La temporada 2003-2004 del València CF és, per a molts, la millor de la seua història. La temporada començà, tal com va ocórrer a la Temporada 2001-2002, amb incerteses després de no aconseguir la classificació per a la Lliga de Campions en acabar la lliga en cinquena posició. A més, l'entrenador Rafa Benítez va mostrar públicament el seu desencís amb la directiva per no haver fitxat als jugadors que ell volia, arribant a afirmar que "esperava un sofà i m'han portat una làmpada" després del fitxatge de Fabián Canobbio.[3] Tot i el desig del president, Jaume Ortí, d'acontentar a Benítez, el director esportiu Suso Garcia Pitarch i l'entrenador tenien una guerra subterrània que eixiria a la llum en acabar la temporada, amb la marxa d'un Rafa Benítez triomfal al Liverpool FC.
L'altre culebró de l'estiu tingué a Roberto Fabián Ayala, que tenia una oferta de fitxatge del Reial Madrid, com a protagonista. El València es negà a traspassar al jugador, evidenciant les males relacions amb el club de la capital, que al seu torn s'oposà al fet que Samuel Eto'o vestira els colors blanc-i-negres. D'altra banda, Ayala no va jugar els cinc primers partits de lliga per una lesió imaginària, fins que la bona marxa de l'equip va aplanar la renovació del defensa argentí.
Així doncs, la temporada de lliga començà amb Mauricio Pellegrino i Carlos Marchena en defensa, arribant a disputar David Navarro el partit de lliga contra el Reial Madrid que acabà amb victòria per 2-0 pels de Mestalla. Tots els grans equips de la lliga van perdre el seu enfrontament contra el València aquella primera volta, amb un València que sols va vore trencada la seua ratxa d'imbatibilitat davant el Deportivo de la Coruña (2-1).
A copa, el València va haver d'enfrontar-se contra el Reial Madrid en quarts de final, perdent el primer partit al Bernabeu per 3-0. Després del partit de Mestalla, perdut per 1-2, el públic va mostrar el seu desencís protestant cap al palc, tot i ser campions d'hivern en lliga i dur una bona trajectòria en la Copa de la UEFA. El 15 de febrer de 2004, després de dos golejades contra Atlètic de Madrid i Màlaga CF, el València es tornava a enfrontar al Reial Madrid en lliga. El partit, arbitrat per Tristante Oliva va tindre la intensitat habitual i va tindre com a jugada polèmica el penal xiulat en l'últim minut a Carlos Marchena per una inexistent falta sobre el madridista Raúl,[7] que va ser batejat com un Ushiro Nage per la premsa de Madrid, en considerar que el defensa del València va fer una tècnica de Judo al davanter madridista.[8] El diari valencià Superdeporte va traure en portada diverses tallades de xoriço i definí l'arbitratge com la misma chorizada de siempre.[9] Amb dos derrotes a les següents jornades, el València quedà a huit punts del Madrid en lliga, i sols la classificació a quarts de la UEFA i dos victòries contundents davant Deportivo i Mallorca calmaren la situació. Tanmateix, el València remuntaria la diferència de punts amb el Madrid i es proclamaria campió després de guanyar huit partits i empatar dos, per a acabar el campionat amb set punts més que el Madrid,[11] que finalment acabaria quart, per darrere de Barça i Deportivo.
Amb la victòria 2-0 davant l'Olympique de Marsella a Goteborg, el València va fer el seu primer (i únic) doblet en 85 anys d'història. L'1 de juny, entre llàgrimes, Rafa Benítez anunciava que abandonava l'entitat per a fitxar pel Liverpool FC, si bé la decisió l'havia pres des de feia mesos.[13]
Rafael Benítez
València CF
12' (pen.)
Ankara 19 Mayıs, Ankara
23,000 espectadors
Lucílio Batista (Portugal)