Terror Roig (Rússia)

El terme Terror Roig ha estat utilitzat en diferents períodes històrics de conflicte civil per les forces contra-revolucionaries per descriure la violència i repressió exercida pels revolucionaris. En el cas de Rússia s'oposa al Terror Blanc, la violència organitzada i assassinats massius efectuats per l'Exèrcit Blanc durant la Guerra Civil Russa (1917-1923). Originalment el terme descrigué el període de sis setmanes d'estiu de 1794, durant la revolució francesa, que acabà amb l'execució de Robespierre el 28 de juliol, en el context del conflictiu i violent període anomenat Regnat del Terror.

Plantilla:Infotaula esdevenimentTerror Roig
Imatge
Tipuscampanya política
període històric Modifica el valor a Wikidata
Part derepressió política a la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública Socialista Federada Soviètica de Rússia, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, Republica Socialista Sovietica de Letònia (oc) Tradueix, Lithuanian Soviet Socialist Republic (en) Tradueix, Comuna del Poble Treballador d'Estònia i República Socialista dels Treballadors de Finlàndia Modifica el valor a Wikidata
Cartell de propaganda de l'exèrcit blanc contra el suposat "Terror Roig" dels bolxevics on els conservadors i monàrquics dibuixen Trotsky com un dimoni i els guàrdies rojos amb trets orientals. El cartell mostra el caràcter racista i antisemita de la propaganda antisoviètica dels blancs.

A Russia, l'anomenat Terror Roig (en rus: красный террор) a Rússia fou el terme amb què es conegué el conjunt de mesures punitives que van portar a terme els bolxevics durant la Guerra Civil Russa (1917-1923) contra els enemics i aquells que van ser acusats d'activitats contra- revolucionàries. Va ser part de la política d'estat repressiva del govern bolxevic, aplicada sota el decret de setembre de 1918 [1][2][3] en resposta a les agressions i campanya de sabotatges i atemptats de les forces blanques contra la revolució, l'anomenat Terror Blanc.

Posteriorment el terme "terror roig" ha estat definit per alguns historiadors incloent totes les polítiques repressores del Govern Soviètic des d'octubre de 1917. Segons aquesta definició, sostionguda des de la propaganda dels Exèrcits blancs i posteriorment tota la propaganda antisoviètica, el Terror Roig seria una continuació lògica de la Revolució d'Octubre, i tendeixen a justificar el Terror Blanc exercit per part de les forces tsaristes i conservadores com inevitable, defineixen el Terror Roig com una política que suposadament anava en contra de tota la societat, ignorant la violència i matances dels blancs contra la població russa i la revolució[4][5] Altres descriuen el Terror Roig en termes més rigorosos com el darrer recurs i una mesura forçosa, una mesura de protecció i resposta contra el Terror Blanc, d'acord amb el decret SNK RSFSR de 5 de setembre de 1918, si bé hi ha consens en que va comportar també excessos i abusos repressius.[6][7]

Per extensió, l'expressió "Terror roig" ha estat utilitzat en altres llocs amb finalitats semblants de propaganda contra els adversaris comunistes i socialistes en guerres civils, és el cas dels franquistes espanyols per referir-se a la segona república a Espanya durant la guerra civil, contra les forces socialistes en la Guerra civil de Finlàndia, etc,

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terror Roig
  1. «Decret sobre el Terror Roig» (en rus). Sovnarcom. CONSELL DE COMISSARIS DEL POBLE DE LA RSFSR, 05-09-1918.
  2. «С. Куртуа, Н. Верт, Ж.-Л. Панне, А. Пачковски, К. Бартошек, Ж.-Л. Марголен, при участии Р. Коффер, П. Ригуло, П. Фонтен, И. Сантамария, С. Булук Чёрная книга коммунизма: преступления, террор, репрессии. Справочное издание. — Ч.1. Государство против своего народа». Arxivat de l'original el 2009-04-14. [Consulta: 17 desembre 2012].
  3. Serguei Vólkov. Красный террор глазами очевидцев (en rus). Моscou: Айрис Пресс, 2009, p. 6. ISBN 978-5-8112-3530-8. 
  4. Баберовскі Йорг. Червоний терор. Історія сталінізму: пер. з нім.. — К. : К.І.С., 2007. — 248c. — Бібліогр.: с. 241—245. — ISBN 978-966-7048-89-1
  5. Красный террор в годы Гражданской войны: По материалам Особой следственной комиссии по расследованию злодеяний большевиков. Под ред. докторов исторических наук Ю. Г. Фельштинского и Г. И. Чернявского / London, 1992. Предисловие.
  6. П. А. Голуб. Белый террор в России (1918—1920 гг.). М.: Патриот, 2006. 479 с. ISBN 5-7030-0951-0
  7. Ю. С. Архипов, Я. З. Хайкин. ЛОГИКА ИСТОРИИ И ПРАКТИКА МАРКСИЗМА В РОССИИ // Философские исследования, № 3, 2007, C. 47-57