Text expositiu

Els texts expositius serveixen fonamentalment per donar informació de manera objectiva i ordenada sobre fets, idees, teories, etc., a un lector o a un oient interessat en un tema determinat.

L'estructura del text expositiu

En la comprensió d'un text expositiu intervenen l'organització de la informació i la forma d'exposar-la, i, lògicament, els coneixements previs sobre el tema exposat per part del destinatari.

L'estructura habitual d'un text expositiu (explicatiu o informatiu) comprèn tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió.

• Presentació o introducció: es presenta el tema, la seva importància, els objectius, fonts documentals, etc. La introducció sol constituir el primer paràgraf del text.

• Desenvolupament: es va exposant la informació del tema de manera clara i ordenada. És la part central del text. L'estructura ordenada i les relacions lògiques dels continguts són fonamentals en aquests tipus d'escrits. Hi pot haver exemples, comparacions, anècdotes...

• Conclusió: resum de les idees principals que s'han exposat o l'opinió personal. Hi apareixen fórmules típiques de sintetització.

Altres recursos estructurals que poden tenir els textos expositius són: el títol (referència breu sobre el tema), citacions de fonts de documentació, altres suports informatius (il·lustracions, esquemes, gràfics...)

Tipus de text expositiu

Les formes d'exposició són omnipresents en els àmbits de la ciència, la tècnica i l'ensenyament.

Es poden establir sis tipus diferents de missatges expositius:

• Text cientificotècnic especialitzat, propi dels especialistes d'una matèria

• Text semidivulgatiu, adreçat a un públic universitari o amb uns certs coneixements del tema

• Text divulgatiu, dirigit a un ampli sector de la societat

• Text científic pedagògic, propi de l'educació, llibres de text, etc.

• Text d'investigació, del tipus tesi doctoral o similar

• Text objectiu oficial, informes d'equips investigadors

Encara que habitualment són textos escrits, també poden presentar la modalitat oral.

Caracterització dels texts expositius

La llengua del text explicatiu ha de tendir cap a la màxima claredat. Per això, la sintaxi ha de ser senzilla i el lèxic clar i precís (en la modalitat divulgativa, tanmateix, no s'abusarà de la terminologia que serà emprada en la modalitat especialitzada).

Recursos lingüístics

Tot i que no es poden establir uns trets determinants, sí que hi ha unes certes regularitats:

• Fa un ús del llenguatge científic o estàndard.

• L'objectivitat en l'explicació: oracions en tercera persona;

• Hi abunden oracions subordinades de relatiu i aposicions, ja que permeten afegir informació secundària;

• El temps verbal característic és el present d'indicatiu, per la seva atemporalitat;

• La selecció de substantius i verbs té en compte els criteris de claredat i precisió, per evitar ambigüitats;

• Hi ha nombroses nominalitzacions, tant d'accions com de processos o estats, ja que permeten la síntesi i l'abstracció de la informació.

• Els adjectius són neutres, aporten matisos específics i precisos

• La cohesió lèxica queda garantida per la repetició de paraules, la utilització d'hiperònims i hipònims i mots de la mateixa família.

• Els connectors tenen un paper important, sobretot els que estableixen relacions lògiques i els que concreten o matisen.

Temàtica

Pel que fa a la progressió temàtica, els models més utilitzats són el tema derivat (es parteix d'un tema que es va dividint en subtemes) i la progressió lineal (el comentari d'un tema porta a un nou tema i així successivament).

---

Externament els textos expositius s'organitzen en paràgrafs, en funció de la progressió temàtica.