Tel·lurita
La tel·lurita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom en al·lusió al seu contingut en tel·luri.
 Tel·lurita | |
|---|---|
 Tel·lurita groga sobre quars. Ample de la imatge 2 mm. (mina Moctezuma, Sonora, Mèxic) | |
| Fórmula química | TeO₂ |
| Epònim | tel·luri  |
| Localitat tipus | Faţa Băii (Facebánya; Facebay; Fatiabaja), Zlatna, Província d'Alba, Romania |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DE.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DE.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.15 |
| Dana | 4.4.6.1 |
| Heys | 7.17.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,6Å; b = 12,03Å; c = 5,46Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | de blanc a groc, de groc brillant a taronja-groc; quasi incolor a la llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta - perfecta en {010}. |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | subadamantina |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 5,88 a 5,92 g/cm³ (mesurada); 5,83 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 2,000 nβ = 2,180 nγ = 2,350 |
| Birefringència | δ = 0,350 |
| Dispersió òptica | relativament feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1842 |
| Símbol | Tlr |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La tel·lurita és diòxid de tel·luri, la seva fórmula química és TeO₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls poden arribar a mesurar 2 cm; són aciculars, allargats al llarg de [001], o tenen forma de llistons aplanats en {100}, hi són comuns les estries paral·leles a [001]. També pot aparèixer en grups radials de cristalls en forma de feixos o arrodonits; també en forma de pols o massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És el dimorf de la paratel·lurita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tel·lurita pertany a «04.De: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars amb cations de mida mitjana; amb diversos poliedres» juntament amb els següents minerals: downeyita, koechlinita, russel·lita, koragoïta, tungstibita, paratel·lurita, bismutotantalita, bismutocolumbita, cervantita, estibiotantalita, estibiocolumbita, clinocervantita i baddeleyita.
Formació i jaciments modifica
La tel·lurita és un producte d'alteració de tel·luri i tel·lururs que apareix en les zones d'oxidació d'alguns dipòsits minerals hidrotermals.[2] Va ser descoberta a Faţa Băii, a Zlatna (Província d'Alba, Romania). També ha estat descrita al Canadà, Espanya, els Estats Units, França, Hongria, el Japó , Mèxic, Myanmar, Polònia, la República Txeca, altres indrets de Romania, Rússia, el Tajikistan, Xile i la Xina.[1]
Sol torbar-se associada a altres minerals com: tel·luri natiu, tetradimita, nagyagita i molts tel·lurats.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tel·lurita |