Telepatia
La telepatia[1] (del grec τῆλε tēle, «lluny» i παθέειν pathéein, 'patir, experimentar') és la capacitat de comunicar informació directament entre dues ments, sense ajuda del llenguatge ni de cap dispositiu extern. És un fenomen paranormal considerat pseudociència per la majoria d'estudiosos, ja que no ha pogut ser demostrada aplicant el mètode científic.[2][3][4][5]
Característiques modifica
Els seus partidaris proclamen que un cervell entrenat és capaç de projectar l'energia necessària per a les connexions neuronals cap a l'exterior, de manera que una altra ment pugui copsar-la i captar la informació que conté. És un dels camps principals d'estudi de la parapsicologia, que segons les escoles substitueix les ones elèctriques pel magnetisme o conceptes més espirituals (com la comunió de les ànimes).
La telepatia pot ser instantània, retardada (quan hi ha un temps entre l'emissió del missatge i la recepció) o precognitiva, quan serveix per a avançar esdeveniments futurs. En aquest cas, està molt lligada a tècniques d'endevinació.
Història modifica
La telepatia va començar a ser estudiada a finals del segle xix, dins l'auge de l'espiritisme i altres moviments similars. Les referències anteriors són vagues i no es refereixen estrictament a la telepatia, sinó més aviat a l'empatia situacional.[6][7]
El 1927 es van crear les cartes Zener. Eren cinc cartes amb dibuixos: un cercle, una creu grega, les onades del mar, un quadrat i una estrella de cinc puntes. El subjecte amb suposats poders mentals havia de concentrar-se, escollir-ne una, visualitzar-la i transmetre la imatge a una altra persona, aïllada físicament del lloc on es duia a terme l'experiment. Els resultats van mostrar un percentatge d'encerts atribuïbles a l'atzar.[8][9][10]
Als anys 60, es creia que les ones telepàtiques eren similars a les del somni i, per això, els parapsicòlegs induïen les persones a un estat de somnolència (mitjançant la hipnosi i altres procediments) que les feia més receptives a la informació emesa per un subjecte entrenat. Aquest darrer enviava paraules o imatges lliures concentrant-se a evocar-les dins la seva ment. Els resultats, però, no van ser concloents.[11]
Ciència-ficció modifica
La telepatia està molt present en les històries de ciència-ficció, que dibuixen un futur en què les persones es comuniquen només amb el pensament, sigui perquè han desenvolupat al màxim el potencial del cervell o sigui perquè tenen implantats microxips que connecten unes persones amb les altres. Altres vegades, una mutació causa aquesta telepatia, que pot ser pròpia també d'extraterrestres.
Així, la telepatia apareix en la Fundació, als capítols de Star Trek, la saga fílmica Alien o la sèrie Herois, entre d'altres.
Referències modifica
- ↑ «Telepatia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Felix Planer. (1980). Superstition. Cassell. p. 218. ISBN 0-304-30691-6 "Many experiments have attempted to bring scientific methods to bear on the investigation of the subject. Their results based on literally millions of tests, have made it abundantly clear that there exists no such phenomenon as telepathy, and that the seemingly successful scores have relied either on illusion, or on deception."
- ↑ Jan Dalkvist. Telepathic Group Communication of Emotions as a Function of Belief in Telepathy. Dept. of Psychology, Stockholm University, 1994 [Consulta: 5 octubre 2011]. «Within the scientific community however, the claim that psi anomalies exist or may exist is in general regarded with skepticism. One reason for this difference between the scientist and the non scientist is that the former relies on his own experiences and anecdotal reports of psi phenomena, whereas the scientist at least officially requires replicable results from well controlled experiments to believe in such phenomena - results which according to the prevailing view among scientists, do not exist.»
- ↑ Willem B. Drees. Religion, Science and Naturalism. Cambridge University Press, 28 novembre 1998, p. 242–. ISBN 978-0-521-64562-1 [Consulta: 5 octubre 2011]. «Let me take the example of claims in parapsychology regarding telepathy across spatial or temporal distances, apparently without a mediating physical process. Such claims are at odds with the scientific consensus.»
- ↑ Spencer Rathus. (2011). Psychology: Concepts and Connections. Cengage Learning. p. 143. ISBN 978-1111344856 "There is no adequate scientific evidence that people can read other people's minds. Research has not identified one single indisputable telepath or clairvoyant."
- ↑ Hamilton, Trevor. Immortal Longings: F.W.H. Myers and the Victorian search for life after death. Imprint Academic, 2009, p. 121. ISBN 978-1-84540-248-8.
- ↑ Carroll, Robert Todd. «The Skeptic's Dictionary; Telepathy». Skepdic.com, 2005. [Consulta: 13 setembre 2006].
- ↑ Mauskopf, Seymour H; McVaugh, Michael Rogers. (1980). The Elusive Science: Origins of Experimental Psychical Research. Johns Hopkins University Press. p. 331. ISBN 978-0801823312
- ↑ Zusne, Leonard; Jones, Warren H. (1989). Anomalistic Psychology: A Study of Magical Thinking. Lawrence Erlbaum Associates, Inc. p. 155. ISBN 978-0-805-80507-9
- ↑ Anderson, Rodger. (2006). Psychics, Sensitives and Somnambules: A Biographical Dictionary with Bibliographies. McFarland. p. 126. ISBN 0-7864-2770-1
- ↑ Andrew Neher. (2011). Paranormal and Transcendental Experience: A Psychological Examination. Dover Publications. p. 220. ISBN 0-486-26167-0
Bibliografia modifica
- James Alcock. (1981). Parapsychology: Science or Magic? A Psychological Perspective. Pergamon Press. ISBN 0-08-025772-0
- Bergen Evans. (1954). The Spoor of Spooks: And Other Nonsense. Knopf.
- C. E. M. Hansel. (1989). The Search for Psychic Power: ESP and Parapsychology Revisited. Prometheus Books. ISBN 0-87975-516-4
- Walter Mann. (1919). The Follies and Frauds of Spiritualism. Rationalist Association. London: Watts & Co. Chapter XII. pp. 131–191.
- David Marks. (2000). The Psychology of the Psychic (2nd Edition). Prometheus Books. ISBN 1-57392-798-8
- Felix Planer. (1980). Superstition. Cassell. ISBN 0-304-30691-6
- Graham Reed. (1988). The Psychology of Anomalous Experience. Prometheus Books. ISBN 0-87975-435-4
- Stuart Sutherland. (1994). Irrationality: The Enemy Within. Penguin Books. ISBN 0-14-016726-9
Enllaços externs modifica
- ¿Existe la telepatía?, 20 Minutos sobre l'experiment a la Universitat de Manchester
- Vídeo de l'experiment