Teatre Circ Olympia

El Teatre Circ Olympia va ser un local d'espectacles ubicat a la Ronda de Sant Pau,[1] número 27, cantonada amb el carrer Aldana, al costat de l'Avinguda del Paral·lel. Va ser un circ estable, amb capacitat per a 6.000 espectadors/es on també es van programar espectacles d'òpera, sarsuela, teatre, revista, ballet, boxa, lluita lliure, etc.[2] Va funcionar de 1924 a 1947, quan va ser enderrocat.[2]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Teatre Circ Olympia
Imatge
El Teatre-Circ en una postal dels anys trenta.
Dades
TipusTeatre i circus building (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancesc Folguera i Grassi Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1948 Modifica el valor a Wikidata
Obertura4 desembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Clausura28 febrer 1947 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
28 febrer 1947 clausura
1948 demolició Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Antoni (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRonda de Sant Pau, 27 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 34″ N, 2° 09′ 59″ E / 41.37608°N,2.16646°E / 41.37608; 2.16646
Activitat
Gestor/operadorJosep Ventura Gannau
Capacitat màxima6.000 Modifica el valor a Wikidata

No s'ha de confondre amb el '''Teatre Olímpia''' que va funcionar al Paral·lel des dels anys noranta del segle xix.

L'edifici modifica

L'edifici, projectat per Francesc Folguera i construït per Juan Artigas i Campá, era conegut com "el Liceu del Paral·lel" per les seves dimensions i les seves instal·lacions. La façana era al xamfrà de la Ronda i el Paral·lel i tenia un estil noucentista,[1] decorada amb pilastres i elements clàssics d'estuc i terracuita i coronada per un frontó triangular amb òcul.

La sala, amb forma d'amfiteatre, tenia capacitat per a 6.000 persones (quan es va fundar, Barcelona tenia 710.000 habitants), 3.000 de les quals podien seure al pati de butaques; era el local d'espectacles més gran de tot Espanya, i un dels més confortables i millor condicionats d'Europa. Hi havia un pis de ferradura amb butaques numerades. L'escenari tenia unes dimensions enormes: 13 metres d'embocadura i 9 d'altura. Estava dotat de la maquinària, llums i escenari més avençada del moment, amb un doble pont i fossar. La pista de circ podia transformar-se ràpidament en una piscina de 300.000 litres d'aigua (una de les majors d'Europa), la qual cosa permetia fer-hi espectacles aquàtics.

Història modifica

 
Fotografia del teatre

Es va inaugurar el 4 de desembre de 1924. La iniciativa havia estat de l'empresari Josep Ventura Gannau. Josep Ventura Gannau fou un empresari català nascut a Barcelona el 1887.[3] L'any 1924 va promoure l'obertura del teatre Circ Olympia,[4] situat en la Ronda de Sant Pau i dissenyat par l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi. El teatre Olympia va ser el club polivalent més gran de la ciutat fins al seu tancament el 1947.

L'Olímpia va ser durant molts anys el més gran i més popular local polivalent de Barcelona. Les dimensions i equipament del teatre permetien de fer-hi grans espectacles. El 1926 va presentar la primera jazz-band que va actuar a Barcelona; des de llavors, la sala va ser una de les portes d'entrada del jazz a la ciutat.

El 3 de maig de 1928 s'hi va estrenar Kosmópolis, "zarzuela en forma de magazine musical circense" de Josep Amich i Bert "Amichatis" amb música de Joan Dotras Vila i Demon: incloïa l'ús de la piscina, jocs d'aigua, un ferrocarril a escala, la projecció de fragments cinematogràfics, cavalls i efectes especials impossibles en altres teatres. El desembre del mateix any, l'espectacle Museum va fer servir 150 reflectors elèctrics per a unes fonts lluminoses, a més d'una plataforma escènica mòbil, llavors única a Espanya.

El 2 d'abril de 1944 hi va fer la seva presentació "popular" l'Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà i que s'acabava de crear i s'havia presentat oficialment al Palau de la Música Catalana tres dies abans.

Va tancar el 28 de febrer de 1947, amb una representació de La bohème de Puccini, i va ser enderrocat el 1948, per a aprofitar-ne el ferro de l'estructura, material escàs llavors.

Cap als primers anys del segle xxi, es va crear la Fundació Circ Olympia, presidida per Tortell Poltrona, per a la recuperació d'una seu estable per al circ a Barcelona: una de les propostes era de fer-la al solar abandonat on havia estat el Teatre Talia, al Carrer Urgell cantonada amb l'Avinguda del Paral·lel.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Savall, Cristina «Barcelona 'superstar'». El Periódico, 03-02-2015 [Consulta: 17 octubre 2021]. «...el Teatro Circo Olympia, que ocupaba un edificio novecentista de la Ronda de Sant Pau...»
  2. 2,0 2,1 Duñó, Borja «Galeries Olimpia: el último secreto de Barcelona». TimeOut, 03-06-2021 [Consulta: 17 octubre 2021]. «Las galerías se construyeron años después de la demolición del antiguo Teatro Circo Olympia, un coliseo imponente que funcionó de forma estable en Barcelona entre el 1924 y 1947. Con una capacidad para 6.000 espectadores, acogía zarzuela, ópera, circo con animales, boxeo, lucha, maratones de baile e incluso espectáculos acuáticos, cuando lo convertían en una piscina de 300.000 litros de agua. En 1926 albergó la primera banda de jazz que actuó en Barcelona y cerró el 1947 con una representación de 'La bohème' de Puccini.»
  3. Sebastià Gasch, Barcelona de nit: el món de l'espectacle 1957 p.213
  4. enciclopedia.cat, Olimpia