Thomas Bruce

Thomas Bruce
	;
Nom original	(en) Thomas Bruce, 7th Earl of Elgin and 11th Earl of Kincardine
Biografia
Naixement	20 juliol 1766 ; Fife (Escòcia)
Mort	14 novembre 1841 (75 anys); París
Ambaixador del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda a l'Imperi Otomà
	1801 – 1803
Ambaixador del Regne Unit a Turquia
	1799 – 1803
Ambaixador del Regne Unit a Prússia
	1795 – 1799
Membre de la Cambra dels Lords
Dades personals
Formació	Universitat de St Andrews ; Universitat de París ; Westminster School ; Harrow School
Activitat
Ocupació	diplomàtic
Ocupador	Foreign Office
Partit	Partit Tory
Membre de	Society of Dilettanti (1831–); Society of Antiquaries of Scotland (en)
Altres
Títol	Earl of Elgin (en) ; Earl of Kincardine (en)
Família	Clan Bruce (en)
Cònjuge	Mary Bruce, Countess of Elgin (en) (1799–); Elizabeth Oswald (en) (1810–)
Fills	James Bruce; ( Elizabeth Oswald (en) ); Lady Lucy Bruce (en) ; ( Mary Bruce, Countess of Elgin (en) ); Lady Frances Bruce (en) ; ( Elizabeth Oswald (en) ); Lady Charlotte Bruce (en) ; ( Elizabeth Oswald (en) ); Robert Bruce; ( Elizabeth Oswald (en) ); George Bruce, Lord Bruce (en) ; ( Mary Bruce, Countess of Elgin (en) ); Lady Mary Bruce (en) ; ( Mary Bruce, Countess of Elgin (en) ); Lady Matilda Harriet Bruce (en) ; ( Mary Bruce, Countess of Elgin (en) ); Augusta Stanley (en) ; ( Elizabeth Oswald (en) ); Thomas Charles Bruce; ( Elizabeth Oswald (en) ); Frederick Wright-Bruce; ( Elizabeth Oswald (en) )
Pares	Charles Bruce, 5th Earl of Elgin (en) i Martha Bruce
Germans	Charles Andrew Bruce (en)
	Signatura

Thomas Bruce (20 de juliol de 1766 - 14 de novembre de 1841), setè Comte d'Elgin, i 11è Duc de Kincardine, va ser un diplomàtic, militar i arqueòleg anglès.

Retrat de Thomas Bruce, VII Comte d'Elgin.

Biografia modifica

Thomas va ser el segon fill de Charles Bruce, cinquè Comte d'Elgin i la seva dona Martha Whyte. Va rellevar al seu germà gran, William, el sisè comte, el 1771 quan només tenia cinc anys.^[1]

L'any 1785 va ingressar a l'exèrcit on va arribar a ser general de divisió i el 1790 va iniciar la seva carrera diplomàtica sent nomenat primer ambaixador a Brussel·les i després a Berlín. Del 1799 al 1802 va ostentar el càrrec d'Enviat Extraordinari a Constantinoble, a l'Imperi Otomà,^[1] i va obtenir un molt controvertit permís de les autoritats otomanes per treure de l'Acròpolis part de les escultures del Partenó d'Atenes, que van ser portades al seu país entre els anys 1803 i 1812,^[1] i que actualment són al Museu Britànic de Londres. El govern grec ha demanat la devolució de les escultures a Grècia, fins ara sense èxit.^[2]^[3]

També va fer traslladar a Londres, entre altres elements patrimonials, les columnes jòniques de l'entrada del Monestir de Dafni.

Notes modifica

Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thomas Bruce

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Ceram, C. W.. El mundo de la arqueología (en castellà). 2. ed. Barcelona: Ediciones Destino, 1973, p. 47. ISBN 84-233-0819-7.
↑ «Grècia reclama als britànics el retorn de les escultures». UPI.com, 22-06-2009. [Consulta: 3 agost 2011].
↑ Sierra, Catalina. «Devuélveme el arte de mi país» (en castellà). El País, 06-04-2009. [Consulta: 3 agost 2011].

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Ceram, C. W.. El mundo de la arqueología (en castellà). 2. ed. Barcelona: Ediciones Destino, 1973, p. 47. ISBN 84-233-0819-7.

[2] «Grècia reclama als britànics el retorn de les escultures». UPI.com, 22-06-2009. [Consulta: 3 agost 2011].

[el_pais-3] Sierra, Catalina. «Devuélveme el arte de mi país» (en castellà). El País, 06-04-2009. [Consulta: 3 agost 2011].

[1]

[2]

[3]