Theobald Böhm
Theoblad Böhm (9 d'abril de 1794 - 25 de novembre de 1881) fou un inventor i músic bavarès, el qual perfeccionà la flauta travessera moderna i el seu sistema de digitació, que no havia canviat en molt de temps. A més, fou un virtuós flautista, Músic de la Cort de Bavària i un famós compositor per aquest instrument.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 abril 1794 Múnic |
| Mort | 25 novembre 1881 (87 anys) Múnic |
| Sepultura | Antic Cementiri del Sud 48° 07′ 41″ N, 11° 33′ 56″ E / 48.128147°N,11.565679°E |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Múnic |
| Ocupació | inventor, fabricant d'instruments musicals, flautista, compositor, músic |
| Instrument | Flauta |
| Obra | |
Obres destacables
| |
   | |
Nascut a Múnic, Alemanya, Böhm aprengué ràpidament de son pare el negoci de l'orfebreria. Després de fabricar la seva pròpia flauta la va dominar tan ràpidament que als divuit anys entrà en una orquestra, i amb vint-i-un ja era primera flauta de la Reial Orquestra Bavaresa. Mentrestant, anava experimentant amb flautes de diferents materials fetes per ell mateix, com fustes dures tropicals, argent, or, níquel i coure, i diferents posicions dels forats.
Després d'estudiar acústica a la Universitat de Múnic començà a modificar l'estructura de les seves flautes, el 1832. El 1847 patentà el nou sistema de digitació i mostrà la nova flauta el 1851 a l'Exhibició de Londres. El 1871 publicà Die Flöte und das Flötenspiel (La flauta i el seu art), que comprenia un tractat d'acústica i aspectes tècnics i artístics de l'ús de la nova flauta.
També feu de professor de música tenint entre els seus alumnes el que més tard serien famosos violinistes Heinrich Wilhelm Ernst,[1] i Ludwig Strauss (1835-1899) i els flautistes Carl Wehner,[2] Rudolf Tillmetz (1847-1915).[3]
Vegeu també modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Theobald Böhm |
- ↑ * Enciclopèdia Espasa Volum núm. 20, pàg. 528, (ISBN 84-239-4520-0)
- ↑ https://www.stokowski.org/Principal_Musicians_Metropolitan_Opera.htm
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 61, pàg. 1218 (ISBN 84-239-4561-8)