Tençó

En la poesia occitana i en la catalana antiga, gènere estròfic dialogat provinent del debat o disputa

Una tençó (occ. tenso o tenson) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca

Imatge de les Cantigas de Santa María amb músics europeus i islàmics del segle XIII tocant instruments de corda.

Es tracta d'un debat entre dos trobadors. Cadascú defensa allò, que en qualsevol aspecte, creu més just o està més d'acord amb les seves preferències. La temàtica és variada: pot ser amorosa o sobre la manera de fer poesia, etc. Algun cop la tençó és fingida, per exemple, Guillem de Berguedà amb una oreneta, Bertran Carbonel amb el seu cor i amb el seu cavall, etc.

En la següent tençó, el famós trobador Guiraut de Bornelh planteja al rei Alfons I un tema que encara està vigent i que podem resumir així -feu els matisos que us sembli-: És licit comprar i vendre l'amor? Realment, aquell qui té poder pot aconseguir més fàcilment l'amor d'una dama?

I
Be me plairia, senh'En reis,
ab que·us vis un pauc de lezer,
que·us plagues que·m dizessetz ver,
si·us cudatz qu'en la vostr'amor
a bona domna tan d'onaor
com d'un altre pro chavaler,
e no m'en tenhatz per geurrer,
ans me respondetz franchamen!

II
Giraut de Bornelh, s'eu mezeis
no·m defendes ab mon saber,
be sai vas on voletz tener.
Pero be vos tench a folor,
si·us cudatz que per ma ricor
valha menhs a drutz vertader!
Aissi vos pogratz un dener
azesmar contr'un marc d'argen.

III
Si·m sal Deus, senher, me pareis
de domna qu'enten en valer
que ja no·n falha per aver
ni de rei ni d'emperador
no·n fassa ja son amador;
so més vis, ni no l'a mester;
car vos, ric ome sobranser,
no·n voletz mas lo jauzimen.

IV
Giraut, e non esta genseis,
si·l rics sap onrar ni temer
sidonse·l cor ab lo poder
l'ajosta? Co·l te per senhor,
preza·l donc menhs per sa valor,
si mal no·l troba ni sobrer?
Ja sol om dir el reprover
que sel que val mais, e melhs pren.

V
Senher, molt pren gran mal domneis,
can pert la cud'e·l bon esper;
que trop val enan del jazer
l'afars del fin entendedor.
Mas vos, ric, car etz plus maior,
demandatz lo jazer primer,
e domn'a·l cor sobreleuger
c'ama celui que no·i enten.

VI
Giraut, anc trop rics no·m depeis
en bona domna conquerer;
mas en s'amistat retener
met be la fors'e la valor.
Si·lh se son galiador
e tan nom amon oi com er,
de me no·n crezatz lauzenger,
qu'eu am las bonas finamenn!

VII
Senher, de mon Solatz de Quer
volgra ben e d'En Topiner
c'amesson domnas e prezen.

VIII
Giraut, oc be, d'amar leuger!
Mas a me no·n donetz parer,
qu'eu n'ai gazanhat per un cen.
I
Bé em plauria, senyor rei,
quan us veiés amb una mica de lleure,
que us plagués dir-me en veritat,
si penseu que la en vostra amor
té una bona dama tan d'honor
com el d'un altre noble cavaller,
i no em tingueu per adversari,
sinó responeu-me amb franquesa!

II
Giraut de Bornelh, si jo mateix
no em defensés amb el meu saber,
bé sé on voldríeu arribar.
Però us tindria per boig,
si us penséssiu que pel meu rang
valc menys que un amant vertader!
Així vos podríeu un diner
apreciar més que un marc de plata.

III
Així em salvi Déu, senyor, em sembla
que la dama que aprecia el valor
no actuarà mai per diners
ni del rei ni del emperador
farà el seu enamorat;
això em sembla, ni en té necessitat;
perquè vosaltres, rics homes altius,
no voleu més que el jeure..

IV
Giraut, i no és més bonic,
si el ric sap honrar i respectar
segons que el cor amb el poder
l'ajusta? Quan el té per senyor,
l'aprecia menys pel seu valor,
si dolent no el troba ni superb?
Ja se sol dir el proverbi
que el que val més, el millor pren.

V
Senyor, molt gran mal pren la galanteria,
quan perd la reflexió i la bona esperança;
que molt val abans del jeure
la conducta del lleial galantejador.
Però vosaltres, els rics, com que esteu més elevats,
demaneu el jeure primer,
i la dama té el cor ben lleuger
quan ama aquell que no estima.

VI
Giraut, mai no em vaig considerar massa ric
per conquerir bona dama;
però en retenir el seu amor
poso tota la força i el valor.
Si els rics s'ha convertit en enganyadors
i no estimen tant avui com abans,
no heu de creure el que de mi diuen ela maldients,
que jo estimo les bones lleialment!

VII
Senyor, del meu Solaz de Quer
molt voldria i també d'en Topiner
que estimessin les dames obertament.

VIII
Giraut, molt bé, de l'amor lleuger!
Però a mi no em considereu semblant,
que jo n'he guanyat cent per un.

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica