Théophile de Donder
Théophile Ernest de Donder (Brussel·les, 19 d'agost de 1872 - Brussel·les, 11 de maig de 1957)[1] va ser un matemàtic i físic belga famós pel seu treball de 1923 en el desenvolupament de les correlacions entre el concepte newtonià de l'afinitat química i el concepte gibbsià d'energia lliure.
 Théophile Ernest de Donder (1872 – 1957) en la Conferència de Solvay de 1927. De Donder darrere de Paul Dirac.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 agost 1872 àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) |
| Mort | 11 maig 1957 (84 anys) àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) |
| Dades personals | |
| Residència | Bèlgica |
| Nacionalitat | Belga |
| Formació | Universitat Lliure de Brussel·les |
| Director de tesi | Henri Poincaré |
| Es coneix per | Ser el pare de la termodinàmica irresversible |
| Activitat | |
| Camp de treball | Físic |
| Ocupació | Físic i matemàtic |
| Organització | Universitat Lliure de Brussel·les |
| Alumnes | Maurits Nuyens i Raymond Coutrez (en)  |
| Influències | |
| Influències en | |
| Participà en | |
| 1927 | Cinquè Congrés Solvay |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ilya Prigogine Jules Géhéniau Léon Van Hove Raymond Coutrez |
Formació modifica
Va rebre el seu doctorat en física i matemàtiques per la Universitat Lliure de Brussel·les el 1899, amb una tesi titulada Sur la Théorie des Invariants Intégraux («Sobre la teoria dels invariants integrals»).[2]
Carrera modifica
Va ser professor de la Universitat Lliure de Brussel·les entre 1911 i 1942. Al principi va continuar el treball d'Henri Poincaré i Élie Cartan. Des de 1914 va ser influït pel treball d'Albert Einstein i va ser un entusiasta proposador de la teoria de la relativitat. El 1923 va desenvolupar la seva definició de l'afinitat química, amb la qual cosa va guanyar una significant reputació. Va ser ell qui va advertir de la connexió entre l'afinitat química i el concepte d'energia lliure de Gibbs.
És considerat el pare de la termodinàmica per als processos irreversibles.[3] El treball de De Donder va ser desenvolupat posteriorment per Ilya Prigogine. De Donder va ser soci i amic d'Albert Einstein.
Obra modifica
- Sur la théorie des invariants intégraux (tesi) (1899).
- Théorie du champ électromagnétique de Maxwell-Lorentz et du champ gravifique d'Einstein (1917)
- La gravifique Einsteinienne (1921)
- Introduction à la gravifique einsteinienne (1925)
- Théorie mathématique de l'électricité (1925)
- Théorie des champs gravifiques (1926)
- The Mathematical Theory of Relativity. Cambridge, MA: MIT (1927)
- Application de la gravifique einsteinienne (1930)
- Théorie invariantive du calcul des variations (1931)
- Thermodynamic Theory of Affinity: A Book of Principles. Oxford, England: Oxford University Press (1936)
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Théophile de Donder |
- ↑ «Théophile De Donder (1872-1957)» (en francès). Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ Acad. Roy. Belg., Bull. Cl. Sc., page 169, 1968.
- ↑ Perrot, Pierre. A to Z of Thermodynamics. Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-856556-9.