36,78% de la seva superfície.

Etimologia

Joan Coromines, en el seu Onomasticon Cataloniæ, explica que aquest topònim procedeix del mot cèltic talatḭu, derivat de l'arrel talo (front), amb el sufix -ate/-atio.

El poble de Talau

Talau en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)

Talau, el poble que fins al 1983 fou cap d'una comuna pròpia, està situat al nord-est del centre de la comuna, a prop del termenal amb Orellà. És un poble molt petit (pràcticament només l'església parroquial de Sant Esteve) i a penes quatre cases més, el terme del qual tenia també els nuclis de població de Toèvol, Moncles, els Plans i Cabrils, el darrer ara reduït a un sol mas.

Història

Edat mitjana

És esmentat al 874 com a Villa Talatio, en una acta d'adquisició del nounat monestir de Sant Andreu d'Eixalada; és documentat Talacho el 876 i Talazo el 985. Posteriorment, el 1011 apareix en una relació de béns de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, hereva de l'extint monestir d'Eixalada. Ja de ben antic, Talau fou un dels punts importants de la Vall del Foc, vertebrada pel camí de Bagà (que unia Oleta i Creu al Capcir). A més de Talau, la vall aplegava (en un sentit ampli) els llogarets de Moncles, Toèvol, els Plans, Trapa, Cabrils i Ocenys (aquest darrer, en tot cas, a la vall d'Èvol, no pas a la del Cabrils: és a l'actual terme d'Orellà).

Edat Moderna

La importància relativa dels pobles de la vall és indicada en una distribució de censals del 1715: a Toèvol, els Plans i Moncles els toca pagar 22 sous cadascun; Cabrils se'n surt amb 11, i Talau en paga trenta-tres.

Edat Contemporània

Lentament, la vall anà despoblant-se, i l'1 de gener del 1983, Talau va ser annexat a Aiguatèbia, conjuntament amb el mas de Cabrils i els llogarets de Moncles, Toèvol i els Plans, que formaven part de l'antic terme de Talau.

Demografia

Demografia antiga

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Talau entre 1365 i 1789
1358	1365	1378	1424	1709	1720	1767	1789
15 f	15 f	8 f	5 f	14 f	8 f	90 h	18 f

(Fonts: Pélissier, 1986.)

Nota:

• 1789: per a La Vall del Feu, Talau i Moncles.

Demografia contemporània

Evolució de la població 1793 1794 1800 1804 1806 1820 1826 1831 1836 111 116 110 114 123 128 150 145 150 1841 1846 1851 1856 1861 1866 1872 1876 1881 145 125 127 132 137 139 134 119 109 1886 1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926 1931 108 105 72 89 85 76 46 43 40 1936 1946 1954 1962 1968 1975 1982 44 49 39 42 25 12 15

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004

A partir de l'1 de gener del 1983 la seva població queda integrada en la de la nova comuna d'Aiguatèbia i Talau.

Bibliografia

• Becat, Joan. «1 - Aiguatèbia i Talau». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Talau». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal - Ve). ISBN 84-7256-854-7. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Aiguatèbia». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs

• Descripció i mapa (francès)

Viccionari