Cap d'una estàtua colossal d'Amenofis III originari de Kom el-Hettan, avui al Museu Britànic
Va decaure ràpidament i els seus materials es van usar per a fer altres temples. Les principals restes que en queden són els colossos de Memnon que estaven a l'entrada; altres fragments, estàtues i elements trobats estan als principals museus arqueològics del món.
Des del 1996 l'egiptòloga armènia Hourig Sourouzian dirigeix els treballs de restauració, excavació i rescat dels elements arquitectònics i les estàtues que s'han trobat al temple. Les investigacions van començar arran d'un incendi que es declarà a la zona. Hourig Sourouzian i el seu marit, l'egiptòleg alemany Rainier Stadelmann, que aleshores treballaven en el temple de Merenptah molt a prop d'allà, van buscar suport internacional i fons per poder recuperar i restaurar alguns elements arquitectònics molt malmesos pel foc; el 1998 van aconseguir que declaressin el temple un dels "100 jaciments (arqueològics) més amenaçats". L'any 2000, quan se'ls acabava el finançament, una mecenes francesa els va subvencionar les excavacions que han permès recuperar part d'alguns elements arquitectònics, diverses estàtues del faraó, de la seva gran esposa reial, la reina Tiy, i d'alguns déus, entre els quals destaquen les estàtues de la dea Sekhmet. També han trobat objectes i figuretes, alguns fets d'alabastre.
