The Hero with a Thousand Faces
The Hero with a Thousand Faces (L'heroi de les mil cares) és un llibre de mitologia comparada publicat el 1949 pel mitògraf nord-americà Joseph Campbell que tracta la qüestió del viatge de l'heroi, un patró narratiu que s'ha trobat en les històries i llegendes populars. Segons Campbell, l'heroi sol passar a través de cicles o aventures similars en totes les cultures, resumit en la tríada: Separació - Iniciació - Retorn. Es considera una referència obligada per als cineastes en fer una pel·lícula èpica.[1][2][3] En ell han trobat una referència directors com: George Miller, Steven Spielberg, George Lucas, o Francis Ford Coppola.[4]
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Joseph Campbell |
| Llengua | anglès |
| Publicació | Estats Units d'Amèrica, 1949 |
| Publicat a | Princeton University Press |
| Dades i xifres | |
| Tema | monomite |
| Gènere | mitologia |
  | |
Resum modifica
Campbell indaga en la teoria que les narracions mitològiques sovint comparteixen una estructura fonamental. Els paral·lelismes d'aquests mites van portar a Campbell a escriure aquest llibre en el qual detalla l'estructura del monomite. Anomena el motiu de la narrativa arquetípica, "l'aventura de l'heroi". En un conegut passatge de la introducció a The Hero with a Thousand Faces, Campbell resumeix el monomite:
Un heroi s'endinsa des del món ordinari a una regió meravellosa i sobrenatural, hi ha forces fabuloses i guanya una victòria decisiva. L'heroi torna d'aquesta misteriosa aventura amb el poder de concedir exemple al proïsme.
En desplegar el monomite, Campbell descriu diverses etapes o passos al llarg d'aquest viatge. "The hero's adventure" (L'aventura de l'heroi) comença en el món ordinari. Ha de marxar del món ordinari, quan rep una crida a l'aventura. Amb l'ajuda d'un mentor, l'heroi travessarà un llindar vigilat, portant-lo a un món sobrenatural, on les lleis i l'ordre familiars no s'apliquen. Allà, l'heroi s'embarcarà en un camí on se sotmetrà a diverses proves. L'heroi arquetípic de vegades és assistit per aliats. A mesura que l'heroi s'enfronta a l'engany, es troba amb el repte més gran del viatge. En arribar al repte, l'heroi rebrà una recompensa, o do. La teoria del monomite de Campbell continua amb la inclusió d'una mort metafòrica i una resurrecció. L'heroi ha de decidir llavors tornar amb aquest do al món ordinari. L'heroi s'enfronta a més proves en el camí de tornada. A la tornada de l'heroi, el do o regal es pot utilitzar per millorar el món ordinari de l'heroi, en el que Campbell anomena, l'aplicació del do.
Tot i que molts mites semblen seguir l'esquema de la monomite de Campbell, hi ha certa variabilitat en la inclusió i seqüència d'algunes de les etapes. Tot i això, hi ha una abundància de literatura i folklore que segueix el motiu de la narrativa arquetípica, paral·lelament als passos més generals de "Sortida" (de vegades anomenada Separació), "Iniciació" i "Retorn". "Sortida" tracta sobre l'heroi aventurant-se en la recerca, inclosa la crida a l'aventura. "Iniciació" es refereix a les aventures de l'heroi que el posarà a prova en el camí. L'última part del monomite és el "Retorn", que segueix el viatge de l'heroi a casa.[5]
Campbell va estudiar clàssics religiosos, espirituals, mitològics i literaris, incloent-hi les històries d'Osiris, Prometeu, Buda, Moisès, Mohammed i Jesús. El llibre cita les similituds de les històries, i hi fa referència mentre descompon l'estructura del monomite.[6][7]
El llibre inclou una discussió sobre "el viatge de l'heroi" utilitzant els conceptes freudians populars en els anys 40 i 50. La teoria de Campbell incorpora una barreja d'arquetips jungians, forces inconscients i l'estructuració dels ritus d'Arnold van Gennep, ritus de pas per a proporcionar una mica de claredat. "El viatge de l'heroi" continua influint a artistes i intel·lectuals en les arts i la cultura contemporànies, suggerint una utilitat bàsica per a les idees de Campbell més enllà de les formes d'anàlisi de mitjan segle xx.[8][9][10]
Referències modifica
- ↑ García, Gustavo «El retorno de los brujos» (en castellà). «Letras Libres» [México], Año III, 35, noviembre 2001, pàg. 93, 94.
- ↑ Steve Persall. «Move over, Odysseus, here comes Luke Skywalker» (en ingés). St. Petersburg Times, 1999. [Consulta: 17 octubre 2012].
- ↑ Kristen Brennan. «Joseph Campbell and the Hero's Journey» (en anglès). «Star Wars: Origins». [Consulta: 17 octubre 2012].
- ↑ «MOTIVACIÓN». LOYOLA GLOBAL HEMISPHERIC, 2011. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ pilarmartinez. «El viaje del héroe y sus arquetipos» (en castellà), 30-04-2021. [Consulta: 14 maig 2021].
- ↑ Cano, Miguel. «De Ulises a 'Juego de Tronos', héroes de ayer y de hoy | El Cultural» (en castellà), 27-04-2021. [Consulta: 14 maig 2021].
- ↑ Lecturas, Revista Encuentros De. «ENCUENTROS DE LECTURAS: Campbell. El héroe de las mil caras», 18-05-2020. [Consulta: 14 maig 2021].
- ↑ «Hero with a Thousand Faces, The | JCF: Works» (en anglès americà), 06-11-2018. Arxivat de l'original el 2021-04-26. [Consulta: 14 maig 2021].
- ↑ Oro, Gabriel García de «El héroe de tu infancia» (en castellà). El País [Madrid], 08-11-2015. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Rodríguez, Héctor Uroz. «Un héroe por navidad» (en castellà), 17-12-2020. [Consulta: 14 maig 2021].