Théodore Monod
Théodore André Monod (Rouen, 9 d'abril de 1902 - Versalles, 22 de novembre de 2000) va ser un humanista, naturalista i explorador francès.
 (2019)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 abril 1902 Rouen (França) |
| Mort | 22 novembre 2000 (98 anys) Versalles (França) |
| Sepultura | cimetière de Châtillon (fr)  |
| President Académie de Marine (en) | |
| 1972 – 1973 | |
| Dades personals | |
| Formació | École alsacienne Facultat de Ciències de París - doctorat (–1926) Lycée Corneille |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador, botànic, professor universitari a França, carcinòleg, naturalista, antropòleg, zoòleg, ictiòleg |
| Ocupador | Museu Nacional d'Història Natural de França, professor universitari a França (1946–1973) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Monod |
| Família | |
| Pares | Wilfred Monod i Dorina Monod (en) |
| Germans | Maximilien Vox |
| Parents | Sylvère Monod () Jean-Luc Godard () Richard Monod () |
Premis | |
 | |
Exploració modifica
De jove ja va exercir de professor al Museu Nacional d'Història Natural i fundà l'Institut Français d'Afrique Noire al Senegal. L'any 1949 va ser escollit membre de l'Académie des sciences d'outre-mer, el 1957 de l'Académie de Marine i de l'Académie des Sciences el 1963. L'any 1960 va ser un dels fundadors de la World Academy of Art and Science.
Començà la seva carrera a l'Àfrica amb l'estudi de la foca vell marí al Cap Blanc (Mauritània). Aviat prestà atenció al Sàhara i els seus meteorits. Hi descobrí també moltes espècies de plantes i jaciments del neolític. Entre les seves troballes hi ha l'esquelet de l'home Asselar, de 6.000 anys d'antiguitat a Adrar des Ifoghas que molts estudiosos consideren que és la primera resta que mostra les característiques de la raça negra humana.
Activisme modifica
Monod, el fill de Wilfred Monod, estudià al Lycée Pierre Corneille a Rouen.[1] El seu pare era pastor protestant del Temple Protestant de l'Oratoire du Louvre. Monod va ser actiu políticament dins el moviment del pacifisme i antinuclear. Es va descriure a ell mateix com anarquista cristià.[2]
Monod era net de Frédéric Monod i descendent del biòleg Jacques Monod, del músic Jacques-Louis Monod, del polític Jérôme Monod i del director Jean-Luc Godard.
Algunes obres modifica
Obres reeditades per Actes Sud (Arles):
- Méharées, (Paris, 1937), rééd. 1989.
- L'Émeraude des garamantes, (éditions de L'Harmattan, Paris, 1984), rééd. 1992.
- L'Hippopotame et le philosophe, rééd. 1993.
- Désert lybique, éditions Arthaud, 1994.
- Majâbat Al-Koubrâ, Actes Sud, 1996.
- Maxence au désert, Actes Sud, Arles, 1995.
- Tais-toi et marche ..., exploration journal from El Ghallaouya-Aratane-Chinguetti, Actes Sud, 2002.
Referències modifica
- ↑ Lycée Pierre Corneille de Rouen - History
- ↑ «Theodore Monod obituary». The Daily Telegraph [Londres], 24-11-2000.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Théodore Monod |